Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Juvalta, Scipio vonJuvalta, Wolfgang von lemma sequent

Juvalta, von
Famiglia nobla da ministerials dal chapitel catedral da Cuira dal 12.-16. tsch. ch'ha appartegnì dal 16.-18. tsch. a l'aristocrazia da las Trais Lias. Attestada per l'emprima giada il 1140. Ils J. derivan da la Tumleastga, nua ch'els possedevan en il 12. e 13. tsch. ils dus chastels da Hoch- ed Innerjuvalt ed il domini feudal sin la Mantogna da Sched (cun bains a Veulden, Roten, Tumegl, Almen, Pasqual e Scharons). Lur origin n'è betg cler. Tr. il 1150 ed il 1300 han exponents da la fam. fatg part regularmain dal chapitel catedral da Cuira. En il 14. e 15. tsch. han insaquants J. occupà uffizis administrativs en la Tumleastga, tr.a. quel dal vicedominus, ma sur ils cunfins regiunals ora n'è nagin member da la fam. attestà en posiziuns analogas. Ils J. eran parentads cun autras fam. noblas da ministerials dal chapitel catedral da Cuira e cun fam. dal medem stan da la Svizra Orientala. En il chapitel catedral da Cuira n'eran els betg ils exponents principals da lur classa sociala. En il 15. tsch. ed a l'entsch. dal 16. tsch. han els cedì lur bains en la Tumleastga ed èn sa stabilids a Zuoz en l'Engiadin'Ota, nua ch'els èn s'integrads en la classa dirigenta locala. Gia a l'entsch. dal 14. tsch. eran els sa parentads cun ils von Planta, la fam. la pli influenta en l'Engiadin'Ota. Proprietaris da bains a Samedan en il 14. tsch., han els possess en il 15. tsch. a Zuoz ina tur d'abitar ed ina chasa.
Suenter la fin dal domini episcopal han ils J. cuntinuà a far part da la classa dirigenta da la LCD, e quai fin al declin da la Republica da las Trais Lias il 1798, era sch'els n'han mai appartegnì al tschertgel pli elitar da l'aristocrazia grischuna. Sporadicamain han intgins da lur members occupà auts uffizis en la Republica ed en las Terras subditas, uschia Scipio (guvernatur en Vuclina), auters èn stads vicaris (2) e podestats (3). Era en l'Engiadin'Ota èn ils J. restads en la sumbriva da las fam. Travers e Planta ed han occupà mo darar l'uffizi dal landamma da quella val. Els èn stads funcziunaris com. a Samedan e notars, ma n'èn betg reussids a far carriera sco schuldads en servetsch da pussanzas estras (en spezial da la Spagna, Frantscha ed Austria). A partir dal temp modern tempriv èn els sa parentads quasi exclusivamain cun fam. da la classa dirigenta da l'Engiadin'Ota. L'exponent il pli impurtant dals J. è stà il cronist e politicher Fortunat. In rom da la fam. viva dapi il 19. tsch. en l'Italia dal Nord. Wolfgang ha acquistà en il 19. tsch. il chastè dad Ortenstein en la Tumleastga.


Archiv:
Aepisc. Cuira; ASGR.

Litteratura:
Schweizerisches Geschlechterbuch 1, 1905, 238-40; 7, 1943, 304-11; Grimm, Aristokratie, 208; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch; P.C. von Planta, Die Planta im Spätmittelalter, en: JHGG, 1996, 225-332; H.U. Baumgartner, Zur Bündner Oberschicht im Freistaat der Drei Bünde, 2000; Simmen, Wappen, 69 s.

Peter Conradin von Planta

lemma precedents Juvalta, Scipio vonJuvalta, Wolfgang von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :