Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SculmScuol lemma sequent

Scumbigls grischuns
Embrugls politics, confessiunals e militars decidids en il Grischun en ils onns 1607/18-1639, resortids dals conflicts tr. la Frantscha e la Chasa da Habsburg (Austria e Spagna) per la supremazia en Europa e per la controlla dals pass alpins. Il Grischun è vegnì implitgà bler pli ferm en la Guerra da trent'onns ch'il rest da la Svizra odierna. Las pussanzas involvidas en questa guerra eran interessadas als mercenaris grischuns ed als pass alpins ed adina dapli era a la Vuclina. Las Terras subditas dal Grischun avevan ina gronda impurtanza geopolitica e strategica; ellas furmavan numnadamain la colliaziun la pli directa e cumadaivla tr. il Tirol e Milaun, omadus controllads dals Habsburgs, purschevan in access strategic al ducadi da Milaun ed eran ina regiun da cunfin tr. las duas confessiuns. La Frantscha, ch'era s'alliada il 1623 cun la Republica da Vaniescha e la Savoia, ha vulì serrar quest corridor da transit per ils Habsburgs ch'han sa chapescha empruvà d'evitar quai cun tut ils meds pussaivels. Cun daners, empermischuns e smanatschas han els tschertgà d'influenzar la politica en il Grischun, provocond qua tras la furmaziun da facziuns politicas ch'han catapultà il pajais en relaziuns anarchicas e cumpromess la coesiun dal Stadi. La Cuntrarefurma, naschida en il Grischun pir vers la fin dal 16. tsch., e las structuras politicas fitg luccas da la Republica da las Trais Lias che na permettevan ni ina regenza ni ina giurisdicziun centrala, han anc rinforzà questas turbulenzas.
Ils Scumbigls grischuns èn sa splegads sin div. nivels conflictuals entretschads in cun l'auter: dispitas tr. fam. entaifer la classa dirigenta dal Grischun, rivalitads a l'intern dal pajais e tr. las differents valladas, il conflict tr. las duas gruppaziuns da las partidas austr.-spagn. e venez.-franz. (per gronda part coerentas) sco era cumbats tr. ils Habsburgs ed ils Bourbons per la supremazia en l'Europa.

Gia avant il 1600 han las duas partidas grischunas, dirigidas da l'aristocrazia, cumbattì ina l'autra en pliras sullevaziuns da bandiera ed en div. dretgiras nauschas. Las tentativas interprendidas da vart dal Stadi per metter ina fin a quests cumbats n'èn per gronda part betg reussidas. A l'entsch. dal 17. tsch. han las pussanzas estras intensivà lur stentas per gudagnar il Grischun: il 1602 èsi reussì a la Frantscha da renovar il patg cun las Trais Lias, ed il 1603 ha Vaniescha pudì concluder in contract d'allianza cun il Grischun. Milaun ha reagì cun in embargo commerzial ed ha fatg construir la fortezza da Fuentes a l'entrada da la Vuclina. Il 1607 è suandada ad ina sullevaziun ina dretgira nauscha, drizzada a l'entschatta cunter la partida venez., pli tard cunter quella habsburgaisa. Quella sullevaziun resp. la dretgira nauscha ha dà l'impuls als Scumbigls grischuns. Il 1618 (in autra fixaziun pussaivla da l'entschatta dals Scumbigls grischuns) èn sa mess giuvens preditgants radicals - tr. quels era Gieri Genatsch -  a la testa dal moviment antispagnol. Suenter avair instradà ina sullevaziun, han els giugà ina rolla centrala en la dretgira nauscha da Tusaun che procediva a moda rigurusa. Il congress da Cuira ha revocà pauc pli tard las sentenzias da Tusaun ch'èn dentant puspè vegnidas confermadas da la dretgira nauscha da Tavau.
En Vuclina ha l'andament da las dretgiras nauschas provocà il 1620, en cumbinaziun cun il vegl giavisch da sa liberar dal domini ester e da purifitgar la val dal protestantissem, ina revolta sanguinusa cunter ils Grischuns (Murdraretsch en Vuclina). Las Trais Lias han stuì ceder la vallada. Las emprovas da reconquistar la Vuclina han chattà la resistenza insuperabla dal ducadi da Milaun. Ils Grischuns han prendì vendetga ed han tr.a. assassinà il manader da la partida spagn. Pompejus von Planta.
Suenter l'invasiun da truppas austr. il 1621, ha il Grischun stuì renunziar pir cun ils Artitgels da Milaun (15-1-1622) e cun il Contract da Lindau (30-9-1622) a sias Terras subditas. Ultra da quai èn ils dal Partenz, da Tavau e da l'Engiadina Bassa, tenor vegls dretgs, puspè vegnids declarads subdits habsburgais e exponids a la Missiun retica dals chaputschins. Il scumond da la confessiun ref. ha provocà il 1622 ina revolta en il Partenz e l'expulsiun dals Austriacs. Duas invasiuns austr. èn suandadas il 1623-24 ed il 1629-31.
Per il cardinal Richelieu, arrivà a la testa da la regenza franz., era la Vuclina ina regiun strategicamain adattada per indeblir la Spagna. El ha laschà occupar quella il 1624-25 cun truppas grischunas e franzosas. En il Contract da Monzon ha el dentant surlaschà il 1626 la vallada puspè a la Spagna. Il 1634, suenter la sconfitta da las truppas svedaisas prot. cunter l'armada habsburgaisa sper Nördlingen (Baviera), è la Frantscha puspè intervegnida ed ha incumbensà il duca Henri de Rohan d'invader la Vuclina. Era questa giada n'era Richelieu betg disponì da restituir ella al Grischun. Per quella raschun e pervi da gronds retards en il pajament dal sold dals Franzos, èn Gieri Genatsch, confident da Rohan, ed auters entrads clandestinamain en contact cun l'Austria e la Spagna. Il 1637 ha Genatsch unì uffiziers grischuns, ch'èn sa mess cun lur truppas en servetsch spagn., en la Lia da la chadaina cun la mira da stgatschar ils Franzos dal pajais e da reconquistar la Vuclina cun agid da la Spagna; Rohan ha stuì capitular. Tras l'Emprim Capitulat da Milaun cun la Spagna han ils Grischuns pudì sa patrunar il 1639, cun intginas restricziuns o.t. confessiunalas, da lur Terras subditas. Il medem onn è l'arrivist Genatsch, ch'era sa fatg blers inimis e daventà memia pussant per l'aristocrazia, vegnì assassinà a Cuira.


Litteratura:
Pieth, Bündnergeschichte; Färber, Herrenstand; D. Benetti, M. Guidetti, Storia di Valtellina e Valchiavenna, 1990; A. Wendland, Der Nutzen der Pässe und die Gefährdung der Seelen, 1995; HbBG 2, 113-40.

Silvio Färber

lemma precedents SculmScuol lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :