Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Bungar, GregorBuol, Conrad lemma sequent

Buol
Fam. aristocratica grischuna da grond'influenza surtut dal 15. al 19. tschientaner. Da Tavau è ella sa sromada o.t. en il Grischun, en il marchesat da Baden ed en l'Austria. La fam. è attestada a Tavau per l'emprima giada il 1340 (Ulrich von Bulen); fin il 1470 è la genealogia da la fam., prob. gualsra, pauc clera. La fam. B. ha mess mastrals e chaus-lia en tuttas trais Lias. Ses represchentants han occupà repetidamain ils pli auts uffizis en las Terras subditas ed en missiuns diplomaticas grischunas. En il 16. ed a l'entsch. dal 17. tsch. èn els stads uffiziers en servetsch da la Frantscha, a partir dal 1637 (Lia da la chadaina cunter la Frantscha) o.t. en servetsch da la Spagna, ma era da l'imperatur austriac. En il 18. tsch., suenter la Guerra da successiun spagn., han els servì puspè a la Frantscha, a l'Austria ed a l'Ollanda. Ils B. èn s'alliads tras maridaglia cun l'aristocrazia e la signuria grischuna: en il 16. tsch. cun ils Beelis von Belfort, ils Hartmannis ed ils Gulers von Wyneck, en il 17. tsch. cun ils Plantas-Rietberg, ils Schauensteins ed Ehrenfels, ils Sprechers von Bernegg, ils Otts, ils Schorschs ed ils Jenatschs, en il 18. tsch. cun ils Salis e cun la lingia grischuna dals Pestalozzis. La lingia ref., fundada da Paul, è sa domiciliada a Curvalda, Cuira, Bravuogn e Sontg Antönia, en il Scanvetg ed en la Tumleastga. Salomon (1549-1624), biadi da Paul, magistrat a Tavau, bundslandamma e litinent colonel, ha obtegnì dal retg da la Frantscha Henri IV la confirmaziun da noblezza da sia famiglia. Ses figl Meinrad (*1588) è stà in cumpogn da cumbat da Gieri Genatsch. Enturn il 1550 han las lingias da Curvalda fatg carriera politica ed èn muntadas socialmain tras l'acquist da bains, bunas maridaglias e servetschs en armadas estras. Il 1603 è la fam. B. entrada en possess dal chastè da Parpan. Johann Anton (*1601) ha cumprà ils bains da Strassberg ed ha obtegnì la noblezza imperiala il 1649 (B. von Strassberg). Ses figl Paul  ha midà confessiun ed ha fundà ina lingia cat. (Johann Anton, Johann Anton Baptista e Rudolf Anton) ch'ha prosperà en servetsch dals Habsburgais austr. (chombrers, mess, ministers). Il 1742 ha ertà Johann Anton il signuradi da Rehanau e la noblezza dals von Schauenstein. Dal 1794 fin il 1833 è Karl Rudolf stà il davos prinzi-uvestg da Cuira. Numerus B., ch'han vivì a Cuira a partir dal 16. tsch., èn stads comm. dal cussegl da citad, titulars dad auts uffizis en las Trais Lias u uffiziers en servetschs d'armadas estras, o.t. en Frantscha. Stephan ha ertà la Chasa B. a Cuira (dapi il 1872 Museum retic), construida da Paul enturn il 1675. La lingia badaisa, fundada enturn il 1500 dals B. da Tavau, burgaisa da Kaiserstuhl, è sa sromada tr.a. en las lingias dals baruns von B.-Wischenau e von B.-Berenberg ch'han schendrà en il 18. e 19. tsch. numerus cuss. secrets, chombrers ed uffiziers imperials e roials. Il barun Rudolf von B.-Berenberg (1842-1902) è stà chombrer dal gronducadi da Baden e comm. dal Reichstag tud. (a partir dal 1884, partida dal center).


Archiv:
ASGR, scrittiras da fam.

Litteratura:
Schweizerisches Geschlechterbuch 3, 1910, 77-92; 7, 1943, 63-72; A. von Sprecher, Stammbaum des alt adeligen Geschlecht's von B. in Graubünden, 1934; A. von Sprecher, Stammbaum der Familie B., 1940; Grimm, Aristokratie, 223; Färber, Herrenstand; P. Walser, Drei Generationen der Davoser Familie B., en: BJb, 1989, 145-50; Simmen, Wappen.

Otto Clavuot

lemma precedents Bungar, GregorBuol, Conrad lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :