Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lavur cuminaLavur da schurnada lemma sequent

Lavur d'uffants
Sco lavur d'uffants vala actualmain in'activitad remunerada accumplida da persunas sut la limita da vegliadetgna legala dal 15. onn da vita accumplì. En Svizra vegn la vegliadetgna minimala per lavurs pajadas determinada tras la lescha da lavur, la lescha da lavur chasana ed il temp da scola obligatoric da nov onns. En la societad agrara tradiziunala dal Grischun faschevan ils uffants (mattas e mats) part da l'economia da fam.; els vegnivan integrads gia baud en il process da lavur e contribuivan savens a moda indispensabla al gudogn da lur famiglia. Era la lavur dals Schuobacheclers e dals uffants spazzachamins è stada economicamain impurtanta fin enturn il 1900. Cunquai che ni la lavur chasana ni l'industrialisaziun n'èn sa sviluppadas en il Grischun durant il 19. tsch., è la lavur d'uffants restada senza impurtanza en quels secturs. En l'agricultura percunter è ella stada anc en ils onns 1950 in fenomen general durant il lung temp senza scola (fin 26 emnas da l'avrigl fin l'october). Ils uffants dals mastergnants e purs che na vegnivan betg duvrads a chasa gievan per regla a partir da l'emprima classa primara en plazza sco famegls e fantschellas u sco pasturs d'alp (portgers, buobs, starlers, chavrerins). Suenter la scola fundamentala saveva in mat sveglià far per regla tut las lavurs elementaras en l'uigl e sin il funs, e las mattas eran ablas da prestar tut las lavurs en il tegnairchasa e sin il funs. Cun la gronda midada da structura en l'agricultura (mecanisaziun), iniziada en ils onns 1950, e cun la prolungaziun dal temp da scola è svanida la lavur d'uffants en massa era en las regiuns agraras e ruralas. Il dretg da l'uffant, revidì il 1978, ha circumscrit la protecziun legala dals uffants plazzads. Il 1997 ha la Svizra ratifitgà la convenziun da l'ONU davart ils dretgs da l'uffant e sa participescha dapi alura al program per l'aboliziun da la lavur d'uffants, fundà il 1991 da l'Organisaziun internaz. da la lavur. Il 2006 è vegnida sbassada la maiorennitad per lavur da notg e da la dumengia sin 18 onns.


Litteratura:
A. Hauser, Zur Geschichte der Kinderarbeit in der Schweiz, 1956; C.F. Waldner, Die Heimarbeit aus rechtlicher und historischer Sicht, 1994; Kind sein in der Schweiz, edì da P. Hugger, 1998.

Adolf Collenberg

lemma precedents Lavur cuminaLavur da schurnada lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :