Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Schlandersberg, vonSchlappin lemma sequent

Schlans
Vischnanca polit., cirq. MustÚr, distr. Surselva (avant il 2001 Rain Anteriur), situada sin la spunda sanestra aut sur il Rain Anteriur. 765 Selaunum (copia). 1656 180 abit.; 1836 112; 1850 169; 1900 174; 1950 192; 2000 92. L'onn 765 ha regalÓ l'uv. Tello a la claustra da MustÚr ina migiuria e colons a S. che n'ha dentant betg fatg part da la Cadý en il temp medieval, mabain dal domini dals signurs locals de Slauns (attestads il 1220). La tur da defensiun a S. ed il chastŔ da Salons sur S. Ŕn vegnids erigids enturn il 1200. Il domini Ŕ alura passÓ als GrŘnenfels, silsuenter als Montalts ed il 1378, tras cumpra, ad Ulrich Brun de RazÚn per vegnir integrÓ finalmain al signuradi da Munt S. Gieri. Il 1459 Ŕ el passÓ als conts de Zollern ed il 1472, tras cumpra, a l'abazia da MustÚr ch'ha possedý la giurisdicziun fin il 1798 resp. 1803. Il 1734 Ŕ la vischnanca da S. vegnida attribuida a la nova dretgira da Rueun. Dapi il 1851 fa ella part, sco settavla vischnanca, dal cirquit da MustÚr. Ecclesiasticamain ha S. appartegný oriundamain a Breil. L'onn 998 Ŕ attestada la baselgia da S. Gieri, incoporada il 1185 a l'abazia da MustÚr. Il 1518 Ŕ ella daventada ina curazia, il 1643 ina baselgia parochiala. La vischnanca da S. ha stuý far grondas investiziuns per rempars cunter lavinas e bovas, o.t. suenter la catastrofa dal nov. 2002. Il 2010 possedeva S. anc quatter manaschis purils. Part da la pop. da lingua rum.: 2000 81,5%/92,4% (ML/Lindic).


Litteratura:
G.A. Pfister, Ord la historia e cultura de S., en: Annalas, 45/1931, 45-86; Kdm GR 4, 382-90; MŘller, Abtei Disentis; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 346-48; D. Giovanoli, Die Maiensńsse von Pradas, en: BŘndner Bauer, 11/1991, 2-30.

Adolf Collenberg

lemma precedents Schlandersberg, vonSchlappin lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :