Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ArtisanatArvigo lemma sequent

Artitgels da Glion
La litteratura istorica cumpiglia sut il titel Artitgels da Glion ils tschintg artitgels dal 1513 davart la Vuclina e las leschas da las Trais Lias dal 1524 e 1526. Dals tschintg artitgels n'exista nagin doc. original. I sa tracta qua prob. d'in sboz ch'è vegnì discutà, ma eventualmain betg stipulà a la Dieta a Glion. Tenor quests artitgels fissan vegnids recepids ils Vuclinais sco confederads e betg sco subdits. Questa vista vegn fatga valair da l'istoriografia vuclinaisa actuala.
Ils Artitgels da Glion dal 1524 e 1526 èn stads da grond'impurtanza per il svilup da las Trais Lias. Ils decrets dal 1524 sa basan prob. sin ils set artitgels da la LG dals 20 d'avr. 1523, amplifitgads, precisads e preschentads ils 6 da nov. dal medem onn en furma d'in postulat stampà da la LCD  a las duas autras Lias.

Ils emprims 18 Artitgels da Glion, stipulads ils 4 d'avr. 1524, èn resortids da las consultaziuns cuminaivlas. La mira principala da quests artitgels, redigids confurm al spiert prerefurmatoric, era d'eliminar ils abus entaifer la Baselgia; ils spirituals avevan d'administrar sezs lur pravenda, abitar al lieu d'uffizi (scumond d'absenza), exercitar conscienziusamain la pastoraziun e manar ina vita undraivla; la plaiv pudeva relaschar in plevon fallibel e tscherner in auter; la giurisdicziun clericala en fatgs seculars è vegnida abolida (cun excepziun dals affars matrimonials) e l'uschen. maun mort na pudeva betg pli ertar. Per impedir captivaziuns d'ierta scumandavan ils emprims Artitgels da Glion a spirituals da rediger testaments per persunas muribundas en absenza dals ertavels u da persunas da confidenza secularas; las taxas per uffiziants episcopals (notars, sigilladers, e.a.) èn vegnidas reducidas, ed il tudestg aveva substituì il latin sco lingua giudiziala.

Ils segunds Artitgels da Glion dals 25-6-1526 eran influenzads emoziunalmain pli ferm da las revoltas dals purs e da la Refurmaziun progredinta. Els eran pli radicals ch'ils emprims e furmavan la basa legala ed impegnativa per la defeudalisaziun e secularisaziun da la pussanza statala. La pussanza statala, exercitada dal prinzi-uvestg da Cuira en las Trais Lias, era vegnida transferida als "cussegls e vischnancas" (quai era ussa la furmla uffiziala), pia de facto al pievel (Autonomia communala; Suveranitad). Ils segunds Artitgels da Glion cuntegnevan las suandantas determinaziuns da dretg public: ni l'uvestg ni auters spirituals na dastgavan eleger uffiziants seculars (podestats, derschaders, mastrals), resalvà ils dretgs renconuschids e fixads en scrit; uffiziants episcopals na dastgavan betg far part d'ina autoritad statala; sco tribunal d'appellaziun na serviva betg pli il collegi da derschaders episcopals, mabain la proxima dretgira imparziala (impurtant per Cuira e per la LCD); ils dretgs da chatscha e da pestga eran ids a las dretgiras, e davart las mesiras ed ils pais decideva unicamain la Dieta (tenor l'art. 14 era quella da Cuira impegnativa). Per quai che reguarda il dretg ecclesiastic cumplettavan ils segunds Artitgels da Glion ils emprims. Els avevan rinforzà la supremazia dal Stadi sur la Baselgia e ses organs. Las plaivs avevan obtegnì il dretg da tscherner libramain in plevon, las fundaziuns da messas perpetnas eran vegnidas abolidas ed il noviziat per las claustras scumandà (intent: secularisaziun). Avant l'elecziun dad in uvestg stueva il chapitel catedral consultar la LCD (intent: impedir uvestgs esters). Determinaziuns da dretg privat: reducziun ed aboliziun parziala da las dieschmas; liberaziun da las dieschmas, dals tschains da feuds ereditars e dals tributs che na cumpetevan betg pli al proprietari originar; renconuschientscha dal feud ereditar sco suletta furma d'emprest legala; reducziun da las prestaziuns al signur en cas da mortoris (lavurs tributaras, taxas, la giaglina da bara).

Ils Artitgels da Glion reflecteschan il spiert da l'Umanissem e da la Refurmaziun e correspundan p.p. litteralmain a las pretensiuns fatgas valair a medem temp da vart dals purs da la Confed. (o.t. en ils Artitgels da Sargans), da la Germania dal Sid e dal Tirol (Artitgels da Memmingen e da Meraun). Els eran però daventads in dretg statal impegnativ, entant ch'ils Artitgels da Meraun e.a. avevan mo il caracter da petiziuns u da programs refurmatorics. Ils Artitgels da Glion han terminà il regim da l'aristocrazia feudala ed inizià structuras democraticas. La defeudalisaziun resp. democratisaziun dal Stadi e da la societad e la secularisaziun da la pussanza dal prinzi-uvestg han dentant durà anc bainquant temp en il Grischun e l'acquist dals dretgs ed impegns feudals ha dumandà fitg blers daners. Quest process ès ì a fin pir a l'entschatta dal 19. tschientaner (Constituziuns grischunas).


Litteratura:
C. Jecklin, Urkunden zur Verfassungsgeschichte Graubündens, en: JHGG, 1884, 78-83, 89-99 (texts); W. Honold, Die Meraner Artikel, 1936; O. Vasella, Zur Entstehungsgeschichte des 1. Ilanzer Artikelbriefs vom 4. April 1524 und des Eidgenössischen Glaubenskonkordates von 1525, en: Zeitschrift für Schweizerische Kirchengeschichte, 34/1940, 182-91; Pieth, Bündnergeschichte, 124-26, 131-34; Liver, Abhandlungen, 337 s.; La Valtellina durante il dominio grigione: 1512-1797: Mostra documentaria 16 dicembre 1982 - 20 gennaio 1983, 1983; G. Möncke, Ilanzer und Sarganser Artikel in einer Flugschrift aus dem Jahre 1523, en: Zeitschrift für Kirchengeschichte, 100/3, 1989, 370-87; Head, Demokratie, 88-153.

Martin Bundi

lemma precedents ArtisanatArvigo lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :