Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Gliezi [Luzi/Luzius], SonGlogn lemma sequent

Glion
Vischnanca polit., cirq. G., distr. Surselva (fin il 2001 Glogn), situada en la Val dal Rain Anteriur a la sortida da la Lumnezia, cun Strada (incorporada il 1978). Numnada "emprima citad al Rain". 765 Iliande, tud. Ilanz (uffiz.). 1835 574 abit.; 1850 663 (cun Strada); 1900 981; 1950 1'640; 2000 2'448.
Chats dad armas ed iseglias dal temp da bronz en vischinanza da la ruina dal chastŔ da GrŘneck, da la dimora per attempads ed a Strada. Al pe da GrŘneck han ins scuvert in deposit da stgazis dal temp medieval tempriv (790/94) cun munaidas d'aur e d'argient da derivanza langobarda, carolingica ed araba e cun cliniez d'aur langobard (en il Museum retic a Cuira). Il bain signuril da Tello, menz. il 765, sa chattava prob. en la citad veglia odierna.
L'intschess economic e politic da G. cumpigliava dapi il temp medieval tempriv las vischnancas da Strada, Luven e Flond sco era ils bains da Valata, Armsch e Cavrida che sa chattan oz sin territori da Sursaissa. L'aual da Valata furmava il cunfin occidental. Il center ecclesiastic era la baselgia parochiala da S. Martin (menz. il 765), situada al sidvest da G. a la cruschada da las vias per la Lumnezia e Sursaissa. Enturn l'onn 840 appartegneva quella baselgia cun dretg da dieschma a l'Imperi carolingic; tenor doc. dal temp medieval tardiv sa chattava lÓ in abitadi numnÓ G. Sura che n'exista dentant betg pli.
L'economia ed il traffic sa concentravan en il temp medieval tardiv sin G. Sut che furma la citad veglia odierna. Quella era sa sviluppada enturn il bain dal temp medieval tempriv ed enturn la tur da defensiun da S. Margriata (prob. center d'in chastŔ-fortezza cun ina baselgia menz. il 1288) ad ina citad medievala cun in mir da tschinta, portals e dretg da fiera. Il 1289 Ŕ G. attestada sco citad (oppidum). Il spustament dal center da la Foppa da Sagogn a G. en il temp medieval tardiv Ŕ succedý a basa da la nova situaziun da traffic: l'emprima punt sur il Rain a G. dirigiva il traffic directamain en la citad ch'era daventada enturn il 1380 in lieu da susta e da dazi per il traffic da transit sur il Lucmagn. En il temp medieval era G. suttamess, ens. cun l'entira Foppa, l'emprim a la prefectura dals baruns de Belmont, a partir dal 1400 a quella dals de Sax. A l'intern dals mirs da la citad existiva in'atgna dretgira civila. Ils tschentaments da la citad dal 1390 reglavan o.t. ils fatgs da construcziun, la protecziun cunter incendis e l'urden economic. Il 1352, durant la Faida da Belmont, Ŕ la citad da G. vegnida devastada parzialmain, ed il 1483 Ŕ ella arsa giu cumplettamain.
En il temp medieval tardiv existivan pliras confraternitads a G.: quella da Nossadunna a S. Martin e quellas da S. Giatgen il vegl e da la S. Crusch a S. Margriata. La baselgia da S. Martin a G. Sura (cun chasa-pravenda e santeri) Ŕ restada la baselgia parochiala fin a la refurmaziun (1526); gia avant il 1500 aveva dentant giugÓ la baselgia da S. Margriata la rolla principala a G. Cun la separaziun da Luven (1526) e da Flond (1731) Ŕ la plaiv medievala sa limitada al territori da la citad per propi. La chaplutta da S. Clau, erigida en l'avantcitad cun il medem num a la riva sanestra dal Rain (consecrada il 1408), Ŕ daventada temporarmain impurtanta per il traffic en il temp medieval tardiv en connex cun la construcziun da la punt sur il Rain.
Il 1395 ha gý lieu a G. l'emprim act da fundaziun da la LG (l'uschen. Lia dals signurs). L'iniziant principal, Johannes von Ilanz (avat da MustÚr), era oriund da G. A partir dal 1524 ospitava G., la suletta citad en la LG, la Dieta fed. da las Trais Lias (en roda cun Cuira e Tavau). A l'entsch. dal 16. tsch. aveva G. cuntanschý in'impurtanza centrala en la Republica tras div. conclus impurtants che las Dietas avevan prendý en questa citad: l'emprima constituziun cuminaivla (1524), ils Artitgels da Glion (1524 e 1526) ed ils edicts d'approvaziun da la cretta cat. e prot. (libertad da cardientscha) en las Trais Lias ed en lur Terras subditas (1526 e 1557). In eveniment impurtant Ŕ stada la Disputaziun da religiun a G. dal 1526 ch'aveva preparÓ la via a la refurmaziun en il Grischun. Il spiert innovativ vegniva incorporÓ da members da las fam. Capol e Janigg. Pauc temp suenter l'adopziun da la cretta ref. (1526) Ŕ Nossadunna sparida da la vopna da la citad da G. A partir da quel mument han surtut las fam. Schmid von GrŘneck e Castelberg decidý la politica da la citad. Ils Schmids han laschÓ eriger chasas burgaisasáimposantas (p.ex. la Casa Gronda, 1677), ed il 1715 han els promový cun sustegn da Turitg e da Berna la restauraziun dals mirs da la citad. La resistenza dals aristocrats cunter il chalender gregorian e l'allontanament da las sutgas dals patrizians da la baselgia da S. Margriata han provocÓ il 1799 ina revolta da vart dals burgais. Dapi la Helvetica e la Mediaziun n'Ŕ G. betg pli stÓ lieu da la Dieta da las Trais Lias (abolida). Il 1809 Ŕ sa radunÓ il Cussegl grond dal giuven chantun Grischun per l'emprima e davosa giada a G. En il 19. tsch. ha G. pers era sia impurtanza sco center commerzial, ella ha per˛ pudý sa mantegnair sco lieu da fiera, spezialmain per il commerzi da muvel en Surselva. La mastergnanza ha cumenzÓ a prosperar (fundaziun da l'Uniun da mastergnants 1853). Il 1859 ha l'immigraziun da lavurers cat. dal conturn e da l'exteriur manÓ a la fundaziun d'ina pravenda cat. cun in'atgna baselgia (construida il 1879).
La surconstrucziun da l'areal pli bass da l'avantcitad cun edifizis industrials, chasas, ustarias ed hotels Ŕ stada pussaivla pir suenter la correcziun dal Rain en il 19. tschientaner. La veglia chasa-cumin al sid da la punt originara sur il Rain Ŕ vegnida demolida il 1881 e remplazzada il 1893 tras l'emprima chasa da scola primara e secundara. G. Ŕ oz in impurtant center regiunal da scola e da traffic. Ina scola Ŕ attestada gia il 1536. Fin il 1969 era la scola primara separada confessiunalmain. Il 1865 ha Johann Fidelis Depuoz fundÓ ina scola reala ed industriala per mattas (il posteriur Institut da S. Giusep) ed ha avert il 1868 il Spital S. Clau. Dapi il 1969 administrescha ina congregaziun da las soras dominicanas ina scola da tgirunzas e da puras en ils novs stabiliments claustrals. G. dispona en pli d'ina chasa d'attempads e da tgira, d'in museum regiunal (installÓ en la Casa Carniec), d'ina scola secundara distr., d'ina scola reala ed auxiliara, d'ina scola professiunala e mercantila sco era da la Scola da musica Surselva. Il 1987 ha la citad obtegný indrizs moderns per la fiera da muvel ed il 1988 in nov ospital regiunal. Grazia a l'avertura da la VR (1903) ed a l'amplificaziun dals meds da transport publics en ils numerus vitgs vischins durant ils ultims decennis, ha G. pudý sa sviluppar ad in impurtant center da traffic dal chantun Grischun. Il 1961 Ŕ la bellezza punt da lain sur il Rain vegnida demolida e remplazzada tras ina punt da betun. Oz dominescha il sectur da servetschs a G. (2005 78,3% da las persunas cun activitad da gudogn). Dapi il 1990 Ŕn ils tschains d'aua da las OE G. I e II in'impurtanta funtauna d'entradas. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 60,8%; 1941 50,2% (LM); 2000 29,9%/51,6% (ML/Lindic). Il 1950 ha il tudestg remplazzÓ il rumantsch sco lingua maioritara a G.


Litteratura:
A. Maissen, L. Schmid, G./La Foppa, 1977; 700 Jahre Stadt Ilanz, red. da D. Cadruvi, 1989.

Martin Bundi

lemma precedents Gliezi [Luzi/Luzius], SonGlogn lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :