Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Gestle, JohannGiacometti lemma sequent

Gherdina, Val
Vallada lad. en las Dolomitas tal., prov. da Bulsaun, regiun Trent-Tirol dal Sid, tal. Val Gardena, tud. Grden, Grdnertal. La Val G. s'extenda dal massiv da Sella vers il nordvest. Ella uffizialmain trilingua, la plipart da la glieud (2001 85-90%) discurra dentant ladin. Il lad. dolomitan parta il destin dal rum. en Svizra: la part inferiura da la val germanisada dapi il temp medieval tardiv, en quella superiura n la lingua e cultura indigena fermamain periclitadas, o.t. tras las midadas socio-economicas e demograficas en consequenza dal svilup turistic creschent.
La Val G. colliada tras il Juf de Frae (tal. Passo Gardena, tud. Grdner Joch) cun la Val Badia e tras il Juf de Sella (tud. Sellajoch, tal. Passo Sella) cun la Val de Fascia, omaduas valladas ladinas. Ella dispona d'ina gronda ritgezza da ditgas ed usits. Annectada il 1919 a l'Italia (ens. cun il Tirol dal Sid), ella vegnida suttamessa sut Mussolini ad ina italianisaziun repressiva. En ils statuts dal 1948 e dal 1972 n ils Ladins vegnids renconuschids sco minoritad linguistica ed han obtegn insaquants dretgs spezials. Ina secziun locala represchenta la Val G. en l'Union Generela di Ladins dla Dolomites. Dapi il 1949 cumpara il Calnder de G..


Litteratura:
J. Fontana, Die Ladinerfrage in der Zeit 1918 bis 1948, en: Ladinia, 5/1981; I Ladins dla Dolomites, 1989.

Adolf Collenberg

lemma precedents Gestle, JohannGiacometti lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :