Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Son Peder-PagigSonder, Ambros lemma sequent

Son Petersburg
Las relaziuns tr. il Grischun e la chapitala da l'Imperi zaristic sa limiteschan al temp tr. il 1800 ed il 1917. Ellas concernevan exclusivamain l'emigraziun industriala e commerziala. Pastiziers grischuns han introducė la fabricaziun da tschigulatta a S. L'emprima immigraziun č attestada il 1803/05. Il 1815 č emigrā in Johann Buchli da Stussavgia-Thalkirch a S., nua ch'el č stā a partir dal 1823 maister en l'Uffizi dal stan da pastiziers. Il 1839 ha el fundā ina pastizaria al Lai d'Onega. Dal 1820-35 ha manā Thomas Lareda da Preaz in'atgna pastizaria cun pliras filialas a S.; el č stā in dals pastiziers ils pli enconuschents e bainstants da S.; il 1811 ha el cumprā il Russhof (il Plantahof odiern) ad Eigias-Landquart. Il 1841 ha avert Ludwig Domenic Riz ā Porta da Guarda, avdant a Sarn, il café-restaurant Dominique al Nevskij-Prospekt a S.; quest local modern č sa sviluppā ad in center gastronomic e - grazia a l'atmosfera empernaivla ed als buns pretschs - ad in lieu d'inscunter dals intellectuals, litterats, students ed uffiziants (serrā il 1917). Al Nevskij-Prospekt sa chattava era il Café Chinois da Tobias Branger e da Salomon Wolf da Tavau; quest café ha gė sia fluriziun tr. il 1830 ed il 1860. A medem temp ha fundā in auter vischin da Tavau, Johann Luzius Isler, la pastizaria Isler e pli tard ina fatschenta d'aua minerala a S. Ses descendents han manā la libraria tud. Isler al Nevskij-Prospekt. Enturn il 1850 han ils frars Johann e Hans Bernhard da Tain fundā il café-restaurant Bernhard, tenor il model da Riz ā Porta. Il 1827 ha avert Linard Michael da Vargistagn ina pastizaria. Ses successur, Moritz Conradi dad Andeer, ha fundā la fabrica da tschigulatta Conradi. Il 1887 ha fundā in auter Conradi, ch'aveva surpigliā l'interpresa, ina fabrica da schelatina. Enturn il 1850 eran ils da Tavau la pli ferma gruppa d'emigrants grischuns a S., suandads dals da Schons, da la Mantogna e da Tain.
Ils descendents dals piuniers da la segunda e terza generaziun han alura tschernė div. professiuns, la plipart č perō sa deditgada al commerzi. Els čn stads ils pli activs en la colonia svizra a S. ch'aveva fundā gia il 1814 ina societad caritativa per gidar ils cumpatriots crudads en paupradad. La Societad d'agid vicendaivel, fundada il 1880 dals Svizzers a S., gerava ina chasa da guvernantas e fantschellas, in asil da vegls ed ina chasa d'uffants. Il mecen principal da questa societad č stā Moritz Conradi. Il 1890 ha ses figl Viktor investė 1'000 rubels en l'avertura da la chasa svizra sin l'insla Vasilij.
Blers Grischuns han bandunā S. durant l'Emprima Guerra mundiala (o.t. il 1917). La plipart ha pers tut la facultad en consequenza da la statalisaziun da lur possess. Viktor Conradi č vegnė assassinā dals bolschevics il 1918. Ses nev Moritz ha prendė vendetga ed ha assassinā il delegā sovietic Vaclav Vorovsky ils 10-5-1923 a Losanna.


Litteratura:
Jahresbericht der Schweizerischen Hülfsgesellschaften in Russland, 1871–1909; Kaiser, Zuckerbäcker; Bühler, Bündner im Russischen Reich.

Martin Bundi

lemma precedents Son Peder-PagigSonder, Ambros lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :