Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dretgira autaDretgira cirquitala lemma sequent

Dretgira chantunala
La repartiziun helvetica en 11 districts giudizials ha fatg plazza il 1803 a l'anteriura organisaziun giudiziala da las Trais Lias. Il Cussegl pitschen/Regenza aveva la surveglianza suprema e la funcziun d'ina dretgira d'appellaziun. Il 1808 han ins reactivà la dretgira criminala per esters e vagants dals onns 1760-61 e 1782-94 sco Dretgira chant. (trais derschaders, sedia a Cuira). La Const. chant. grischuna dal 1854 ha substituì l'anteriura dretgira criminala e la Dretgira d'appellaziun chant. suprema ed instituì la Dretgira chant. sco dretgira civila e criminala (nov comm. e nov substituts, reelegibels suenter trais onns). Quella pudeva oriundamain inquirir e giuditgar mo delicts criminals per incarica da las dretgiras cirq. ch'avevan il dretg da decider davart vita e mort fin a l'aboliziun da la paina da mort il 1874. Ils gronds custs han però sfurzà las dretgiras cirq. da ceder en la pratica blers cas a la Dretgira chantunala.
L'organisaziun actuala (2009) da la Dretgira chant. sa basa sin quella dal 1892 e sin il regulativ dals 21-3-1978. Ella sa cumpona dal pres., dus vicepres., diesch derschaders u derschadras en uffizi cumplain (fin il 2006 en uffizi parzial), elegids dal Cussegl grond per quatter onns. Survegliada vegn la Dretgira chant. tras la cumissiun da giustia dal Cussegl grond. Ella è ina dretgira colleghiala che dispona era da derschaders laics. Ses stab cumpiglia tschintg actuars, in schef da chanzlia e dus secretaris. Linguas giuridicas èn il tudestg, il rumantsch ed il talian (a libra tscherna). Las sesidas ordinarias han lieu da glindesdi fin mesemna, ulteriuras tenor basegn, adina a Cuira. La procura publica inquirescha independentamain ed en totala autonomia da la Dretgira chantunala. L'inquisiziun preliminara succeda via maxima uffiziala u plant en cas d'in delict persequità sin proposta. La procura publica redigia l'acta d'accusaziun e porta l'accusaziun. Il pres. da la Dretgira chant. maina la giunta (trais comm.), la debatta principala e la seduta; el pronunzia la sentenzia e fa en cas spez. era da derschader en mandats penals. Litas per la cumpetenza territoriala (cumpetenza locala, materiala) decidan la Dretgira chant. en emprima e la Dretgira fed. en ultima instanza.


Funtaunas:
CDG.

Litteratura:
J. Sprecher, Die Organisation der Strafgerichte im Kanton Graubünden, 1937; Schwarz, Gerichtsorganisation, 24-47.

Adolf Collenberg

lemma precedents Dretgira autaDretgira cirquitala lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :