Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Litteratura naziunala rumantscha Liun , Lina  lemma sequent

Litteratura rumantscha
A la differenza dals Svizzers da lingua franzosa, tudestga e taliana na disponan ils Rumantschs betg d'in retroterra linguistic, dal qual els avessan pudì profitar. La sparpagliaziun geolinguistica e la ferma conscienza d'autonomia da las valladas grischunas  han impedì ultra da quai la furmaziun d'in center politic-cultural ch'avess pudì garantir la creaziun d'ina lingua da scrittira unifitgada. Ins ha empruvà da superar quest dischavantatg a la fin dal 19. tsch. - e puspè a partir dal 1980 - cun la creaziun dal Rumantsch Grischun.


Dals origins a l'epoca da las dispitas confessiunalas

En in'emprima perioda existiva la litteratura rum. praticamain mo en furma da legendas, ditgas, paraulas, fablas e chanzuns popularas (Chanzun populara rumantscha), p.ex. la "Canzun de sontga Margriata" e la chanzun dals "Trais compagns con trais barettas cotschnas" che tracta da trais amis en pelegrinadi a Santiago de Compostela. L'emprima perditga d'ina tradiziun scritta è la veglia versiun interlineara da Nossadunnaun, ina translaziun rum. tranter las lingias d'in predi lat. dal s. Pirmin, da la fin dal 11. tsch. (Codex 199 da Nossadunnaun).
Il basegn da scriver rum. è naschì a l'entschatta dal 16. tsch., l'emprim surtut sin il champ giuridic: ils emprims documents redigids en lingua rum. dateschan dal 1519 e sa refereschan surtut a l'Engiadina Bassa; els cumpiglian ina versiun valladra dal «Statutsvertrag», stipulà tr. l'imp. Maximilian, il duca dal Tirol e l'uv. Paul Ziegler da Cuira («Contract da l'an 1519») ed ina lescha penala «Stattütt u trastütt da queus d'Engiadina d'suott» (1508/19). Ina tradiziun orala (p.ex. en furma da dramas biblics) existiva medemamain gia avant ils emprims stampats rum. (Teater rumantsch). L'entschatta d'ina litteratura rum. marca la "Chanzun da la guerra dalg Chiastè d'Müs" (Müsch), in text politic publitgà da Gian Travers, umanist da Zuoz, l'onn 1527 e daventà enconuschent, sco las perditgas da la litteratura orala, mo tras copias pli tardivas.

La producziun litterara stampada en la segunda mesadad dal 16. tsch. è liada surtut a la Refurmaziun ed a las refurmas ecclesiasticas. Il basegn d'intermediar il pled da Dieu en la lingua populara e da declerar al pievel ils dogmas religius ha fatg nascher translaziuns da biblas, catechissems e chanzuns spiritualas en diversas variantas regiunalas dal rum., da las qualas èn sa sviluppadas ils tschintg idioms utilisads anc oz, numnadamain il puter, vallader, sutsilvan, sursilvan e pli tard er il surmiran. Jachiam Bifrun ha translatà il 1560 il Nov Testament en puter e Durich Chiampell ha publitgà il 1562 psalms e chanzuns religiusas en vallader. Ils Scumbigls grischuns (1607/18-39), la Guerra da trent'onns (1618-48) e las disputaziuns confessiunalas han alimentà ils conflicts religius e promovì la derasaziun da scrittiras confessiunalas. Da vart ref. èn cumparidas la Bibla da Scuol (1679) en ladin e quella da Cuira (1717-19) en sursilvan, da vart cat. ha Balzer Alig edì il 1672 la Passiun, las Epistlas ed ils Evangelis en sursilvan. Tr. il 1650 ed il 1750 èn vegnidas stampadas numerusas collecziuns da chanzuns ed ovras religiusas edifitgantas, scrittas tr.a. dal pader Zacharias da Salò, Johann Jüst Andeer e Conradin Riola bab e figl. Dal medem temp dateschan las represchentaziuns da la Passiun da Suagnign, Sumvitg e Lumbrein sco era  gieus da carnaval (Gieus sacrals). Parallel a questa producziun religiusa èn vegnids translatads dal lat. e surtut dal tud. statuts giudizials e tschentaments communals ch'han creà ina terminologia giuridica anc fermamain caracterisada da germanissems.

A partir dal 1750 èn sa derasadas las ideas da l'Illuminissem er en l'intschess rum. Il plevon Mattli Conrad ha intimà il 1784 ils patriots en sias «Novas canzuns spiritualas [...]» d'amar la patria cun fiduzia cristiana e da promover il bain general. Il pader Placidus a Spescha ha pretendì ina lingua da scrittira cuminaivla per la "naziun" rum. Il poet politic Gieri Antoni Vieli steva tranter las partidas, el è dentant vegnì deportà il 1799, ens. cun Mattli Conrad e  Placidus a Spescha, dals Austriacs sco partisan "franzos". Sco aderent da la Veglia Republica da las Trais Lias èn sa profilads surtut dus landrehters, ils poets politics e translaturs da dramas Gion Teodor de Castelberg e Pieder Antoni de Latour.


La Renaschientscha retorumantscha

La scola e la pressa han offert en il 19. tsch. dus novs spazis d'expressiun a la litteratura rum. En las scolas, suttamessas tr. il 1840 ed il 1850 a la surveglianza statala, ha il chantun Grischun fatg diever l'emprim da meds d'instrucziun translatads dal tud., ch'ins ha remplazzà a la fin dal 19. tsch., en Surselva, successivamain cun ovras originalas rum. redigidas da Gion Antoni Bühler e Giachen Caspar Muoth. En il medem temp ha il viv interess da disponer da litteratura originala dà impuls a la creaziun litterara per propi. La litteratura rum. da la segunda mesadad dal 19. tsch. era l'emprim surtut ina litteratura d'emigrants, realisada dad auturs sco Conradin Flugi d'Aspermont, Gian Fadri Caderas e Simeon Caratsch per la lirica sco era Giovannes Mathis e Johannes Barandun per la prosa. Era pli tard èn numerus auturs, per part betg main impurtants, naschids u han vivì almain per tscherts temps a l'exteriur, sco Clementina Gilli, Pader Alexander Lozza e Peider Lansel; l'emigraziun e la nostalgia da la patria eran perquai temas frequents, p.ex. en las novellas da Gion Antoni Bühler u pli tard en las poesias da Peider Lansel.

Cun la furmaziun da las partidas èn naschidas en il 19. ed a l'entschatta dal 20. tsch. numerusas gasettas e revistas, da las qualas intginas èn stadas da curta durada (14 en l'intschess ladin tr. il 1843 ed il 1938, 20 en las valladas dal Rain tr. il 1836 ed il 1951; Pressa rumantscha). Ils pamflets liads a las debattas tr. las partidas politicas, publitgads en quellas tr.a. dals poets sursilvans Geli Caduff e Gion Antoni Huonder, vulevan svegliar in sentiment d'identitad naziunal. L'Engiadinais Peider Lansel è s'engaschà il 1913 cun ses appel fervent "Ni Italians, ni Tudais-chs, Rumantschs vulain restar!" per ina independenza rum. ed è s'opponì a las revendicaziuns irredentisticas da l'Italia (Irredentissem). Gia avant aveva il progress da la germanisaziun a donn e cust dal rumantsch manà ad in moviment per la "defensiun da la lingua materna", inspirà da l'entusiassem romantic per las tradiziuns popularas. Intgins magisters da la Scola chantunala da Cuira, oravant tut Gion Antoni Bühler, han fundà il 1885 la Societad Retorumantscha che publitgava en sias «Annalas», edidas dapi il 1886, litteratura nova ed artitgels davart la cultura rum. Caspar Decurtins ha rimnà en sia «Crestomazia retorumantscha» (12 ts, 1895-1919; 2 ts supplementars 1985; register 1986) paraulas, ditgas, chanzuns popularas e cumedias. Bühler ha creà ina lingua da scrittira rum. unifitgada numnada "romontsch fusionau" (Rumantsch Grischun) ed ha appellà, senza success, en sia revista "Il Novellist" (1867-68) da scriver raquints en sia nova lingua surregiunala. In success pli grond han gì las uniuns per la tgira dals idioms regiunals (Romania, Uniun dals Grischs, Renania, Uniun Rumantscha da Surmeir e Lia Rumantscha, fundada il 1919 sco organisaziun da tetg da tut las uniuns linguisticas e culturalas rum.) ch'han cumenzà a publitgar texts litterars.

La producziun litterara ha augmentà en tala maniera enturn il 1900 ch'ins discurriva d'ina "renaschientscha retorumantscha". Tr. ils poets èn sa distinguids, fin a la Segunda Guerra mundiala, ils Sursilvans Gion Cadieli, Gian Fontana e Sep Mudest Nay, il Surmiran Pader Alexander Lozza ed ils Ladins Gudench Barblan, Peider Lansel, Clementina Gilli e Chasper Po. Menziun spez. en il drama, en l'epica ed en la ballada meritan ils Sursilvans Giachen Caspar Muoth, Flurin Camathias, Pater Maurus Carnot e Carli Fry sco er ils Sutsilvans ed ils Surmirans Tani Dolf, Giatgem Uffer e Gion Not Spegnas ed ils Ladins Men Gaudenz, Men Rauch ed Artur Caflisch. Ultra da quests auturs da prosa e da quels menziunads sura han publitgà dapi la fin dal 19. tsch. er ils Ladins Cristoffel Bardola, Ursina Clavuot Geer, Maria Ritz, Schimun Vonmoos, Balser Puorger e Gian Gianet Cloetta, ils Sutsilvans Tumasch Dolf ed ils Sursilvans Giachen Michel Nay e Guglielm Gadola. La litteratura rum. è s'orientada fin viaden il 20. tsch. a las tradiziuns litteraras popularas ed a las valurs purilas sco er a la defensiun da la lingua materna. Ils idioms regiunals èn restads isolads, en il cas da la Surselva cat. e da l'Engiadina ref. era per motivs confessiunals.


L'avertura a partir dal 1950

Suenter la Segunda Guerra mundiala èn las cundiziuns da la vita litterara sa midadas er en il mund rum. Grazia a novas pussaivladads editorialas pudevan ils auturs publitgar ussa lur ovras er en cudeschs e betg pli, sco fin qua, mo en chalenders e revistas. Il radio e la televisiun rumantscha e l'Uniun da scripturas e scripturs rumantschs, che edescha dapi il 1978 la revista "Litteratura" (successura da las "Novas litteraras", 1948-77), promovan ina chapientscha vicendaivla surregiunala. En il rom da las stentas da la Confederaziun en favur d'in barat cultural tr. las singulas cuminanzas linguisticas svizras han ins era cumenzà a translatar ovras rum. en las autras linguas naziunalas. La litteratura rumantscha ha alura entschet ad experimentar cun novas furmas e temas ed è s'averta als gronds currents culturals internaziunals.

Novas furmas litteraras èn stadas las novellas psicologicas, per exempel quellas da Flurin Darms (en sursilvan), Selina Chönz, Annapitschna Grob-Ganzoni e Jon Semadeni (en ladin) e dad Alexander Lozza (en surmiran), u las istorgias curtas ed ils romans da Cla Biert, Reto Caratsch ed Oscar Peer (en ladin) e da Gion Deplazes, Flurin Darms, Ursicin G.G. Derungs, Toni Halter e Ludivic Hendry (en sursilvan). Suenter il 1970 èn cumparids ils texts da prosa da Clo Duri Bezzola, Göri Klainguti, Jon Nuotclà e Rut Plouda (en ladin), Silvio Camenisch e Flurin Spescha (en rumantsch grischun) sco era Leo Tuor ed Arno Camenisch (en sursilvan); intgins da quest auturs han gì success er en il rest da la Svizra cun versiuns da lur ovras en las autras linguas naziunalas. Dapli che 90% dals radund 50 romans en lingua rum derivan dal temp suenter il 1950. Fablas, ditgas e paraulas vegnivan ussa utilisadas per in sguard critic sin il preschent. Ils Sursilvans Leonard Caduff, Toni Halter, Ludivic Hendry e Theo Candinas ed il Ladin Andri Peer han experimentà novas furmas, usitadas en la litteratura mundiala, sco la cronica litterara ed il diari litterar.

Il drama patriotic, ina furma antruras derasada (Giusep Durschei, Men Rauch, Curo Mani), ha pers impurtanza en il tranterguerra. A sia plazza è sa fatg valair il teater engaschà sin il plaun sociopolitic che tematisava problems regiunals, cun las ovras da Jacques Guidon, Tista Murk, Jon Nuotclà e Jon Semadeni (en ladin) e da Theo Candinas (en sursilvan). Bunas translaziuns da dramas moderns, per exempel da Max Frisch e Friedrich Dürrenmatt, han amplifitgà il spectrum da la litteratura rum. En la fasa da piunier dals radios svizzers èn era naschids gieus auditivs e films d'auturs sco novs geners en lingua rum. Gion Antoni Derungs ha avert la litteratura rum. er a l'opera rumantscha, utilisond librets dal Sursilvan Lothar Deplazes e dal Surmiran Giovanni Netzer.

En la lirica han furmas, motivs e temas tradiziunals (glorificaziun da la natira e da la patria, encreschadetgna) pers medemamain lur impurtanza. La producziun pli recenta renunzia savens a rimas e strofas regularas; ella s'orientescha als currents moderns europeics e preferescha furmas pli subjectivas sco l'introspecziun u la protesta politica. Menziun speziala tr. ils poets naschids avant il 1939 meritan ils Surmirans Alexander Lozza, Antonia Sonder, Gion-Peder Thöni e Peder Cadotsch, ils Sursilvans Flurin Darms, Gion Deplazes, Hendri Spescha e Teresa Rüters-Seeli sco era ils Ladins Luisa Famos, Chatrina Filli, Andri Peer ed Armon Planta. Tr. ils exponents da la generaziun suandanta han chattà surtut la lirica da Felix Giger, Arnold Spescha (en sursilvan) sco era Tina Nolfi, Rut Plouda e Leta Semadeni (en ladin) in'attenziun pli gronda.

Fin l'entschatta dal 21. tsch. han mo paucs auturs, ultra da Flurin Spescha («Fieu e flomma», 1993) e Linard Bardill («Fortunat Kauer», 1998), fatg diever dal rumantsch grischun, elavurà da Heinrich Schmid a l'entschatta dal onns 1980, sco lingua litterara. La lingua da standard vegn percunter duvrada stediamain en translaziuns da texts spezialisads e da litteratura da diever. Per ils auturs (o.t.) da la generaziun giuvna, che publitgeschan per part er en lingua tud., n'è il rum. betg pli in sectur protegì, mabain ina da las furmas d'expressiun pussaivlas en in mund en transfurmaziun rapida. 
Litteratura:
Prosa rumantscha, 1967; L. Uffer, «Rätoromanische Literatur», en Kindlers Literaturgeschichte der Gegenwart, 1974; Bezzola, Litteratura; Rumantscheia: eine Anthologie rätoromanischer Schriftsteller der Gegenwart, 1979; I. Camartin, Nichts als Worte? Ein Plädoyer für Kleinsprachen, 1985; N. Berther, Bibliografia retorumantscha (1552-1984), 1986; Deplazes, Funtaunas; Deplazes, Die Rätoromanen; G. Mützenberg, Destin de la langue et de la littérature rhéto-romanes, 1978 (19912); Emoziuns grischunas, 1992; Riatsch/Walther, Literatur und Kleinsprache; Litteratura 20, 1996; 22, 1998; C. Riatsch, Mehrsprachigkeit und Sprachmischung in der neueren bündnerromanischen Literatur, 1998; A. Decurtins, L'Engiadina e l'origin da la lingua scritta, en: LQ, 5-3-2003; 6-3-2003; A. Decurtins, Gedanken zum Thema "Engadin und seine (literarische) Schrifttradition“, en: BM 2004, 51-61.

Gion Deplazes

lemma precedent
 Litteratura naziunala rumantscha

Liun , Lina
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch