Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents BeverBezzola, Andrea lemma sequent

Bezzola, Andrea
* 19-4-1840 a Zernez, † 10-1-1897 a Turitg, ref., da Zernez. Figl da Dumeng, pur e landamma, e da Maria n. Gilli. ∞ Anna Ursola n. L'Orsa, da Schlarigna, figlia da Gaudenz, commerziant e proprietari d'in bain en l'Italia. Suenter avair frequentà l'Institut a Porta a Ftan e la Scola chant. a Cuira, ha B. studegià a Jena, Berlin, Turitg e Heidelberg giurisprudenza ed economia naz. (senza conclusiun). Il 1864 ha el avert in biro d'advocatura a Zernez. Mastral dal cirquit da Sur Tasna 1865-69, comm. dal Cussegl grond 1865-93 (pres. 1875 e 1878), mandat interrut tr. il 1873 ed il 1875 en consequenza da la cuntraversa per la revisiun da la Const. federala. A medem temp ha el occupà numerus uffizis sin ils plauns com., cirq. e districtual. B. è s'engaschà per la refurma dal sistem da dretg chant. e per in sustegn pli grond a las vischnancas da vart dal Chantun. Sco centralist decidì ed aderent progressiv da la revisiun da la Const. chant. ha el edì dal 1871-72 la «Posta d'Engiadina». Cuss. guv. dal sett. 1873 fin l'avust 1875, derschader chant. 1875-94. Il 1880 è el vegnì elegì en il Cussegl dals chantuns, mandat ch'el ha puspè pers il 1881 en occasiun da l'emprima elecziun tras il pievel. Cuss. naz. 1881-93 (pres. 1885). Il 1889 è el vegnì nominà cumissari fed. cun l'incumbensa d'examinar las irregularitads electoralas en il Tessin. La nominaziun sco ambassadur a Roma ha el refusà. Il 1893 è el vegnì elegì derschader fed.; el è daventà colonel da la giustia e derschader da divisiun. Pres. da l'uniun da students Arminia a Jena. B. è stà in dals politichers lib. grischuns ils pli impurtants da ses temp e da grond'influenza en la fracziun rad. da l'Assamblea federala. El ha contribuì decisivamain a la creaziun da l'Assicuranza chant. cunter incendis ed a l'introducziun d'ina executiva (Cussegl pitschen/Regenza) consistenta da tschintg comm. e structurada en departaments (1894). Sia popularitad ha el però cuntanschì o.t. sin basa da sias poesias e da ses texts da chanzuns lad., tr.a. «Adieu a l'Engiadina» e «Dorma bain».


Ovras:
BMVR, reg., 245; 17 chanzuns lad. per coros virils, 1898.

Litteratura:
Gruner, Bundesversammlung 1, 607 s.; Bedeutende Bündner 2, 174-79; Metz, Graubünden 2.

Jürg Simonett

lemma precedents BeverBezzola, Andrea lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :