Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Partida liberalaPaschal, Charles lemma sequent

Partidas politicas
En la Veglia Republica èn sa furmadas partidas enturn ina signuria nobla da var trais dunsainas fam. pussantas. I sa tractava da gruppaziuns alternantas ch'ins po numnar "facziuns". Questas facziuns n'avevan nagin program politic auter che quel da pretender la pussanza che serviva a far valair ils interess politics, economics e confessiunals da dretgiras, stirpas e gruppaziuns. Las tentativas refurmatoricas, interprendidas dals Patriots en ils onns 1790, èn idas ad aua, sco quellas precedentas. Suenter l'ingress dals Austriacs e l'invasiun dals Franzos il 1798 resp. il 1799 èn sa furmads dus champs opposts: quel dals aderents da l'adesiun dal Grischun a la Confed., orientads vers la Helvezia e Frantscha, e quel dals adversaris da l'adesiun, orientads vers l'Austria. La Mediaziun ha pacifitgà il Grischun, ed ils reacziunaris han acceptà la realitad suenter il culp da stadi malreussì dal schan. 1814 ed il pled autoritar dals alliads. Il pievel ha puspè cultivà ils interess regiunals e locals. La Const. chant. dal 1815 ha condemnà la Regenza e la legislativa a l'impussanza giavischada. Ils represchentants dal stadi lib., posiziunads ideologicamain, èn entrads en scena enturn il 1835-40. La plipart aveva studegià ad univ. en Germania (surtut a Jena, Berlin e Heidelberg). Questa generaziun cumbatteva per il stadi chant., dal qual ins vuleva far in'instanza directiva ed innovativa abla d'agir, a donn e cust da l'autonomia communala. Nus als vulain numnar etatists. Ils communalists percunter defendevan in minimalissem statal cun arguments per part confessiunals. La polarisaziun n'era dentant betg uschè ferma ch'ella avess provocà la furmaziun da partidas (structuradas). Ils progressivs èn s'unids il 1842 a Cuira en l'Uniun refurmistica da Peter Conradin (von) Planta. Il cumbat per la scola populara statala e per la Scola chant. paritetica en ils onns 1840 e la revisiun da la Const. chant. han schendrà mo allianzas transitoricas. Il suveran delegava dapi il 1848 per regla politichers refurmistics en il Cussegl naz., e da quels tscherniva il Cussegl grond era ils cuss. guv. ed ils deputads en il Cussegl dals chantuns, blers (anc) da derivanza aristocratica. Il giavisch da refurmas n'era ni in monopol lib., ni in burgais ni in refurmà. Ils leaders mobilisavan lur aderenza per part cun l'agid d'atgnas gasettas, sin martgads e fieras ed a festas profanas e sacralas, ed els tgiravan ina rait dad umens da confidenza en las vischnancas. La dumonda da la revisiun da la Const. fed. ha provocà il 1872 l'emprima mobilisaziun agitatorica collectiva ed ina polarisaziun da las massas en dus champs: en il champ federalistic-cons. dals adversaris da la revisiun (numnads ils antis) ed en il champ dals aderents (numnads ils revis). Il «Bündner Tagblatt», la gasetta oriundamain lib. cuminaivla, ha midà en il champ dals adversaris ch'han stgatschà ils aderents en il Cussegl grond dals uffizis. Florian Gengel, redactur dal «Freier Rhätier», ed Anton Versell han dà cuntrapais cun fundar in'uniun lib. da Cuira e Karl Hilty cun fundar in'uniun populara grischuna. La clera lingia da demarcaziun dal 1872 e 1874 è sa disfatga detg spert suenter il 1874. Ins preferiva puspè politichers moderads dad omadus champs e refusava scadin augment da la pussanza federala. Ils conservativs èn sa mussads cuntents dal fatg ch'il champ federalistic-cons. aveva cuntanschì, cun agid dals Grütlians e dals Giuven-democrats, in'extensiun dals dretgs dal pievel tras la Const. chant. dal 1880. Il 1881 ha la Partida dem. u federalistica [sic] proponì sco emprima partida insumma uffizialmain candidats per l'emprima elecziun dals cuss. dals chantuns tras il pievel ed ha conquistà omadus sezs. Quest'allianza surconfessiunala (Federaldemocrats) cun il conservativ Remigius Peterelli (cat.) ed il federalist Hermann Sprecher von Bernegg (ref.) a la testa, ha eliminà il liberalissem cat. sco forza politica (Liberals). L'Uniun cons.-lib. da Cuira, il reservuar principal da l'elita politica chant., ha dirigì la politica gronda durant quests onns.

L'epoca dal 1890 fin il 1919


Il temp dal 1890 fin il 1919 è l'epoca da la fundaziun da las partidas modernas. Il dec. 1890 ha fundà Friedrich Manatschal l'Uniun rad.-dem. da Cuira, ed il schan. 1891 è s'organisada la partida da fracziun lib. sut la direcziun da Felix Calonder a la Partida lib. (PL). Questa partida populara chant. ha gì vers la fin dal tschientaner ses meglier temp. Era l'allianza cons. ha nominà il 1891 in comité chant. independent per la direcziun da la nova Partida fed.-democratica. Differenzas fundamentalas han provocà gia il 1892 la seccessiun d'in uschen. curs nov enturn Hermann Placidus Plattner e Johann Josef Dedual che pretendevan tr.a. la fundaziun d'ina partida cat. distanziada cleramain da la politica sociala dals Socialists. L'opposiziun creschenta cunter l'act acrobatic dal leader Caspar Decurtins tr. l'ultramontanissem e la fraternisaziun cun la partida da sanestra sin il champ da la politica sociala ha manà successivamain a l'exodus da l'ala ref. vers ils Liberals. La refurma, iniziada dals Federaldemocrats, ha manà il 1903 a la constituziun da la Partida cons.-dem. (PConsD; Conservativs) sco partida cat.-cons. cun in'ala prot. pitschna, ma influenta. Suenter il 1892 han la Partida fed.-dem. ed ils Liberals partì ils mandats en tutta pasch tr. dad els. Questa repartiziun ha provocà il passadi da la tscherna tradiziunala da persunas a la tscherna tenor partidas. Il 1906 han decis las uniuns dals Grütlians e dals lavurers sut l'egida dad Arthur Gamser da fundar la partida ed èn s'unidas en la Partida socialdemocratica (PS; Socialdemocrats). La PS recrutava sia aderenza dals impiegads dals centers turistics, dals lavurers da viafier ed a Cuira. Ella n'aveva a l'entschatta naginas schanzas cunter l'allianza burgaisa, ed ils cumbats interns per direcziuns ideologicas (socialdemocrazia versus communissem) l'han indeblida suenter il 1917. Differenzas programmaticas e persunalas han mess malperina era il champ liberal. L'ala dals Giuven-liberals è sa separada ed ha fundà ils 8-12-1919 la Partida democratica (Democrats) cun in'organisaziun da partida rudimentara. La «Neue Bündner Zeitung» è daventada ses organ directiv.

Temp da crisa e da guerra


En las emprimas elecziuns naz. tenor proporz da l'atun 1919 han pers la PConsD e la PL coalisadas sulettamain in mandat a la PS (Cussegliers naziunals). Ellas avevan a l'entschatta mo in quità, numnadamain quel ch'ils purs pretendevan in'atgna partida. La PConsD als ha dentant tegnì a mastrin cun ina propaganda agressiva drizzada cunter ils Liberals centralists e cunter ils Socialists, discreditads sco ateists, entant ch'ils Liberals han lantschà ina campagna antisocialistica cunter ils Democrats e la PS. Il moviment dem. da sia vart ha declerà da represchentar ina nova classa mesauna burgaisa ed è sa distanzià decididamain dal grond chapital e dal socialissem. En ils onns 1920 è daventada la confruntaziun tr. las partidas adina pli dira. Il 1925 è la PConsD s'etablida sco la pli ferma da tut las partidas. La calculaziun politica, ch'aveva en mira mo ils mandats, ha rinforzà la coaliziun electorala ed ha respargnà a la PL cumpromiss cun la PD. En las elecziuns dal Cussegl grond ha il sistem da maiorz preservà la PL, indeblida fermamain dapi in lung temp, da grondas perditas da mandats a la PD. Il 1926 è sa lamentada la «Neue Bündner Zeitung» da la "violaziun da la maioritad protestanta tras l'Allianza" ed admirava l'"unanimitad fantastica" dal champ cat. («BZ», 12-4-1926). A l'entsch. dals onns 1930 è sa preschentada la PS cun in leader fitg popular, il cuss. naz. Gaudenz Canova, a la testa, ma ella ha tuttina stagnà. La PD ha conquistà ulteriurs mandats a quint da la PL ch'era entant totalmain surrepreschentada en tut ils gremis politics. Programmaticamain ha la PD declerà la guerra al frontissem e pretendeva ina politica conjuncturala activa cunter la crisa economica, entant ch'ils Liberals l'han acceptada en maniera fatalistica. Il 1928 ed il 1931 ha la PL cumenzà a s'avrir vers la PD sco partenaria per ils cumbats electorals. La PConsD ha respundì a questa avischinaziun cun ina propaganda rinforzada, pretendend ch'ins na possia betg esser sco catolic ideologicamain socialist ni vulair suttametter la baselgia a la reschia statala dals Liberals. Suenter la refusaziun da l'iniziativa da crisa (2-6-1935), èn s'unids ils purs, impiegads e lavurers da tut ils champs en l'uschen. Richtlinienbewegung cun la mira da far frunt a las tendenzas extremisticas da dretga e da sanestra. Las elitas burgaisas percunter simpatisavan savens cun l'idea d'ina nova Europa suttamessa ad in urden corporativ da la societad e ad ina pussanza paternalistic-autoritara. Cun gronda bainvulientscha observava l'elita cat. il svilup en l'Italia da Mussolini. Il mars 1934 è sa refurmada la PL a la Partida lib.-dem. (PLD). Il 1935 è dentant stà in onn fatal per la PLD: la primavaira ha ella pers ses cusseglier dals chantuns a la PD (fin oz) ed en las elecziuns cirquitalas sequentas ha ella stuì ceder 14 mandats, diesch da quels a la PD sut l'egida dad Andreas Gadient. Sis mais pli tard ha fatg la PD in sigl da 28'203 a 44'696 vuschs ed ha conquistà in segund sez en il Cussegl naz., a donn e cust da la PL. Il Partenz, oriundamain in center lib., e l'Engiadina s'orienteschan dapi il 1934 vers la Partida populara dem. (PPD). Era la PS è dentant vegnida sut las rodas: ses mandat en il Cussegl naziunal va sco terz a la PConsD, ses antifaschissem rigurus n'ha insumma betg rendì politicamain, e da la crisa economica ha profità sulettamain la PPD. La PConsD ha survivì la perdita da la PLD cun profit, ma il 1936 han constituì ils Cristiansocials, cunter sia voluntad, in'atgna secziun da la partida a Cuira. L'erupziun da la guerra il 1939 ha anc augmentà il cumbat tr. las partidas. La PPD ha cuntinuà a progredir a donn e cust da la PLD e da la PS. Il 1941, suenter l'eclat entaifer il champ cons., ha cedì la PConsD il mandat dal cuss. guv. Walter Liesch a la PCS, ha relaschà novs statuts ed è sa dada il num Partida populara cons. (PPCons). En l'atmosfera agressiva d'in cumbat cultural retardà, da confruntaziuns tr. partidas e persunas e tissientadas d'animositads, è alura s'avischinà il Grischun a la fin da la Segunda Guerra mundiala.


Il suenterguerra


L'avust 1945 ha annunzià la PS la reorganisaziun da la partida. La PLD è sa stabilisada sco terz ferma partida a cust da la PPD che ha stuì acceptar ina reducziun massiva d'electurs da 40% a 29% tr. il 1943 ed il 1963. Per ils Conservativs ha cumenzà il meglier temp. Il 1951 han fusiunà la PPCons e la PCS a la Partida populara cons. e cristiansociala (PPConsCS). Questa partida, enconuschenta e temida da tut ils adversaris politics sco "Lavina nera", ha determinà cun ses 41% la vita politica fin viaden ils onns 1960. La PS oscillava anc adina tr. 4-10 mandats en il Cussegl grond. Ma cun Hans Stiffler ha ella pudì metter il 1959 puspè in cuss. naz. ed il 1963-71 ses emprim, dapi il 1999 cun Claudio Lardi ses segund ed il 2011 cun Martin Jäger ses terz cuss. guvernativ. Sia sutrepreschentanza en ils gremis chant. (causa il sistem electoral tenor maiorz) cuntrastescha fermamain cun sia fermezza procentuala. En ils onns 1975-91 disponiva ella dad in, dal 1991-99 da dus mandats en il Cussegl naz. (dapi alura puspè dad in). La PS ha pudì profitar senza dubi da la perdita constanta d'electurs da las partidas burgaisas dapi ils onns 1970. L'introducziun dal dretg da votar da las dunnas n'ha provocà nagins spustaments considerabels e naginas midadas tendenzialas pli grondas, gist uschè pauc sco las reorganisaziuns dals Conservativs en la Partida cristiandemocratica (PCD) il 1971 e dals Democrats en la Partida populara svizra (PPS) il 1978. Dapi il 1969 èn entradas partidas pli pitschnas e singulas gruppaziuns en la scena politica grischuna; la plipart da quellas èn stadas da curta durada, ellas han dentant contribuì essenzialmain a la furmaziun da la conscienza: diever premurus da las resursas, resguard da la natira, protecziun da la natira e da la patria. Mandats en il Cussegl grond han dentant conquistà be l'Allianza dals independents (AdI, 1975-87: 1 mandat), la Partida dem.-sociala (1987-97: 2-6 mandats) e l'Alternativa sanestra (AS, 1991: 1 mandat). La plipart dad ellas èn sa participadas sulettamain a las elecziuns dal Cussegl naz., nua che l'Autunna Verde, la Partida economica da la libertad e la Glista grischuna dals independents han fatg il 1987 13,7% da las vuschs, surtut a cust da la PPS e da la PS (mintgamai ca. -5%). Il 1995 han obtegnì La Verde, Jung 91, l'AdI e la Glista independenta da las dunnas anc 7,6%. Grazia a colliaziuns da glistas favuraivlas cun tschertinas da quellas partidas e gruppaziuns èsi reussì a la PS da conquistar il 1991, a donn e cust da la PCD, il mandat restant e da defender quel il 1995. Las giuvnas PLD/PCD/PPS han coalisà cun lur partidas-mamma. Il 2000 è la PCS sa schliada per mancanza d'aderenza. La repartiziun dals mandats per il Cussegl naz. è restada stabila dapi il 1999 (2 PPS ed 1 PS, PCD e PLD), in augment da vuschs han cuntanschì la PPS (27%/1999; 33,9%/2003; 34,7 %/2007) e la PLD (15,1; 15,8; 19,1), entant che la PS (25,8; 24,9; 23,7) e la PCD (25,5; 23,5; 20,3) han pers aderents. Era la  repartiziun dals mandats en il Cussegl grond è restada (pervi dal sistem da majorz) fitg stabila en quel temp. Dunnas han mo sin glistas da las quatter partidas grondas ina schanza da vegnir tschernidas.
Il zercl. 2008 è sa separada la PPS grischuna - suenter l'exclusiun tras la partida-mamma pervia da l'elecziun dad Eveline Widmer-Schlumpf sco cuss. fed. enstagl da Christoph Blocher - en ina secziun (incl. la PPS giuvna) fidaivla a la lingia da la partida-mamma (Blocher) ed ina nova Partida burgaisa democratica (PBD). A las elecziuns dal Cussegl grond dal 2010 han cuntanschì mandats: la PLD 38, la PCD 33, la PBD 26, la PS 12, la PPS 4, la Partida verd-lib. (PVL) 2, ils senza partida 5. Repartiziun dals mandats en la Regenza: PLD 1, PCD 1, PBD 2, PS 1.



Litteratura:
Metz, Graubünden; HbBG 3, 260-81; IG, 224-43; H. Schmid, "Nichts mehr von dahinten - DAVORN!" Die Geschichte des Liberalismus und des Freisinns in Graubünden, 2007; SO, 13-6 e 17-6-2008; 3-7-2008; 14-6-2010.

Adolf Collenberg

lemma precedents Partida liberalaPaschal, Charles lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :