Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Travers, AugustinTravers, Johann Rudolf (von Ortenstein) lemma sequent

Travers, Gian
* 1483 a Zuoz, † 22-8-1563 a Zuoz, da Zuoz. Figl da Jacob. ∞ Anna n. Planta, figlia da Thomas. Furmaziun umanista e giuridica en univ. da la Germania (tr.a. a Lipsia il 1503) ed en Transilvania. Sco manader d'ina bandiera (fengli) da l'Engiadin'Ota ha T. participà il 1515 a la Guerra da Marignano. Guvernatur da la Vuclina 1517-19. Nobilità il 1519, ens. cun ses cusrin Simon, tras l'imp. Maximilian I. Durant sia segunda perioda d'uffizi sco guvernatur da la Vuclina (1523-25) ha gì lieu l'Emprima Guerra da Müsch (1525), en la quala T. è sa cumprovà, sco en la Segunda Guerra da Müsch (1531), sco cumandant dals Grischuns e Vuclinais. Sco landamma da l'Engiadin'Ota - in uffizi ch'el ha occupà 13 giadas - ha T. contribuì essenzialmain a rinforzar la Republica da las Trais Lias (Artitgels da Glion 1524) ed a reparter il territori da las uschen. Markgenossenschaften da l'Engiadin'Ota en singulas vischnancas (1539-42). El ha represchentà repetidamain la Republica da las Trais Lias a la Dieta fed. ed a las curts da l'exteriur.
Interessà per dumondas da religiun ed influenzà da la Devotio moderna (moviment cristian religius dal temp medieval tardiv), ha T. participà il 1537 sco deputà da Zuoz a la Disputaziun da religiun a Susch, nua ch'el è s'engaschà per dapli toleranza en dumondas teologicas. L'interrupziun dal Concil da Trent (1552) ha destruì sia speranza da pudair evitar ina separaziun da la Baselgia. Sia conversiun al protestantissem (1552) ha inizià la segunda epoca da la Refurmaziun en il Grischun e l'abandun da l'Engiadin'Ota da la cretta catolica. Sin ses giavisch han ins clamà a Zuoz il preditgant Philipp Gallicius ch'ha gidà a proclamar la nova ductrina refurmada. Cun il consentiment da la Sinoda ha T. sez predegià cun passa 70 onns giu da chanzla a Zuoz. Pli tard è el s'opponì cun success a las tentativas dals preditgants d'abolir l'uvestgieu da Cuira, quai ch'è strusch vegnì chapì a ses temp - ed era pli tard - da ses amis refurmads. Per T., maiordom e chancelier da l'uv. Paul Ziegler, represchentava il chapitel catedral l'urden instituziunal, per il qual el è s'engaschà durant tut sia vita. El era persvas che l'aboliziun da quel favurisass mo singulas fam. e periclitass l'existenza da la Republica da las Trais Lias.
T. ha tgirà ina viva correspundenza cun numerus scienziads svizzers ed ha contribuì, ens. cun ses ami Heinrich Bullinger, decisivamain a la fundaziun da la scola statala (livel superiur) installada en l'anteriura claustra da S. Nicolai a Cuira. Oz è T. enconuschent surtut grazia a sia lavur litterara: el vala sco fundatur da la lingua scritta putera e rumantscha. La descripziun da sia praschunia en il chastè da Müsch dals sett. 1525 enfin mars 1526 (Emprima Guerra da Müsch) en furma d'ina cronica en rima (700 vers) è il doc. il pli tempriv da la litteratura rum. («Chanzun da la guerra dalg Chiastè d'Müs», 1527). In grond effect han gì ses dramas biblics, las emprimas ovras represchentadas en il Grischun en lingua rum. a partir dal 1534.


Litteratura:
Bedeutende Bündner 1, 43-61; Bezzola, Litteratura, 152-65; Deplazes, Funtaunas 1; LTS, 1961.

Constant Wieser

lemma precedents Travers, AugustinTravers, Johann Rudolf (von Ortenstein) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :