Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents PatriotissemPatriziat lemma sequent

Patriots, Ils
Gruppaziun politica refurmistica, fundada dals adversaris dals Salis vers la fin dal 18. tschientaner. Johann Baptista von Tscharner (*1751) vuleva eliminar l'oligarchia dals Salis cun l'agid d'ina partida instituida sco terza forza - sper ils "Franzos" ed ils "Austriacs" - e rinforzar il domini aristocratic en favur dal pievel. Pir ils 15 plants vuclinais dal 1787 han effectuà la rimnada "patriotica" gia daditg intenziunada, suenter ch'ils Salis avevan impedì l'examinaziun da las reproschas. Sco data da fundaziun dal moviment dals Patriots vala il doc. da fundaziun dals 20-3-1789 cun ils 55 signataris. Tr. quels èn stads Gaudenz von Planta, Nicolaus Christ von Santz, Johann Theodor Enderlin, Aloys Jost, Johann Simon von Paravicini, Johann Simeon Raschèr, Johann Baptista von Bavier e Johann Jakob von Bavier. Il program è vegnì consegnà era a Peter Anton Riedi, Anton Herkules Sprecher von Bernegg e (tenor Düggelin) era al mess Peter Conradin von Planta. Heinrich Bansi è stà activ l'emprim a Turitg sco persuna da contact cun Johann Heinrich Pestalozzi ed ils Patriots turitgais. Ils Patriots n'èn dentant betg stads abels da s'organisar sco partida, ma eran colliads mo tras finamiras cuminaivlas: il cumbat cunter l'oligarchia dals Salis, il mantegniment da las Terras subditas e l'eliminaziun dals abus entaifer quellas, refurmas economicas en il Grischun - numerus Patriots eran engaschads en societads refurmisticas. Johann Baptista von Tscharner è stà il mobilisader e manader incontestà dals Patriots. Ins sa reuniva a l'occasiun da martgads, dietas u cumins. Sco Patriot vegniva considerà quel che argumentava e vuschava en maniera "patriotica" en il senn surmenziunà e che pajava (a l'entschatta) in obulus. La plipart era inactiva u opportunistica. Tscharner distinguiva duas gruppas: las "lieurs", v.d. in circul temelitg e flaivel enturn Sprecher e Riedi ed ils "severs", v.d. el sez, Gaudenz von Planta (rad.), Anton Peterelli (circul pli stretg a partir dal 1794) ed Aloys Jost. Las 55 persunas, ch'èn sa decleradas sco Patriots tr. il 1789 ed il 1797, eran tuttas scoladas e la plipart appartegneva a la signuria. La maioritad era da confessiun prot. e derivava da la LCD.
Ils Patriots n'eran betg democrats en il senn modern, mabain aderents d'ina signuria aristocratica che operava per incumbensa e per il bainstar dal pievel cumin, inabel tenor els da guvernar sasez. La meglra furma statala per il Grischun era, a lur avis, l'aristodemocrazia (existenta). La Republica basegnava tenor ils Patriots ina refurma che dueva dentant succeder da surengiu sut la direcziun dals aristocrats e dals scolads. Ils Patriots han beneventà la Revoluziun franz. sco victoria sur il despotissem monarchic ed han tramess il 1790 ina gratulaziun republicana a l'Assamblea naz. a Paris. Els refusavan dentant la regenza populara revoluziunara moderna a la franzosa. Quai è sa mussà il 1794 a l'occasiun da la Dieta extraordinaria dal stan ch'ha tschernì exclusivamain Patriots. La dretgira nauscha da Tusaun ha però alura chastià ils Salis en maniera relativamain leva, ed ins ha impedì escalaziuns dem. per betg daventar a la fin dals quints - sco aristocrats - sezs victimas d'ina furia incalculabla dal pievel cumin. Tenor Düggelin na dastg'ins en nagin cas numnar ils Patriots "giacubins". Els eran potentats influents cun finamiras refurmisticas fitg differentas. Lur patriotissem na cuntegneva ultra da quai nagina cumponenta naziunalistica. Sco aristocrats refusavan els l'autocrazia reala dal pievel - gist uschè sco ils Salis ch'èn stads en tut ils secturs da la bainstanza betg directamain politica sco era en l'agricultura ed economia perfin tr. ils piuniers dal progress. Ina vaira opposiziun a basa da l'Illuminissem n'eran ils Patriots betg. Centers patriotics d'ina furmaziun illuministica eran ils seminaris filantropins a Lantsch Sut, Marschlins, Gianin e Rehanau, frequentads da l'elita dirigenta da quel temp. Lur spiert ha cuntinuà a viver en las div. societads refurmisticas che n'han dentant - sco societads apoliticas fundadas tard - betg gì in'influenza decisiva sin la naschientscha e l'agir politic dals Patriots grischuns. Suenter l'invasiun da l'armada austr. en il Grischun l'oct. 1798 èn blers Patriots periclitads fugids en la Helvezia e 68 dad els han obtegnì fin il favr. 1799 il dretg da burgais helvetic sco era uffizis impurtants, tr.a. Johann Gaudenz von Salis-Seewis sco inspectur militar da Turitg e schef dal stab gen. da l'armada helvetica e Johann Baptista von Tscharner sco statalter da la Regenza bernaisa.


Litteratura:
A. Pfister, Die Patrioten, en: JHGG, 1903, 1-128; W. Dolf, Die ökonomisch-patriotische Bewegung in Bünden, 1943; A. Rufer, Die Adresse der Bündner Patrioten an die französische Nationalversammlung von 1790, en: BM, 1945, 244-49; A. Rufer, Die Bündner Patrioten in Helvetien, en: NBZ, 7-1-1950; P. Düggeli, Die Bündner Patrioten 1787-1793, lic. Friburg, 1999; HbBG 2, 480-87; K. Boudebbouz-Saxer, Demokratisierungs- und Reformbewegungen in Graubünden Ende des 18. Jahrhunderts, 2009.

Adolf Collenberg

lemma precedents PatriotissemPatriziat lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :