Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Casti-VargistagnCastion, Jean Jacques de lemma sequent

Castiel
Vischnanca polit., cirq. Scanvetg, distr. Plessur. Culegna cun dus centers cumpacts (Ober-, Unterdorf), situada sin la spunda nord dal Scanvetg. 1132 Castellum. 1808 54 abit.; 1850 72; 1880 126; 1900 90; 1950 92; 2000 119. Sin il Bot Carschlingg sur la baselgia èn attestadas differentas fasas da colonisaziun preistoricas (temp da bronz mesaun, temp da Hallstatt tardiv e temp da Latène tardiv). In mir da tschinta, chasas da lain ed in edifizi da crap posteriur dattan perditga d'ina culegna dal temp roman tardiv. Suenter l'abandun u il diever mo pli parzial da la culegna, documenteschan chasas da lain e da crap, circumdadas d'in mir exteriur, ina repopulaziun da quella en il 6./7. tschientaner. Il lieu para d'esser stà puspè bandunà anc avant il temp carolingic. Cumprovas per ina fortezza presumtiva dal temp autmedieval mancan fin oz. La fam. de Castello (fin il 12. tsch.), ch'aveva ina pitschna proprietad feudala, ha regalà il 1132 sia part da la baselgia cun dieschmas al chapitel catedral da Cuira. Enturn 1150 vegn menz. il patrocini da S. Gieri (perquai St. Georg u St. Jörgen per C.). La colonisaziun ed urbarisaziun dal Scanvetg Central eran terminadas per gronda part enturn il 1200. Als signurs de Vaz, vasals da l'uvestg da Cuira, èn suandads il 1338 ils de Werdenberg, il 1363 per l'emprima giada ils conts de Toggenburg. Il 1436 è C. s'unì sco vischinadi dal cumin da S. Peder a la LDD. Suverans da C. èn stads ils de Montfort (a partir dal 1437), ils de Matsch (suenter il 1471) e l'Austria (dapi il 1479). Il 1652 è la vischnanca da C. sa liberada dals dretgs feudals austr., il 1657 da quels episcopals. Refurmaziun enturn il 1530. Anc il 1570 era C. ina vischnanca rumantscha. L'allevament da muvel e l'agricultura (tr.a. cultivaziun da chonv) èn restadas las funtaunas d'entradas las pli impurtantas. La chasa dal podestat, erigida il 1619, è l'unica chasa burgaisa impurtanta da la val. Construcziun dal stradun 1875-77 e da la staziun Lüen-C. da la viafier d'Arosa 1914. Il 2000 lavuravan 38% da la populaziun cun activitad da gudogn a C. en il sectur primar. Numerus pendularis (2000 53%), o.t. a Cuira.


Litteratura:
Kdm GR 2, 182-86; F. Pieth, Aus der Geschichte des Tales Schanfigg, en: JHGG, 1951, 97-125.

Jürg Simonett

lemma precedents Casti-VargistagnCastion, Jean Jacques de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :