Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Scandolera, JohannScappi, Alessandro lemma sequent

Scanvetg
Vallada e cirq. dal distr. Plessur. La Val S., periclitada fermamain da bovas, cumpiglia l'intschess idrografic da la Plessur che s'extenda da sias funtaunas fin a Sassal al cunfin da la citad da Cuira. Ella vegn cunfinada da las chadainas da muntognas dal Hochwang, dal Weissfluh e dal Rothorn. Cun excepziun da Molinis sa chattan tuts vitgs e vischnancas dal S. sin terrassas situadas aut sur il fund da la val. Quels dal S. Dadora e dal S. Central èn construids a mantun u lung la via, entant che la part interna da la val consista d'aclauns sparpagliads. Las vischnancas da Prada e da Tschiertscha, situadas da la vart sanestra da la val, appartegnan dapi il 1851 politicamain al cirquit da Curvalda. Arosa (fracziun da la vischnanca da Tavau fin il 1851) e las vischnancas da la vart dretga da la val (Pralung, Peist, Molinis, S. Peder, Pagig, Castiel, Lüen, Calfraisa e Maladers) fan part dal cirquit dal S. 765 in Scanavico (copia dal «Testament da Tello»). Dumber d'abitants dal cirq. dal S. en sia extensiun actuala: 1803 1'129; 1850 1'477; 1900 2'382; 1950 4'217; 2000 4'415.
A Maladers ed a Castiel èn attestadas culegnas preistoricas che stattan eventualmain en connex cun in'anteriura via da sauma che manava da Cuira sur il Pass da la Striera en la Val da la Landwasser. A Calfraisa han ins scuvert ina fossa dal temp rom. tardiv. Il doc. da fundaziun da Lüen dal 1084, en il qual ils libers vischins rum. han regalà lur baselgia cun tut ils bains a l'uvestgieu da Cuira, cumprova che l'urbarisaziun dal S. Central era gia terminada en il temp autmedieval. La regiun era gia fermamain colonisada da quel temp, e la glieud cultivava ils ers (era chonv), pratitgava la pumicultura e l'allevament da nursas. La part interna da la val è vegnida colonisada a partir dal 1273 l'emprim, e sin iniziativa dal chapitel catedral da S. Gliezi/Cuira, davent da Peist. Enturn il 1300 èn sa domiciliads Gualsers da lingua tud. a Sapün, Fondei, Arosa e Pralung ed han colonisà Prada davent da Pralung. Tschiertscha era orientà pli ferm vers la regiun bilingua da Curvalda ed era suttamess als signurs feudals e giudizials da quella. A Maladers ha la dretgira d'avugadia da Cuira occupà la giurisdicziun criminala fin en il temp medieval tardiv. La suveranitad territoriala sur il S. han exercità ils vasals episcopals: ils de Vaz fin il 1338, alura ils Werdenbergs, 1363-1436 ils Toggenburgs, suandads dals Montforts il 1437, dals Matschs il 1471 ed a partir dal 1479 da l'Austria. Ils signurs feudals principals èn stadas las claustras da Faveras, Curvalda, S. Gliezi/Cuira e S. Nicolai/Cuira sco era l'uvestgieu ed il chapitel catedral. En il S. residiavan era numerus signurs cun possess da turs e chastels (o.t. da la vart dretga da la val). Gia l'onn 831 è attestà a S. Peder la veglia baselgia da la val. Pli tard èn vegnidas fundadas las trais plaivs da S. Peder, Castiel e Pralung. En ils onns 1530 ha la plipart da las vischnancas dal S. adoptà la cretta ref., entant che Tschiertscha ha fatg quel pass pir suenter il 1550, Maladers pir suenter il 1635. Il cumin da S. Peder (S. Dadora) è sortì da la fusiun dals vischinadis suttamess a la medema dretgira criminala. Il 1436 ha el participà cun il cumin da Pralung, ch'è sa constituì en ils onns 1400 sco communitad dals colonists da lingua tud. en il S. Dadens (senza Arosa, ma cun Prada), a la fundaziun da la LDD. Quests dus cumins furmavan la dretgira auta dal S. Cuntrari al S. Dadora (da quel temp anc da lingua rum.) possedeva Pralung in'atgna dretgira bassa cun libra tscherna dal landamma. Il 1652 ha il S. cumprà ora ils dretgs signurils, il 1657 il dretgs feudals episcopals. Durant ils Scumbigls grischuns (1622) èn vegnidas incendiadas tut las vischnancas dal S. da Maladers fin a Peist. Ils abitants dal S. pratitgavan surtut l'allevament da muvel e la cultivaziun dad ers. Ad Arosa (1850 56 abit.; 1930 3'466) è sa sviluppà in ferm turissem d'enviern e da stad grazia a l'avertura da la via charrabla da Cuira a Pralung (1875-91) e da la Viafier Cuira-Arosa (1914). Il turissem vegn promovì era a Tschiertscha, Pralung e S. Peder. En las autras vischnancas predominava il 2000 anc adina il sectur primar avant il terziar. Maladers è daventada ina vischnanca aglomerada da Cuira.


Litteratura:
Kdm GR 2; F. Pieth, Aus der Geschichte des Tales Schanfigg, en: JHGG, 1951, 97-125; Simmen, Wappen, 336-38; TG, 2011, nr 1.

Jürg Simonett

lemma precedents Scandolera, JohannScappi, Alessandro lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :