Logo und Banner  

  Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma    
Chavazzin

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z


stampa

lemma precedent Litteratura da viadi Litteratura rumantscha  lemma sequent

Litteratura naziunala rumantscha
L'uschenumnada belletristica (sectur dal martgà da cudeschs sortì dal champ da las belles lettres en il 17. tsch.) è naschida, sco champ da la litteratura rum., en il 19. tsch. d'in sentiment romantic e naz. sut l'influenza da l'Illuminissem. La litteratura naziunala rum. ha inizià cun poesias patrioticas intunadas e chantadas cun success dals chors rum.: en Surselva «Il patriot» da Geli Caduff, «La Ligia Grischa» (1864) ed «Il pur suveran» (1863-65) da Gion Antoni Huonder e «Nossa viarva» (ca. 1900) da Flurin Camathias; en Surmeir «La crousch alva sen fons cotschen» (ca. 1935) dad Alexander Lozza; en l'Engiadina «La guardia grischuna» (1899) da Florian Grand, «Adieu a l'Engiadina» dad Andrea Bezzola u la «Lingua materna» (1908) da Gudench Barblan.
A las chanzuns patrioticas suondan poesias declamatoricas dals tips «Stai si defenda» (1887) da Giacun Hasper Muoth e «Tamangur» (1923) da Peider Lansel. Muoth ha pretendì il 1893 cun vehemenza "in niev e veramein nazional e practic material de lectura" per las scolas. Il sentiment naz. dals creschids è vegnì evocà e derasà tras gieus patriotics (Gieus festivs istorics) sco «Armas e larmas en la Cadi» (1899) da Maurus Carnot, «La chanzun da la libertà» (1947) da Men Rauch, «Benedetg Fontana» (1929) da Gion Not Spegnas, «Il festival de Porclas» (1951) da Toni Halter e «Val sainza stélas» (1958) da Curo Mani. Cloms naz. resunan en ils dus epos «Il Cumin d'Ursèra de 1425» (1896) da Giacun Hasper Muoth ed «Ils Retoromans» (1900) da Flurin Camathias che culminescha en la fundaziun da la "ligia retoromana" (Lia Rumantscha).
En la prosa sa manifestescha la litteratura naziunala rum. l'emprim tar Gion Antoni Bühler ch'ha empruvà da represchentar en sias novellas ils Rumantschs da tut las valladas. Adina puspè è la lingua rum. l'instrument che reunescha ils protagonists. I sa tracta darar d'ina tenuta cuminaivla a tut ils Rumantschs, anzi plitost d'ina cuminanza idiomatica che d'ina identitad cumplessiva che ha chattà sia expressiun en il moviment da la Renaschientscha retorumantscha. Menziun spez. en la prosa rum. cumbattanta merita il clom da Peider Lansel cunter l'Irredentissem: "Ni Talians, ni Tudais-chs, Rumantschs vulains restar!" (1913).



Funtaunas:
BMVR.

Litteratura:
Bezzola, Litteratura; Deplazes, Funtaunas 2 e 3; Deplazes, Die Rätoromanen.

Gion Deplazes

lemma precedent
 Litteratura da viadi

Litteratura rumantscha
 lemma sequent


pagina precedenta


©HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna.Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIR Adolf Collenberg Via Au' Alva 9 7016 Trin Mulin tel.+41 81 353 59 33 E-mail: colado@bluewin.ch
Redaktion HLS Hirschengraben 11 Postfach 6576 3001 Bern tel. +41 31 313 13 30 Fax +41 31 313 13 39 E-mail: : info@dhs.ch