Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Freie Rätier, DerFriberg [Fryberg] lemma sequent

Friaul
Part da la regiun autonoma tal. Friuli-Giulia-Venezia cun il furlan sco lingua minoritara, dial. Friūl, tal. Friuli, tud. Friaul. Il F. č collią tras sia lingua e cultura stretgamain cun ils Rumantschs dal Grischun. La chapitala č Udine.
Suenter che Roma aveva suttamess ils pievels alpins a ses imperi e romanisą ils Rets, čn la lingua retorum.-lad. e quella furlana sa sviluppadas en in territori colonisą cumpact che s'extendeva dal F. a l'Adria e cumpigliava las Dolomitas, il Tirol, il Grischun ed il Vorarlberg fin en la Val dal Rain Songagliaisa ed en Surselva. A partir dal 6. tsch. čn entrads ils Bajuvars, in pievel german, en quest territori ed ha effectuą la divisiun da quel en trais regiuns linguisticas isoladas ina da l'autra: ils Rumantschs en Svizra (Rumantschia), ils Ladins da las Dolomitas ed ils Furlans. Las basas militaras rom. da Cividale (Castrum Forum Iulii) a l'ost e d'Aquileja al sid dal F. čn alura daventadas centers spiertals e culturals da la regiun. Chanzuns popularas (La Vilotta) e sauts populars (La Furlana), naschids d'ina ritga tradiziunala culturala, vegnan per part anc oz tgirads, sco era l'usit dal Trair Schibettas che chatta sia correspundenza en quel pratitgą en il Grischun. La litteratura furlana ha schendrą dapi il 13./14. tsch. poesias e chanzuns liricas, dapi il 1336 cronicas localas e dapi il 17. tsch. poets e scripturs renumads, oriunds era da fam. aristocraticas (Colloredo, Percoto).
La Societą Filologica Friulana, fundada il 1919, tgira e promova la cultura e la lingua furlana. Impuls per ina meglra conscienza linguistica e per in engaschament pli ferm en favur dal furlan čn era vegnids dal scriptur e reschissur Pier Paolo Pasolini (1922-75) ch'ha fundą l'Academia di lenga furlana e che scriveva sez poesias en furlan. La lingua furlana vegn discurrida oz anc da ca. 500'000 persunas. Dapi il 1954 han lieu regularmain inscunters tr. ils represchentants da las uniuns linguisticas e culturalas rum., lad. e furlanas a Cuira, Urtijei/Val Gherdėina ed Udine. Suenter il grond terratrembel dal 1976 ad Udine e Gemona, ha ina gruppa d'acziun grischuna participą il 1978 a la reconstrucziun.
   


Litteratura:
P.S. Leicht, Breve storia del Friuli, 19765; Bezzola, Litteratura.

Martin Bundi

lemma precedents Freie Rätier, DerFriberg [Fryberg] lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :