Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents PleifPli lemma sequent

Plessur
Flum e distr. dal Grischun. Il flum è doc. a la fin dal 12. tsch. sco Plassura. El nascha sin il territori d'Arosa, unescha a Pralung ils auals da Sapün e Fondei, percurra il Scanvetg e sbucca a Cuira en il Rain. Ses intschess, periclità fermamain da bovas e sbuvaditschs, vegn cunfinà dal Hochwang, da la Weissfluh e dal Rothorn. Gia en il temp medieval avev'ins devià dus auals sur la citad da Cuira per producir, cun agid da mulins, energia per manaschis. Fin a la correcziun il 1765 è la citad da Cuira savens vegnida inundada da la P. Fin il 1968 han ins flottà laina dals guauds dal Scanvetg Dadora sin la P. fin al Sand a Cuira. Il 1914 è vegnì erigì il stgalim Molinis-Lüen da l'Ovra idraulica Lüen, il 1947 il stgalim Lüen-Cuira/Sand.

Dapi il 1851 exista il district da la P., ina creaziun artifiziala senza antecessurs istorics; quest district sa cumpona dals cirquits da Cuira, Curvalda e Scanvetg ch'han remplazzà da lur vart il 1851 ils vegls cumins da Cuira, Curvalda, S. Peder e Pralung. La nova repartiziun dals districts dal 2001 n'ha purtà naginas midadas territorialas a quest district.


Litteratura:
F. Pieth, Aus der Geschichte des Tales Schanfigg, en: BJb, 1951, 97-125; W. Schmid, Mühlbäche, en: Churer Magazin, oct. 2000.

Jürg Simonett

lemma precedents PleifPli lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :