Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Tschuor, OscarTschupp, Rńto lemma sequent

Tschupegna
Vischnanca polit., cirq. Tusaun, distr. Valragn. L'abitadi sparpagliÓ, situÓ tr. 1384 e 1846 m sin la Mantogna Sura, cumpiglia las fracz. da T. Sura e T. Sut, Ober Gmeind, Usser Glas ed Inner Glas. 1396 in Schipinen, tud. Tschappina (uffiz.). 1803 330 abit.; 1850 251; 1900 209; 1950 209; 2000 151. En il 14. tsch. Ŕn immigrads - prob. sin iniziativa dals signursáde RazÚn - Gualsers da lingua tud.ásurtut da la Stussavgia en il territori da T., cultivÓ a moda extensiva dals Rumantschs da la Mantogna. La domiciliaziun da Gualsers ha provocÓ numerusas dispitas pervi dals cunfins cun las vischnancas situadas pli bass. Il 1512 cumpara la claustra da Cazas sco impurtanta possessura da terren. Ecclesiasticamain ha appartegný T. a Munt S. Gion (Rezi˛lta), a partir dal 1505 a Purtagn. Il 1459 Ŕ menz. la chaplutta da S. Joder (Theodor) a T. La refurmaziun Ŕ vegnida introducida il 1525. En l'emprima mesadad dal 16. tsch. Ŕ T. daventÓ ina plaiv autonoma. Fin il 1851 ha la vischnanca furmÓ in agen cumin entaifer la dretgira auta da Tusaun e la LG. Il 1709 ha T. cumprÓ ora ils davos dretgs episcopals. Contacts intensivs han existý cun la Val Stussavgia sur il Tavellas. Causa la ferma erosiun en l'intschess da l'Anugl Ŕn blers bains vegnids bandunads. Il 1900-01 Ŕ vegnida construida la via a Tusaun. Il 2005 appartegnevan anc 76% da las plazzas da lavur al sectur primar (allevament da muvel); dapi il 1958 offran trais runals in gudogn supplementar als indigens durant ils mais d'enviern. Dapi il 2005 fa T. part dal consorzi da scola da la Mantogna Sura.


Litteratura:
Kdm GR 3, 222 s.; E. e R. Tschupp, Die Flur- und Hofnamen von Tschappina, 1985.

JŘrg Simonett

lemma precedents Tschuor, OscarTschupp, Rńto lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :