Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Saratz [Sarraz], GianSardona lemma sequent

Sarazens
Sco Sarazens vegnivan designads dapi il temp medieval pievels arabs (muselmans) ed auters pievels islamics (la noziun è antiquada). Dapi l'entsch. dal 10. tsch. partivan els da lur basa en la Frantscha dal Sid per campagnas da sblundregiada en il territori alpin. Enturn il 930-35 cumparan els en il Puschlav, ed en ils onns 936-42 èn els vegnids sur il Lucmagn en Surselva. Dal 936 enavant èn els probablamain preschents periodicamain u durant in temp pli lung en Rezia. Ils muntgs da Mustér han pudì salvar a temp las reliquias, valurs e scrittiras ch'els han transportà en 51 chaschas a Turitg. Quai ch'è restà enavos è vegnì brischà u liquidà dals Sarazens. Lur irrupziun ha signifitgà la fin da la fluriziun carolingica da la claustra da Mustér ed ha inizià l'èra dals avats germanofons e dal domini feudal. L'onn 940 è era Waldo, l'uvestg da Cuira, sa lamentà che ses uvestgieu haja subì gronds donns tras sblundregiadas tras ils Sarazens. Suenter che quels avevan mess en tschendra Cuira enturn l'onn 940 han ils privilegis considerabels, concedids dals Ottons tr.a. era per mitigiar ils donns (dretg d'incassar dazis, da batter munaida e da far martgà, privilegis d'immunitad), mess en la segunda mesadad dal 10. tsch. la basa per la suveranitad episcopala sur la citad da Cuira. La "questiun dals Sarazens" vegn discutada en il Grischun dapi il 1850, la basa factuala è dentant fitg stgarsa e dat spazi a speculaziuns, o.t. sin il champ da la derivanza presumptiva da toponims (p.ex. Puntraschigna) e da nums da fam. (p.ex. Mohr, Saratz). La preschientscha dals Sarazens en Surselva furma il tema dal roman istoric «Ils Sarazens vegnan» (1974) da Ludivic Hendry.


Litteratura:
F.O. Semadeni, Das Sarazenen-Problem in Bünden, en: NBZ, 9-3-1949; RN 2, 798; 3, 651; Müller, Abtei Disentis, 19 s., 164; J.-P. Sandoz, Die Sarazenen durchqueren die Alpen, 1993; H. Steiner, "... da sie behender als Gemsen über die Berge dahinliefen": Sarazenen im schweizerischen Alpenraum, en: BM, 2009, 471-98.

Adolf Collenberg

lemma precedents Saratz [Sarraz], GianSardona lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :