Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents MastergnanzaMastral lemma sequent

Mastergnanzas
Gia en il 14. e 15. tsch. čn attestadas a Cuira ed a Glion federaziuns professiunalas en furma da confraternitads religiusas. Pir il 1465, in onn suenter l'incendi da la citad da Cuira, han dentant ils mastergnants obtegně la permissiun imperiala d'installar in regiment corporativ a Cuira. Tut las professiuns eran integradas en las mastergnanzas dals viticulturs, chalgers, cusunzs, ferrers e furners. Las mastergnanzas industrial-artisanalas reglavan la furmaziun professiunala, la qualitad, ils pretschs e las pajas sco era las cundiziuns da lavur. Sco veritablas organisaziuns electoralas furmavan ellas la basa dals dretgs politics. Ils vischins vegnivan classifitgads en las tschintg mastergnanzas surnumnadas, da las qualas sortiva l'entir magistrat. Mastergnanzas ordaifer la citad da Cuira čn attestadas per quel temp mo en il Mesauc, nua ch'ils mastergnants da construcziun survegnivan certificats d'emprendissadi redigids en tudestg, en consideraziun da l'emigraziun artisanala (Artisanat). Era las associaziuns dals notars eran organisadas en quella val en ina sort da mastergnanza. Sco mastergnanza dals viturins u berniers pudess ins designar ils ports, als quals mancava perň il monopol politic. Las mastergnanzas da Cuira čn vegnidas abolidas il 1841.


Litteratura:
Churer Stadgeschichte 1, 303 s.; HbBG 2, 57 s.

Max Hilfiker

lemma precedents MastergnanzaMastral lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :