Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Bühler, ChristianBühler, Michael lemma sequent

Bühler, Gion Antoni
* 10-10-1825 a Domat, † 24-12-1897 a Domat, cat., da Domat. Figl da Christian Balzer Bieler, scolast, e dad Antonia n. Caluori. ∞ Maria Catrina n. Schwarz, da Sursaissa. Seminari scolastic a Cuira 1842-45, alura mag. en div. scolas en Sur- e Sutselva. Mag. da musica e rum. a la Scola chant. a Cuira a partir dal 1859. Fundatur e dirigent da div. chors e furmaziuns, tr.a. da l'Uniun da cant romontsch e da la Musica d'harmonia a Cuira. Cunredactur da la gasetta liberala surs. «Il Grischun» 1856-65, editur dal periodic «Il Novellist» (cumparì dal 1867-68). Confundatur da la Societad Raeto-romana (abolida il 1880), predecessura da la SRR, da la quala B. è daventà il 1885 l'emprim president. Autur d'ina «Grammatica elementara dil lungatg rhäto-romonsch [...]» (1864), d'ina «Curta instrucziun per emprender il lungatg tudesc en scolas ruralas romonschas» (1861) sco era da numerusas poesias e novellas (p.ex. «Dieus protegia ils ses», in'istorgia davart l'ir giu'l Schuob, «Igl Indian grischun», ina novelletta davart l'emigraziun en l'America, «Il calger da Sent»). Translatur dal «Guglielm Tell» (1865) da Friedrich Schiller. Editur da cudeschs da chanzuns per scolars, chors maschadads e chors virils (p.p. atgnas cumposiziuns). Las grondas stentas da B. per ina lingua da scrittira rum. unifitgada, che dueva servir da basa a la "naziun retorumantscha" (Rumantsch grischun), èn stadas invanas: ils texts scrits dad el en ses "romontsch fusionau" èn vegnids translatads en ils differents idioms, surtut en sursilvan. B. è vegnì undrà cun il Curtin d'onur da la LG a Trun.


Ovras:
BR, nrs 758-76.

Litteratura:
Bezzola, Litteratura, 340-42; L. Bühler, Gion Antoni B., en: Ischi, 71/1986, nr 26, 35-48; Deplazes, Funtaunas 3, 39-50.

Ines Gartmann

lemma precedents Bühler, ChristianBühler, Michael lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :