Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ReziaReziòlta lemma sequent

Rezia romana
L'epoca da la Rezia rom. tanscha dal 1. tsch. a.C. fin al temp da la Currezia (ca. 500 s.C.). La Rezia vegn menziunada per l'emprima giada var 150 onns avant Cristus. Fin l'onn 15 a.C. n'enconuschevan ils Romans betg questa regiun autalpina abitada da pievels (barbars; Rets) che invadevan adina puspè la regiun bainstanta da Com.
Las paucas infurmaziuns davart la Rezia rom., furnidas da funtaunas scrittas, descrivan quella sulettamain ord l'optica romana. La repartiziun da las numerusas funtaunas archeologicas correspunda per part a la spessezza da la colonisaziun actuala e cun quai a l'intensitad da las exchavaziuns. Dals ca. 230 lieus da chat dal temp rom. en il Grischun èn ca. 25% colonias, 6%  fossas ed ils ulteriurs pertschients chats singuls, o.t. da munaidas.
La structura dal spazi natiral dal Grischun ha provocà ina separaziun da las regiuns colonisadas tenor valladas, en las qualas èn s'unidas tradiziuns regiunalas ed influenzas estras. Durant ils 500 onns dal domini rom. è sa sviluppada en questas regiuns ina cultura rom. cun differents substrats indigens ch'ins ha pir cumenzà a perscrutar. Las vals grischunas orientadas vers l'ost ed il vest s'avran vers il spazi alpin oriental. En il temp imperial tempriv e surtut en l'Antica tardiva existivan ferms lioms cun l'Italia dal Nord. Dal 1. tsch. tardiv fin il 3. tsch. èn las vals alpinas dal nord sco era l'ulteriura Rezia Occidentala s'orientadas pli fitg vers l'economia da las provinzas rom. dal nordvest, quai che resorta tr.a. da la vaschella importada (Terra sigillata). La basa da viver furmavan anc adina las ritgezzas da la terra - o.t. il fier, ma era il cristal ed il lavetsch - sco era il transport da martganzia, l'utilisaziun da las pastgiras, la selvicultura e l'agricultura. Impurtantas colliaziuns dal sid al nord manavan sur il S. Bernardin, il Set ed il Güglia en la Val dal Rain al Lai da Constanza ed al Danubi; quests passadis alpins n'avevan dentant betg la medem'impurtanza sco il Brenner u il Grond S. Bernard. Chats rom. cumparan era a las rutas dal Lucmagn, da la Greina, dal Spleia e dal Bernina. L'«Itinerarium Antonini», in register da las vias rom., e la «Tabula Peutingeriana», ina copia medievala d'ina charta rom., inditgeschan las vias prob. charrablas sur ils pass dal Set, dal Güglia e dal Spleia.

Dals emprims contacts fin a la conquista da las Alps (15 a.C.)

Tenor ils chats archeologics eran abitadas la plipart da las vals alpinas grischunas già avant l'occupaziun rom. (1. tsch. a.C.). Contacts cun l'Italia sa laschan cumprovar en rars cas era per il nord da las Alps, p.ex. tras chats da munaidas padanas a Cunter (Surmeir) e da vaschella fina a Cuira. Las emprimas funtaunas scrittas descrivan ils abitants da las vals alpinas solitamain sco rotschas da brigants selvadis. L'onn 44 a.C. aveva Lucius Munatius Plancus pudì festivar (en Gallia?) in triumf ex Raetis, tuttina è l'entir territori alpin, inclus las traversalas da l'Italia al Danubi Superiur, vegnì suttamess al domini rom. pir suenter la campagna militara da Drusus e Tiberius (15. a.C.). Perditga da quai dattan o.t. ils chats a las rutas dal Set e dal Güglia, numnadamain a Buond, sin il Pass dal Set, a Suagnign (Padnal) ed a Casti. Vers nord manavan la ruta dal Lai Rivaun ed ina via al Lai da Constanza. La populaziun indigena sa lascha strusch definir causa difficultads da datar ils chats indigens e prob. era causa la cesura demografica dal 1. tsch. a.C., rinforzada tr.a. tras la recrutaziun sfurzada da truppas militaras (Cohortes Raetorum et Vindelicorum).

Temp imperial tempriv e mesaun


Il text dal Tropaeum Alpium, in  monument erigì l'onn 7 u 6 a.C. en onur dad Augustus a Monaco en vischinanza da La Turbie (a ca. 480 m autezza) relata da la conquista da las Alps e menziunescha plirs pievels dal territori grischun odiern conquistads tras ils Romans. Fin enturn ils onns 20-40 a.C. furmavan il Vallais ed il Grischun, ens. cun la regiun prealpina bajuvara, in'unitad administrativa sut in praefectus Raetis Vindolicis Vallis Poeninae et levis armaturae, entant che las vals dal sid faschevan part da las regiuns italicas X e XI. La provinza Raetia et Vindelicia, numnada pli e pli en sia furma curta Raetia, era vegnida separada prob. gia sut l'imp. Tiberius (14-37), il pli tard però sut l'imp. Claudius (41-54). La dumonda, schebain Kempten (Cambodunum) è stada l'emprim la chapitala da la Rezia rom., remplazzada pir suenter intginas generaziuns dad Augsburg (Augusta Vindelicorum), avanzada ad in municipium en il 2. tsch., n'è betg anc sclerida. Ils lieus centrals a l'ost da la provinza dad 80'000 km² eran Kempten, Briganza (Brigantium) e Cuira (Curia). Gia en l'emprim tsch. s.C. rendevan questas trais citads quasi simultanamain omagi als prinzis imperials - quai che suttastritga dal reminent l'impurtanza da Cuira -, demussond qua tras lur loialitad visavi l'Imperi roman. Ils edifizis rom. da las citads da Kempten e Briganza èn perscrutads meglier che quels da Cuira, nua ch'ins ha scuvert en il Welschdörfli, a la riva sanestra da la Plessur, bajetgs publics e privats. Sco a Briganza cumpiglian era quels surbajegiadas lung la via da transit. Cuira ha ina posiziun tipica per citads romanas: da qua sa spartivan las div. vias per ils pass grischuns e qua cumenzava prob. era la navigaziun sin il Rain vers il nord. Ils bogns, ils martgads, las chasas da commerzi, las sustas, ils tipics edifizis lunghents che servivan d'abitadis e d'interpresas da mastergnanza sco era ils imports documenteschan la funcziun da center da la citad. Cumprovà è medemamain in post militar che dueva garantir la segirtad dal traffic. Funtaunas scrittas davart il status giuridic da Cuira mancan; enconuschientschas pli novas fan pensar ad in vicus. A partir dals onns 10-30 s.C. è s'augmentà il dumber da culegnas e da chats en las vals principalas dal Grischun. Fin alura èn vegnidas construidas las chasas era a Cuira a moda tradiziunala, v.d. en lain u sin fundaments da mirs sitgs. Dapi la mesadad dal 1. tsch. cumparan però pli e pli edifizis cun mirs da maulta e cun tetgs da tievlas u da crap. En las vals grischunas s'alingiavan lung la via culegnas che sumegliavan vitgs, e quai sin tuttas autezzas sur mar (p.ex. Roveredo, 300 m; Maiavilla, 515 m; Zernez, 1500 m). Las culegnas vegnivan construidas cun preferenza sin terrassas exponidas al sid u al sidost e situadas savens aut sur il flum. Perscrutada il meglier è quella rurala da Riom, construida sur precursuras dal temp da fier ed abitada cuntinuadamain, cun almain duas curts confortablas circumdadas d'in mir che devan suttetg era a viandants. Talas curts tschincladas paran d'avair gì ina funcziun particulara sco lieus da repaus a las rutas da transit. Insumma anc betg perscrutada è l'utilisaziun da las alps presumada per quell'epoca.
 

Antica tardiva


Chats da munaidas en la Val dal Rain Alpin ed a Cuira ed orizonts d'incendis laschan presumar era per il Grischun temps turbulents a la fin dal 3. tschientaner. Suenter la refurma imperiala tras Diocletian (284-305) è passada la Rezia a la prefectura italica ed è vegnida dividida, prob. dal temp da Constantin (306-37), en las provinzas Raetia prima (chapitala: l'emprim Brigantium/Briganza, dapi il 5. tsch. (?) Curia/Cuira) e Raetia secunda (chapitala: Augusta Vindelicorum/Augsburg). Las duas provinzas reticas vegnivan administradas mintgamai dad in preses (praeses); il commando militar aveva dentant per omaduas provinzas in dux staziunà prob. ad Augsburg. A l'appartegnientscha da la Rezia a la prefectura italica ed a l'orientaziun vers il sid correspundan tr.a. era ils imports da vaschella da l'Africa dal Nord e da ceramica cun glasura verda da l'Italia dal Nord; autra rauba deriva dal nordvest, sco la Terra sigillata da l'Argonne.
Tenor la legenda duai s. Gliezi avair missiunà en Rezia a la fin dal 2. tsch. suenter Cristus. Il passadi da la religiun antica al cristianissem è però cumprovà archeologicamain pir en il temp rom. tardiv, cura ch'ins ha erigì a Cuira, Panaduz ed Aschera edifizis sacrals, bajetgs memorials e santeris dal cristianissem tempriv. Tant a Cuira sco en las vischnancas da las valladas reticas èsi da presumar pravendas adina pli grondas a partir dal 4. tschientaner. La sedia episcopala a Cuira para d'esser vegnida fundada vers la fin dal 4. tsch., ed a partir da l'onn 451 è attestà cun Asinio l'emprim uvestg da Cuira. Il passadi al cristianissem na signifitgescha betg la fin da tut ils lieus cultics anteriurs, sco p.ex. in cuvel en vischinanza da Ziràn che serviva senza dubi en il 4. e prob. era anc en il 5. e 6. tsch. a l'aduraziun d'ina divinitad nunenconuschenta.
Sper las culegnas avertas, sco quellas dal Welschdörfli a Cuira, da Riom u d'Aschera, èn vegnids construids a partir da la fin dal 3. tsch. s.C. era abitadis e fortificaziuns sin collinas e crests inaccessibels, en plirs cas era en lieus cun rechats dal temp da fier. L'abitadi il pli enconuschent sper il chastè strusch perscrutà da la Curt a Cuira è quel fortifitgà da Castiel-Carschlingg. Da turs e chastels vegnivan controllads puncts impurtants, sco la Motta Vallac/Salouf u Schiedberg/Sagogn. Tenor rechats archeol. èn svanidas plaun a plaun las structuras da construir rom. a partir dal 5. tschientaner. Simplas construcziuns da lain han remplazzà successivamain ils edifizis cun mirs da maulta (p.ex. a Castiel e Riom); in'excepziun fan las baselgias sco era singuls edifizis profans represchentativs. Blers lieus èn però vegnids colonisads vinavant cuntinuadamain d'ina populaziun da lingua romana.



Litteratura:
H.R. Wiedemer, Die Walenseeroute in frührömischer Zeit, en: Helvetia antiqua, 1966, 167-72; H. Lieb, Lexicon topographicum der römischen und frühmittelalterlichen Schweiz, 1967; M. Lejeune, Lepontica, 1971; B. Overbeck, Geschichte des Alpenrheintals in römischer Zeit, 2 ts, 1973-82; R. Frei-Stolba, Römische Schweiz, en: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, edì da H. Temporini, W. Haase, 2. part, t. 5, 1976, 288-403; L. Pauli, Die Alpen in Frühzeit und Mittelalter, 1981²; G. Walser, Die römischen Strassen und Meilensteine in Raetien, 1983; Beiträge zur Raetia Romana, 1987; ArGR; J. Rageth, Urgeschichte Graubündens im Überblick, en: Zeugen der Vergangenheit, 2002, 87-123; J. Rageth, Römische Fundstellen Graubündens, 2004; J. Rageth, Alte und neue Beobachtungen zur römischen Julier-/Septimerroute, en: BM, 2007, 267-96.

Stefanie Martin-Kilcher

lemma precedents ReziaReziòlta lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :