Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents VopnaVorab lemma sequent

Vopnas da las Lias e dal chantun Grischun
h4> 

La Republica da las Trais Lias na possedeva betg in'atgna vopna. Per il solit vegniva sigillà cun las vopnas da tut las Lias. Il 1548 ha il medaglier Jakob Stampfer da Turitg reunì las trais vopnas per in medagliun regalà a la princessa franz. Claude. Per motivs federalistics na vegniva questa vopna bain reussida però betg duvrada sco vopna cuminaivla da las Trais Lias. La questiun da la successiun da las vopnas applitgada per sigillar ha provocà inqual dispitas ed è vegnida decidida definitivamain il 1550: sco emprima Lia sigillava la LG, alura la LCD e sco terza la LDD.

Vopnas da las Lias


Lia Grischa (Lia
Sura)
L'emblem original da la LG era prob. ina crusch d'aur e d'argient cun bratscha fin a l'ur sin fund cotschen - ina copia da  la crusch imperiala che punctuava l'appartegnientscha a l'Imperi resp. la loialitad dals emprims manaders da la LG visavi quel. Gia enturn il 1500 vegnivan duvradas duas furmas da vopnas: ina da quellas represchentava ina crusch alva e grischa sin fund cotschen, l'autra in scut sfendì en grisch ed argient. Omaduas èn vegnidas duvradas fin en il 19. tschientaner. Il grisch da la LG è vegnì remplazzà il 1564 per motivs eraldics cun nair (sala dal cussegl a Tavau). En il 17. tsch. ha il cotschen imperial fatg plazza ad in grisch u nair argientà. Il portensaina è s. Gieri.

Lia da la Chadé
La vopna da la Lia da la Chadé cuntegna in capricorn nair rampignant sin fund argientà. Questa vopna vegniva duvrada dapi il 1330 da l'uvestgieu da Cuira, dapi il 14. tsch. da la citad da Cuira. Sco portensaina cumpara il 1529 Nossadunna, patruna da la catedrala e dal chapitel catedral ch'è dentant vegnida eliminada cun la Refurmaziun.

Lia da las Diesch Dretgiras
L'emprima vopna datescha dal 1518 e mussa ina crusch alva cun bratscha fin a l'ur, remplazzada il 1643 d'ina crusch quadrada en ina tavla quadratica. Il 1518 cumpara l'um selvadi per l'emprima giada sco portensaina ed il 1533 sco sulet emblem (figura eraldica) sin la channa d'in chanun. Savens sa chatta l'um selvadi en la part sanestra da la vopna, la crusch quadrada a dretga. Era la colur mida: la vopna dal 1548 mussa la crusch d'argient en blau, quella dal 1564, exponida en la sala dal cussegl a Tavau, la crusch blaua en aur, e quella dal 1605 (Museum retic a Cuira) ina crusch dad aur en blau. Pli tard han ins repartì il blau e l'aur en colurs invertidas per la crusch ed il fund.

Vopna dal chantun Grischun

Ils sigils dal Cussegl grond e da la Regenza (Cussegl pitschen), applitgads suenter il 1803, n'èn betg identics cun l'emblem dal chantun Grischun. Pir la Const. chant. dal 1854 ha stgaffì las premissas legalas per realisar ina vopna chantunala. Fin alura duvrav'ins las ensainas da tut las trais Lias, tr.a. ina vopna cun s. Gieri e l'um selvadi sco portensainas cuntegnent las vopnas da la LG e da la LDD ed il capricorn da la LDC sco part centrala en l'ensaina ovala. Questa vopna cumpara anc enturn la mesadad dal 19. tsch. en trais variantas sin munaidas chantunalas. Il 1911 ha il Cussegl grond refusà ina vopna eraldicamain correcta ed ha mantegnì la diversitad. Ils 24 da matg 1932 ha el approvà la vopna actualmain valaivla che desista dals portensainas e reunescha las trais vopnas en in scut. Descripziun da la vopna chant.: "Dividida, part sura sfendida: 1. spazi sfendì en nair ed argient; 2. spazi quadrà en blau ed en aur, cun ina crusch quadrada en colurs invertidas; 3. spazi en argient cun in capricorn nair rampignant."
 




Litteratura:
R. Ganzoni, La questiun da la vopna grischuna, en: Annalas, 45/1931, 247-61; R. Jenny, Die Wappen der Kreise und Gemeinden von Graubünden, 1953; R. Jenny, Das Wappen des Kantons Graubünden und seine historische Entwicklung, 1982; Simmen, Wappen, o.t. 189-95.

Adolf Collenberg

lemma precedents VopnaVorab lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :