Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents MalixMalögia, Pass dal lemma sequent

Malögia
District da l'Engiadin'Ota e Val Bergiaglia e fracz. da Stampa. Il distr. da M., instituì il 1851, cumpiglia ils cirq. da la Bergiaglia e da l'Engiadin'Ota e s'extenda fin a la Punt Ota (ca. 5 km sur Zernez). La fracziun, situada sin 1815 m al Pass dal M. en la planira auta da l'Engiadin'Ota, cumpiglia ils anteriurs lieus da stad dals purs da Stampa: M., Isola, Capolago, Pila ed Orden. 1244 Malongum, 1275 Malodia (preroman), tud. Maloja (uffiz.). M. è vegnì colonisà davent da Stampa a partir dal 15. tschientaner. L'Hotel Kulm, che serviva era da staziun da posta, è stà avert fin il 1880. Il cont beltg Camille de Renesse ha transfurmà M. en in center da segiurn per l'aristocrazia europeica: tr. il 1882 ed il 1884 èn sortids il Maloja Palace, considerà a ses temp sco l'hotel il pli luxurius da l'Europa, in hotel-chalet (l'actual Schweizerhaus), ina baselgia cat. ed il chastè da fam. Belvédère (mai terminà). Suenter ina fluriziun enturn il 1900 ha M. pers cun las duas guerras mundialas l'impurtanza sco lieu da cura luxurius, ma betg sco destinaziun turistica (16'594 viagiaturs cun la posta sin la ruta dal M. dal 1882-1900, 218'884 dal 1930-52). Las attracziuns da la regiun èn ils lais alpins, il reservat natiral ed il pli grond cumplex da mulins da glatscher da l'Europa. Il vitg dispona d'ina scola primara.


Litteratura:
H. Brunner e.a., Führer durch das Gletschermühlen-Reservat Maloja und seine Umgebung, 1956; R. Stampa, Storia della Bregaglia, 1963 (1991³); B. Langer, Maloja - Stätte der Maler und Sucher, en: BJb, 1982, 32-43; P. Böckli, Bis zum Tod der Gräfin: das Drama um den Hotelpalast des Grafen de Renesse in Maloja, 1998 (20099); R. Bücheler e.a., Maloja: Bergell/Oberengadin: Natur und Kultur einer Passlandschaft, 2009.

Adolf Collenberg

lemma precedents MalixMalögia, Pass dal lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :