Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents DitaDolf, Benedetg lemma sequent

Ditgas
Ditgas tematiseschan il surnatiral, il maidudì ed inexplitgabel ch'ellas emprovan d'explitgar e da render qua tras perceptibel; ellas stgaffeschan identitad, expriman morala cristiana e creeschan uschia normas socialas. Ellas na rendan damai betg la realitad sezza, mabain sia elavuraziun istorica e sia superaziun. La ditga è ina furma narrativa curta d'ina episoda che revenditgescha credibilitad tras la colliaziun cun localitads realas, epocas istoricas, eveniments e persunas. Caracteristica è la fin, il pli savens nauscha, che sa basa sin ina concepziun pessimistica dal mund. Il mund da la ditga cun sia tempra fermamain cristiana represchenta ina cultura da la tema, quai che cumprova l'effizienza da la litteratura religiusa dominanta durant tschientaners per la cultura narrativa populara.  
Las ditgas sa laschan divider tenor lur cuntegn tematic eterogen en trais categorias:
Las ditgas demonologicas raquintan d'experientschas il pli savens privlusas cun l'auter mund: cun ils morts vivents (pievel da la notg, olmas paupras), cun il diavel e ses alliads (strias, zagrenders, viagiants, scolars, Tirolais), cun fenomens demonics (gnoms, buttatschs cun egls, poppas vivifitgadas tras demonisaziun) e cun essers da la natira (umans selvadis).
Las ditgas istoricas relatan da tirans e da lur fin miserabla, da miserias da guerra, fomazs ed epidemias, da catastrofas da la natira, accidents ed appariziuns celestas, da frauds e chastis, da guariziuns da grevas malsognas, da l'agir miraculus da spirituals "sontgs" (o.t. chaputschins) e dad umans cun forzas extraordinarias.
Las ditgas etiologicas tschertgan explicaziuns per la genesa da fenomens da la cultura e natira (nums da lieus e da cultiras, nums da fam., edifizis, zains, tecnicas innovativas, lais, glatschers, lieus desertifitgads). En la realitad narrativa existan dentant correlaziuns tr. questas trais categorias da ditgas.
Collecziuns remartgablas da texts elavurads a moda differenta han preschentà Caspar Decurtins, Dietrich Jecklin ed Arnold Büchli. Las ditgas cun lur cuntegns fermamain tipisads vegnivan raquintadas tr. ils vischins pir vers la fin da las sairadas, organisadas durant las lungas sairas d'enviern u sin aclas e mises.


Litteratura:
Sagenerzähler und Sagensammler der Schweiz, edì da R. Schenda, 1988; U. Brunold-Bigler, Hungerschlaf und Schlangensuppe, 1997; HbBG 3, 147-73.

Ursula Brunold-Bigler

lemma precedents DitaDolf, Benedetg lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :