Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Arquint, Jachen CurdinArtisanat lemma sequent

Art figurativ
L'art figurativ č ina furma d'art che appellescha en emprima lingia al senn visual e che producescha ovras d'art o.t. materialmain. El sa distingua dals arts represchentativs (teater, saut, film) sco era da la litteratura e da la musica. A l'art figurativ appartegnan tradiziunalmain ovras da la pictura, sculptura e grafica. Dapi il 20. tsch. existan perō passadis fluctuants tr. las furmas d'art, da maniera che l'art figurativ n'č betg da delimitar en moda univoca dad auters arts (fotografia, performances, installaziuns).

Temp medieval tempriv ed autmedieval

Fin il 1300 sa limiteschan las perditgas da la lavur artistica en il Grischun al champ religius, era sche singuls fastizs da picturas muralas profanas dateschan dals onns 800 (Schiedberg). Dal temp tr. il 6. ed il 8. tsch. existan fragments d'ornaments da baselgias (picturas da paraid, mosaics da palantschieu, sculpturas). Ils emprims ciclus da frescos, mantegnids en surfatschas coerentas, derivan dals onns 800 ed inizieschan cun quels en la claustra da Müstair. Pli numerusas e variadas čn las ovras appartegnentas ad ina stresa pli veglia da picturas muralas dal temp autmedieval che tradeschan influenzas da la regiun dal Lai da Constanza (o.t. Reichenau) e da la Lumbardia (picturas muralas pli novas a Müstair, tavlas da maletgs al palantschieu sura da la baselgia da Zirān, l'uschen. statua da Carl il Grond a Müstair, sculpturas en la catedrala da Cuira, pictura sin vaider a Pleif/Vella). Objects cultics movibels (da gronda valur artistica) čn sa mantegnids en singuls exemplars; da l'art sepulcral dal temp autmedieval existan percunter mo anc restanzas.

Werner Meyer

Dal 14. fin il 18. tschientaner

Era per l'art e la pictura eran ils contacts cun ils circuls culturals al nord ed al sid da las Alps impurtants per il Stadi da las Trais Lias. Tut tenor il lieu da las innovaziuns e la constellaziun politica ed economica čn las influenzas sa manifestadas a moda diversa. Pervia da la situaziun periferica en las Alps čn las midadas epocalas s'effectuadas per il solit cun retard. Ma gist a quest fatg ha la cuntrada alpina era d'engraziar la gronda quantitad da bains culturals istorics. Dal 14. tsch. čn mantegnidas numerusas picturas muralas, tr. quellas frescos en stil da Giotto (1266-1337) e 16 ovras dal lavuratori dal Maister da Vuorz, in represchentant dal circul cultural da la Germania dal Sid. Era las statuas d'ina eleganza curtaisa, realisadas da quel temp, mussan vers la regiun dal Lai da Constanza. Parallel a quest'activitad intensiva en la construziun d'edifizis sacrals dal 1450 fin a la Refurmaziun vegnivan incumbensads picturs e scrinaris en las ufficinas da la Germania dal Sid da crear altars cun alas da la gotica tardiva, p.ex. Ivo Strigel e Jakob Russ. Quests altars avevan la funcziun d'enramar la celebraziun da la messa cun in scenari che concretisava ed illustrava il divin misterius. Las tipicas furmas renaschimentalas, applitgadas en la pictura murala gia a partir dal 15. tsch. tardiv, han marcā en maniera profunda o.t. la decoraziun interna d'edifizis profans (Hans Ardüser). Numerus objects d'art, datads fin lunsch viaden il 17. tsch., cuntegnan dentant anc elements stilistics da la gotica tardiva.
Sin il champ da la sculptura en lain dominava percunter ina tradiziun alpina da derivanza vallesana, tgirada a la scola da Johann Ritz. En la pictura prevaleva l'influenza dal sid cun ovras da maisters lumbards e tessinais (Gian Pietro Ligari, 1686-1752, domiciliā a Sunder).

Marc Antoni Nay

19. e 20. tschientaner

Il 1869 ha il cusseglier dals chantuns Peter Conradin von Planta deplorā il senn mancant per l'art en il Grischun. In indizi per la mancanza da dissegnaders e picturs artists indigens durant quel temp č il fatg che la plipart dals scolasts da dissegn, engaschads fin il 1890 a la Scola chant., derivava da la Germania. Sco il temp avant il 1800 č era quel suandant caracterisā d'ina migraziun d'artists. L'artist il pli renumā immigrā dal sid č Giovanni Segantini, quel immigrā dal nord Ernst Ludwig Kirchner. En il cas da la fam. d'artists Giacometti sa manifestescha cleramain la tensiun tr. la patria (bregagliotta) sco lieu d'uffanza e da giuventetgna ed il center cultural sco lieu da las pussaivladads professiunalas: Giovanni ha passentā sia vita en la val nativa, Augusto e Bruno per gronda part a Turitg, Alberto e Diego a Paris. A partir da la fin dal 19. tsch. chattan ins adina dapli dunnas tr. ils artists productivs en il Grischun. Ina da las emprimas č stada la pictura Emilie Forchhammer.
La sculptura stgaffida tr. il 1800 ed il temp dad Alberto Giacometti sa limitava o.t  a la creaziun da monuments sepulcrals ed a la plastica architectonica. In dals emprims fotografs en il Grischun č stā il pictur Johann Israel Darms, suandā d'ina entira retscha da fotografas e fotografs cun ina predilecziun per cuntradas.
La pictura e la sculptura dal 19. tsch. čn da tempra natiralistica. En ils onns 1880 č sa deditgā Segantini a la tecnica dal divisiunissem. L'emprima mesadad dal 20. tsch. č caracterisada d'ina objectivitad ch'elavurescha las influenzas da l'expressiunissem, dal nov realissem e dal postimpressiunissem. Las tematicas iconograficas centralas čn purtrets e cuntradas. Segantini ha doc. il mintgadi puril en la vastezza panoramica dal mund alpin. Giovanni Giacometti č sa deditgā adina puspč al stretg ravugl da sia famiglia. Kirchner ha stgaffė maletgs da cuntradas sco era picturas da gener ed acts. Alberto Giacometti ha sviluppā en ils onns 1940 in stil individual percepė sco visualisaziun da l'existenzialissem franzos. En il Grischun sez meritan menziun spez. a l'entschatta dal suenterguerra Turo Pedretti, Alois Carigiet e Leonhard Meisser. Cun ses pastels d'enturn il 1900 e cun ses maletgs en ieli represchentativs dals onns 1910 č Augusto Giacometti entrā en il mund abstract. Era Kirchner mussa a partir dal 1925 ina predilecziun per l'abstracziun lineara. La pictura abstracta sa fa perō valair pir cun la generaziun da Lenz Klotz, Matias Spescha, Jacques Guidon e Dea Murk. En ils davos onns pon ins constatar o.t. influenzas dal realissem fotografic, da l'art stgaffė a partir d'objects quotidians sco era da l'art conceptual e da la pictura expressiva moderna.

Leza Dosch








Litteratura:
Kdm GR; HbBG 1, 153-67; 2, 237-60; 3, 175-92; L. Dosch, Kunst und Landschaft in Graubünden, 2001.



lemma precedents Arquint, Jachen CurdinArtisanat lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :