Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vaz, Donat vonVaz, Walter V de lemma sequent

Vaz Sut
Vischnanca polit., cirq. Tschintg Vitgs, distr. Landquart (avant il 2001 Landquart Sut), situada al pe ost dal Calanda en la Val dal Rain da Cuira. 768-800 Uaze, 801-850 Vazes, 1210-1300 Vatz inferiore, tud. Untervaz (uffiz.). 1850 1'097 abit.; 1900 940; 1910 928; 1950 1'205; 2000 2'093. Sin la cresta da grip Haselboden al sid da V. han ins scuvert ina tala dal temp neolitic tardiv, a Lisibüel ina culegna dal temp da bronz ed ina fortificaziun preistorica. En plirs lieus han ins plinavant chattà munaidas rom. e fiblas. En il temp medieval suttasteva V. a la dretgira auta da l'uvestgieu da Cuira. Sco possessuras da terren a V. èn attestadas las claustras da Schänis (1178), S. Gliezi/Cuira (1275) e Faveras (1282). La giurisdicziun episcopala sur parts da la vischnanca da V. han exercità en il 14. tsch. ils signurs de Tumb (cun sedia sin la Neuburg), en il 15. tsch. ils Möttelis vom Rappenstein (commerziants da Ravensburg). La gronda part da V. ha appartegnì en il temp medieval tardiv al signuradi episcopal d'Aspermont. La via che manava sur il bain Halbmil colliava V. cun Cuira (dapi il temp medieval tempriv), quella sur il Munt S. Margriata (tud. St. Margrethenberg) V. cun Faveras (dapi il temp autmedieval). En il temp medieval tardiv èn immigrads Gualsers a V. ed han germanisà successivamain la vischnanca. L'atgna baselgia oriundamain roiala, consecrada a s. Luregn, vegn menz. enturn l'onn 840 sco proprietad da Faveras. La plaiv è doc. per l'emprima giada il 1440, ella è dentant pli veglia. Il 1547 è ida la collatura a la vischnanca. Il 1611 han convertids ils emprims abitants da V. adoptà la cretta refurmada. Il 1612 han gì lieu tumults confessiunals, il 1622 la vischnanca turnada (parzialmain) a la cardientscha catolica. Il 1646 ha inizià la pastoraziun ref. cuminaivla cun Eigias, ed il 1710 han ils refurmads erigì in'atgna baselgia. La maioritad cat. da V. è vegnida pastorada da chaputschins a partir dal 1699.
A partir dal 1519 fascheva V. part da la dretgira auta dals Quatter Vitgs cun represchentanza d'in settavel. Il 1567-72 la vischnanca ha cumprà ora  tut ils dretgs feudals, ed il 1577 ha ella acquistà la Neuburg episcopala. En il 17. e 18. tsch. la vischnanca è s'expandida tras acquist da terren entaifer il signuradi da Lantsch Sut. En il 19. tsch. ella è impoverida da V. causa las numerusas natiralisaziuns sfurzadas; blers abitants èn emigrads. Il 1958 èn sa domiciliadas a V. las Ovras da cement dal Grischun (tud. Bündner Zementwerke), manadas dapi il 1999 da Holcim. En la segunda mesadad dal 20. tsch. è V. sa transfurmà d'ina vischnanca tradiziunalmain purila ad ina industriala. La meglieraziun gen. è vegnida realisada 1961-84.


Litteratura:
Kdm GR 7, 395-402; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 312-17; R.C. Head, Praktiken der Toleranz in der Ostschweiz 1525-1615: religiöse Koexistenz und konfessioneller Streit in den Vier Dörfern, en: BM, 1999, 323-44; J. Rageth, Ein spätneolithischer Siedlungskomplex von Untervaz, Haselboden, en: Jber ADG DPG, 2001, 35-58; Gem. GR, 2003, 398 s.; S. Braschler, Die Fundstellen Untervaz-Haselboden und -Haselbodensenke, en: BM, 2010, 369-87.

Adolf Collenberg

lemma precedents Vaz, Donat vonVaz, Walter V de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :