Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FlecsFlem, Crap da lemma sequent

Flem
Vischnanca polit., cirq. Trin, distr. Il Plaun, situada sin ina terrassa al nord sur la chavorgia dal Rain, cun ils aclauns da Fidaz e Scheia ed il vitg turistic da F. Casa d'Uaul. 765 Fleme, tud. Flims (uffiz.). Cuntrada da flums e lais (Lag la Cauma, Lag la Cresta, e.a.), fermamain structurada en consequenza d'ina bova preistorica (Ruinaulta). 1850 906 abit.; 1900 789; 1950 1'148; 2000 2'549.  
L'urbarisaziun è attestada pir per il temp medieval tempriv. Il 765 è menz. terren da runcada en possess dals Zaccons/Victorids. Enturn l'onn 840 possedeva la claustra da Faveras tr.a. in bain signuril cun duas baselgias (prob. a F. ed a Fidaz), in mulin e trais huobas cun 50 juhartas (ca. 40 ha) terren arà e tributs da ponn. Ulteriurs proprietaris feudals ecclesiastics e seculars a F. èn stads durant il temp medieval la claustra da S. Gliezi/Cuira, l'uvestgieu da Cuira, ils baruns de Belmont e lur successurs, ils conts de Sax-Mesauc. Suenter il 1300 èn Gualsers da Val sa domiciliads a Fidaz ed a Scheia, nua ch'els èn vegnids rumantschads. Il guaud da F. ha furmà da vegl ennà ina barriera ed in cunfin vers la Surselva; al sid da la via per Trin, en la Val Serris, existan restanzas d'ina veglia serra. Dapi il 1399 ha F. appartegnì sco cumin a la LG, ed il 1412 è la vischnanca sa cumprada libra da la prefectura da Faveras, il 1538 dals dretgs suverans dals Saxs-Mesauc, cedids a la citad da Cuira.
La baselgia parochiala da F., consecrada als ss. Martin ed Antoni, e la baselgia filiala da S. Amplezi a Fidaz èn doc. il 1440. Il 1526 e 1528 è F. s'acquistà ils dretgs parochials, adoptond la cretta refurmada. Las chapluttas bandunadas da S. Elisabeta a Vallorca, da S. Gliezi en sia vischinanza, da S. Placi da la vart sanestra da la Val Stenna (tuttas menz. il 1488) e da S. Clau tr. F. e Staderas stattan probablamain en connex cun l'urbarisaziun intensivada da la regiun e cun il traffic da transit sur il Lucmagn durant il temp medieval tardiv. Da quai dattan perditga era ils toponims Marcau (lieu da martgà) en vischinanza da S. Elisabeta e Staderas al cunfin cun Lags. La ditga da «Gion Paul da F. stai si» fa allusiun a l'impurtanza da las alps sin il Crap da Flem ed als enguladetschs da muaglia tr. ils Glarunais ed ils Grischuns en il temp medieval e stat per la necessitad d'esser alert en temps difficils.
La vischnanca da F. è stada durant plirs tschientaners en ils mauns da la fam. Capol. Blers vischins da F. han prestà servetsch militar a l'ester fin en il 19. tschientaner. Las lavinas e bovas dal 1810 èn stadas ina consequenza da l'explotaziun exagerada dals guauds durant il 18. tschientaner. En il 19. tsch. è F. sa sviluppà cuntinuadamain ad in lieu da cura (curas da scotga) cun hotels e bogns: Gasthof zu den Waldhäusern 1839, Hotel Segnes 1870, bogn public e bogn da cura al Lag la Cauma 1875, Hotel Kurhaus 1877 (Parkhotel). Il 1910 ha inizià il turissem d'enviern. Suenter la Segunda Guerra mundiala han flurì l'hotellaria e la construcziun da chasas da vacanzas. Ins ha construì novs runals e novas sutgeras (emprima sutgera da l'Europa 1947). Il turissem è il sectur economic predominant a F., suandà da la mastergnanza e da l'agricultura (2000 32 manaschis purils). La vischnanca da F. dispona d'ina atgna ovra electrica. Il 2005 lavuravan 81% da las persunas cun activitad da gudogn a F. en il sectur terziar, blers da quels eran pendularis d'ordaifer. Ina baselgia cat. exista dapi il 1937. La populaziun da lingua rum. è sa diminuida dad 87% il 1880 a 55% il 1941 (LM) resp. a 6,7%/18% (ML/Lindic) il 2000. Ils 6-6-2006 ha in incendi, mess cun intenziun en la part veglia da F. Vitg, destruì otg chasas istoricas e set stallas. Ils 28-10-2007 è il tunnel da sviament da F. (4,52 km, ca. 300 miu. frs) vegnì surdà al traffic public.


Litteratura:
H. Anliker, Flims, 1961 (1982²); SO, 8-6-2006.

Martin Bundi

lemma precedents FlecsFlem, Crap da lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :