Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents AscharinaAscoli, Graziadio Isaia lemma sequent

Aschera
Vischnanca polit., cirq. A., distr. Partenz/Tavau (avant il 2001 Landquart Sut), situada lung la via en il Partenz Dadora a la sbuccada dal Schraubach. Lieu principal dal Partenz Dadora e d'Amez. La vischnanca cumpiglia il vitg d'A. cun Tersier en il funs da la val e las fracziuns purilas da Lunden, Fajauna-Stels, Maria-Montagna, Pusserein e Scuders sin las spundas orientadas vers il sid. L'aclaun da Sigg č passŕ il 1875 dad A. a la vischnanca da Valzeina. 1101 Scieres, tud. Schiers (uffiz.). 1780 1'110 abit.; 1850 1'741; 1900 1'654; 1950 2'312; 2000 2'637.
Dal temp da bronz han ins chattŕ ad A. in singul object, a Montagna in deposit d'objects u da stgazis. A Chrea č doc. ina culegna dal temp da fier tardiv. In chat da munaidas a Montagna datescha dal temp roman. Chats ed auters fastizs scuverts ad A. e conturns dattan perditga d'ina culegna abitada permanentamain dal temp antic fin al temp medieval tempriv. En l'iert da la pravenda čn vegnids a la glisch il 1955-60 restanzas da duas pitschnas baselgias cun santeri dal temp cristian tempriv (passa 100 fossas dal 5.-7. tsch.). En il 12. tsch. possedevan ils canonis da Cuira, grazia ad in legat episcopal d'enturn il 1100 ed a donaziuns dal maun secular, il pli bler terren ad A. Era ils baruns de Vaz ed ils chavaliers de Aspermont possedevan en il 13. tsch. terren ad A. Ils dretgs suverans čn passads, suenter l'extincziun da la dinastia de Vaz, als conts de Toggenburg, il 1436 als signurs de Montfort e de Matsch, a partir dal 1452 a quels de Matsch en l'entira dretgira d'A. Il domini austr. ha durŕ dal 1496 fin il 1649. Entaifer la dretgira d' A., naschida durant il domini da Solavers, č sa sviluppada ina dretgira da canonis ch'č s'unida il 1436, ens. cun il cumin d'A., a la LDD. Ella č vegnida incorporada il 1506 en il cumin d'A. ch'č sa dividě en duas mesas dretgiras il 1679. La germanisaziun a partir da la Val dal Rain (Alemans) e da Tavau (Gualsers) č ida a fin enturn il 1550. La baselgia da S. Gion, menz. per l'emprima giada il 1101, era da quel temp probablamain la baselgia princ. da la val; ella aveva en il temp medieval tardiv ina plaiv che s'extendeva da Sievgia fin a Cuvlignas. L'autoritad seculara aveva il dretg da collatura. Pauc temp suenter la Refurmaziun ad A. (1563) han ils canonis bandunŕ il vitg, ed il 1677 han els vendě lur davos dretgs e bains. La baselgia e la vischnanca čn vegnidas destruidas duas giadas: il 1622 tras in'armada austr. ed il 1767 tras in incendi. Enturn il 1800 predominavan ad A. l'agricultura e l'allevament da muvel (economia d'alp). Fin il 2005 č la part dal sectur primar sa diminuida dad 80% a 10% en favur dal sectur terziar (65%). L'industrialisaziun ed il svilup dal traffic (via charrabla 1849, viafier 1889, sviament 1967) han promově la migraziun. Suenter il 1945 č l'agricultura vegnida mecanisada. Ils vegls mastergns, sco p.ex. la construcziun dad orglas (fin il 1850), čn vegnids remplazzads tras mazlarias, stamparias, industrias da laina ed interpresas da construcziun. Ad A. sa chattan la Scola media evang. (fundada il 1837), ina scola da puras e tegnairchasa (dapi il 1950), in center da reuniun a Stels, l'ospital regiunal dal Partenz (dapi il 1881) cun ina dimora per attempads ed ina chasa da tgira, sco era la «Prättigauer Zeitung» (dapi il 1901).


Litteratura:
E. Kobler, La commune de Schiers, 1970; Schiers: das Zentrum in Prättigau, 1989; F. Oswald e.a., Vorromanische Kirchenbauten, 1990˛, 304 s.; ArGR, 1992-; M. Thöny, Schiers, 1995˛; H. Finze-Michaelsen, Schiers in Reiseberichten des 18. Jahrhunderts, en: BM, 2001, 230-41; Simmen, Wappen, 312, 318-21.

Otto Clavuot

lemma precedents AscharinaAscoli, Graziadio Isaia lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :