Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lavur d'uffantsLavur stagiunala lemma sequent

Lavur da schurnada
La lavur da schurnada designescha l'activitad professiunala dal mastergnant (Artisanat) exequida al domicil dal client.

En l'artisanadi

La lavur da schurnada era malvesida en l'artisanadi urban e scumandada dapi la fin dal temp medieval tardiv da las mastergnanzas che prescrivevan la lavur en l'ufficina. Ella era dentant derasada sin la champagna. La plipart dals mastergnants en schurnada (ils chalgers, vaschlers, tretschers, sellers, roders, muliners, fravis, resgiaders, miradurs, lainaris, scrinaris, tessunzs, cusunzs, cuntschapels, chalderers, a partir dal 16. tsch. era ils stampadurs e pli tard ils urers) appartegneva a la classa inferiura. Lur mobilitad dependeva dal mastergn. Decisiv per ina remuneraziun reala da lur prestaziuns era la conjunctura. Ils clients, per gronda part ils purs, avevan strusch daners; els disponivan dentant, sco autoprovediturs, da materias primas (tgirom, glin, chonv, laina, launa, ponn) ed engaschavan mastergnants en schurnada per elavurar quellas. La paja consistiva da dunsena cun u senza alloschi e d'in salari modest che variava tut tenor il furnitur (client u mastergnant) da la materia prima. Bleras lavurs artisanalas eran activitads "normalas", exequidas fin viaden ils onns 1800 en l'agen tegnairchasa da la pura u dal pur. Perquai n'era il mastergn professiunal betg fitg derasą u mancava dal tuttafatg en l'ambient local. La plipart dals mastergnants viveva parzialmain u per gronda part d'activitads agriculas. Surtut en il 18. tsch. para la situaziun d'esser stada fitg precara: la populaziun regrediva ed ils pretschs per victualias - influenzads d'ordaifer - creschivan cuntinuadamain.
Ultra da mastergnants indigens stabels devi era da quels ambulants che gievan en schurnada (vaidrers, chalderers, vaschlers e.a.) sco era chasegliaders che offrivan rauba elavurada. Suenter il 1750 hai dą ina mancanza da mastergnants professiunals. Ins crititgava lur emigraziun massiva ed il provediment insuffizient a l'intern dal pajais che dependeva per gronda part da mastergnants ambulants externs. La lavur era repartida sin in grond spazi, surtut en consequenza da la migraziun temporara, p.ex. da mastergnants dal Tirol dal Sid en la Val Müstair. La vendita da products da fabrica en las butias dal vitg, iniziada en ils onns 1860, ha mess successivamain ina fin a la lavur da schurnada artisanala. En regiuns agriculas isoladas č quella dentant anc sa mantegnida fin lunsch viaden ils onns 1900.

En l'agricultura

Sch'ina fam. da purs era memia pitschna u memia nobla per tschertas lavurs, recurriva ella a differentas strategias per augmentar temporarmain il persunal. Per il solit sa gidavan ins tr. vischins e parents, p.ex. cun arar; ma per far fain e per autras activitads, che stuevan vegnir prestadas en in temp limitą era la lavur da schurnada probablamain pli usitada. En regiuns autsituadas stueva il fain vegnir maną en clavą en pauc temp, e perquai engaschavan ils purs savens praders externs: en il Valragn p.ex. eran quai umens da la Val Stussavgia vischina, en l'Engiadina glieud dal Paznaun (Gaschurn) e da Livign, ed ils dal Partenz e da la Val d'Avras (Piz Platta) clamavan praders dal Montafun che segavan las blais cun la fautsch en accord durant trais fin quatter emnas.
La lavur da schurnada č ida a fin enturn il 1900. Ella ha gģ mo pli localmain ina nova conjunctura suenter il 1918, p.ex. en il Partenz.


Litteratura:
Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte; T. Meier, Handwerk, Hauswerk, Heimarbeit, 1986, 162-74; HbBG 2, 30 s.; 3, 126 s.; DSS 7, 759 s.

Adolf Collenberg

lemma precedents Lavur d'uffantsLavur stagiunala lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :