Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cussegl d'educaziunCussegl da sanitad lemma sequent

Cussegl da guerra
La Republica da las Trais Lias na possedeva nagina suveranitad militara. Quella exercitavan ils cumins ch'elegevan il landsobrist ed ils bundsobrists (manaders militars suprems). In reglament militar impegnativ aveva mo Cuira. En cas d'ina guerra imminenta vegniva attribuė als chaus-lia in cussegl consultativ (birot/Beirat) d'auts uffiziers, recrutads da las singulas Lias. Quel aveva dentant mo cumpetenzas logisticas. Avant la dismessa da la Dieta fed. da las Lias existiva in cussegl da guerra che consistiva da trais colonels, trais litinents colonel e trais maiors. Quels contractavan ens. cun ils trais chaus-lia. L'oct. 1798 ha il general austr. Auffenberg surpigliā quest cussegl ed incaricā quel d'organisar in'armada grischuna. Durant la Helvetica č l'organisaziun militara vegnida centralisada. Tr. il 1815 ed il 1851 sa cumponiva il cussegl da guerra d'in president (colonel chant.), dus cussegliers da guerra, in secretari e trais suppleants. A partir dal 1852 ha la Regenza surpigliā la direcziun militara.


Litteratura:
F. Pieth, Aus der Geschichte des bündnerischen Milizwesens, en: JHGG, 1934, 97-176.

Adolf Collenberg

lemma precedents Cussegl d'educaziunCussegl da sanitad lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :