Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Crollalanza, Giovanni BaptistaCronthal, Anton von lemma sequent

Cronicas
Raquints da novitads ed eveniments, descrits (per ordinari) en urden cronologic. A las materialias indispensablas da l'istorgia grischuna dal temp modern tempriv appartegnan l'istoriografia da quell'epoca. Quella consista da scrittiras narrativas e didacticas che infurmeschan ils contemporans e la posteritad davart la genesa ed il caracter dal Grischun, davart impurtants eveniments dal temp sco era davart experientschas persunalas dals auturs. La suandanta tipologia da las cronicas dal Grischun sa referescha a l'entira perioda dal 1500 fin il 1800. La producziun istoriografica da quell'epoca sa lascha divider, tenor intenziun e cuntegn, en trais geners: il gener umanistic-didactic, il gener cronical ed il gener memorialistic.


Il gener umanistic-didactic

Quest gener da cronica collia la "topografia" (v.d. la descripziun dal pajais) cun l'istorgia politica. L'intenziun è instructiva, la descripziun extendida e represchentativa. Da gronda paisa è il referiment a la Rezia antica. Ovras: Franciscus Niger, preditgant e scolast a Clavenna, ha dechantà en sia ovra poetica latina «Rhetia sive de situ et moribus Rhetorum» (1547) il Grischun, sia populaziun e sia agricultura. Durich Chiampell, preditgant en l'Engiadina Bassa, ha publitgà en ils onns 1570 sia «Raetiae alpestris topographica descriptio» (descripziun dal pajais da la Rezia alpina) e sia «Historia Raetica». Sin quellas sa basa l'emprima descripziun pli vasta en lingua tud.: la «Raetia» (1616) da l'um da stadi da Tavau Johannes Guler von Wyneck. La descripziun istorica tanscha fin viaden il 15. tsch.; en pli cuntegna ella ina geografia da las Terras subditas grischunas. Quai che manca qua, furnescha l'onn 1617 in auter um da Tavau, Fortunat Sprecher (von Bernegg), cun sia «Pallas Rhaetica armata et togata» (versiun tud. cumplettada: «Rhetische Cronica», 1672). A quest model suonda la «Einfalte Delineation aller Gemeinden gemeiner dreyen Bünden», redigida il 1742 dal preditgant Nicolin Sererhard. Cun sias numerusas anecdotas e ses raquints narrativs po Sererhard dentant vegnir attribuì per part al cronist memorialistic. In'ulteriura contribuziun originala è la «Beschreibung etlicher herrlicher und hochvernampter Personen in alter freyer Rhetia» (1598) da Hans Ardüser da Tavau: in lexicon istoric-biografic.

Il gener cronical

Quest gener cumpiglia l'istorgia contemporana ed analistica: ils auturs rapportan sco perditgas dal temp. La collecziun dal material e la redacziun suondan immediat ils eveniments. La descripziun è strictamain cronologica. Quintads vegnan eveniments e process cun fermas repercussiuns e consequenzas, solitamain acts da violenza e da guerra. Il punct da vista partischant è relevant. Ovras: Gian Travers da Zuoz ha scrit en lad. sia «Chanzun da la guerra dalg Chiastè d'Müs» (publ. 1527), en la quala el ha sez cumbattì e patì. Hans Ardüser ha redigì ina «Rätische Chronik» per il temp dal 1572 fin a sia mort il 1614. La cronica la pli cumpletta dals Scumbigls grischuns deriva da Fortunat Sprecher von Bernegg: «Historia motuum et bellorum [...]», ina istorgia dals dischurdens e da las guerras, cumpilada en duas parts per ils onns 1607-44 (tud. 1702). D'ina tenuta sumeglianta, ma scrittas a moda pli populara, èn las ovras dal preditgant da Fläsch Batholomäus Anhorn: «Püntner Aufruhr» (descripziun da la dretgira nauscha 1607) e «Graw-Pünter-Krieg» (descripziun dals onns 1603-40, cun agiuntas documentaras). Dus preditgants da l'Engiadina Bassa cuntinueschan la tradiziun en maniera pli cumpilatorica: Jacob Anton Vulpius sa basa en sia «Historia Raetica» (1679) en lat. fermamain sin l'ovra da Sprecher, Nott a Porta en sia «Chronica Rhetica» (1742) en lad. sin quellas da Chiampell e da Vulpius.

Il gener memorialistic

Quest gener cumpiglia las autobiografias ed ils diaris. El sa basa exclusivamain sin las experientschas dals auturs. I na sa tracta qua betg tant d'ina descripziun da l'istorgia grischuna en general, mabain plitost da rapports dals eveniments vivids e percepids dals auturs sezs. Il tip da cronica memorialistic cuntegna pia infurmaziuns persunalas: l'observaziun e l'autoreflexiun giogan ina rolla essenziala. Ovras: la «Chronik» (1550), scritta en tudestg da Wolf Capol da Flem, è anc ina furma maschadada: ella cumenza cun l'istorgia da l'Imperi e cun quella da la Svizra e dal Grischun per passar dentant prest a l'istorgia da la fam. Capol. Jakob Bundi, plevon da Sumvitg e pli tard avat da Mustér, ha descrit en il «Reissbuch gehn Jherusalem» (1592) ses viadi da pelegrinadi a Jerusalem da l'onn 1591. Il text tud. è prest vegnì translatà en surs. e derasà en Surselva. Hans Ardüser ha publitgà in'autobiografia (interrutta il 1605), en la quala el descriva ses viadis sco pictur artist da paraids liber e sia activitad didactica sco scolast emploià. Il 1649 ha terminà Fortunat von Juvalta, landfoct a Farschno, ses «Commentarii vitae» (memorias da vita). La pitschna ovra cuntegna numerusas remartgas criticas davart la politica grischuna pratitgada durant ils Scumbigls grischuns. In pau pli tard, enturn il 1650, ha redigì il vegl feldmarschal franz. Ulysses von Salis-Marschlins sias «Memorie» en tal. che conservan sias ritgas experientschas fatgas sin differents champs da battaglia e che reflecteschan ina conscienza da classa aristocratica. Dal 18. tsch. tardiv dateschan dus relaschs da manuscrits voluminus, fin qua inedits: l'uffizier pensiunà Martin Peider Schmid da Ftan ha descrit en ses «Chiantun verd» (1773-78) las relaziuns socialas da notabels da l'Engiadina Bassa passiunads dal saut e da la chatscha; il landamma, guardian da guaud e scolast Konrad Michel von der Buocha ha dà en ses diaris e cudeschs da chanzuns, publitgads tr. il 1763 ed il 1800, in'invista en la vita politica, economica e culturala dal Partenz.



Litteratura:
Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte; HbBG 4, 231-43.

Florian Hitz

lemma precedents Crollalanza, Giovanni BaptistaCronthal, Anton von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :