Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cuira Cuira  lemma sequent

Cuira
Oriundamain vischn. politica, unida il 1852 cun la citad da C. tras conclus dal Cussegl grond. Areal sin in grip sur la citad da C., circumdà d'in mir cun la catedrala, il chastè episcopal, turs ed edifizis gruppads enturn la curt interna. 1266 in castro Curie. 1850 240 abitants. Il 1514 ha l'imp. Maximilian I separà la Curt da la citad ed ha cedì ella a l'uvestg en furma da feud imperial. Quest'enclava en il territori da las Trais Lias furmava la basa seculara per la posiziun da l'uvestg sco prinzi imperial. La Refurmaziun ha effectuà la separaziun confessiunala tr. la Curt episcopala e la citad burgaisa. Ils Artitgels da Glion dal 1526 han pretendì la suveranitad statala sur la diocesa da C., els han dentant concedì a l'uvestg a l'intern da la Curt la suveranitad da giustia, il dretg d'asil, l'exemziun da taglias ed il privilegi da batter munaida. Il Recess da la Dieta imperiala (Reichsdeputationshauptschluss) dal 1803 ha mess ina fin a la pussanza seculara dal prinzi-uvestg da C., ed ils vischins da la Curt han surpiglià la dretgira e l'administraziun seculara.
 



Litteratura:
J. Danuser, Die staatlichen Hoheitsrechte des Kantons Graubünden gegenüber dem Bistum Chur, 1897; J.G. Mayer, Geschichte des Bistums Chur, 2 ts, 1907-14; P.L. Surchat, Zum Churer Bischofsstaat im Ancien Régime, en: Kirche, Staat und katholische Wissenschaft in der Neuzeit, edì dad A. Portmann-Tinguely, 1988, 146-56.

Jürg Simonett

lemma precedents Cuira Cuira  lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :