Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Term BelTerra Grischuna lemma sequent

Termin
Vischnanca polit., cirq. Tschintg Vitgs, distr. Landquart (avant il 2001 Landquart Sut), cun ils aclauns da Letsch, Talein e - dapi il 2008 - era cun Says (fusiun). 765 Tremine, 768 Tremune, tud. Trimmis (uffiz.). 1850 888 abit.; 1900 696 (senza Hintervalzeina, Says und Valtanna); 1930 623; 1950 773; 2000 2'724. Las colonias rom. sa chattavan prob. lunsch davent da la via da transit. La culturaziun dal terren Ŕ succedida en il temp medieval tempriv. Servs da l'uvestgieu stevan sut l'avugadia dals ministerials de Tremune, residents sin il chastŔ da Trimons/Pedinal. Suenterál'onn 955 ha Otto I regalÓ a l'uvestgieu da Cuira bains e dretgs a T., tr.a. vignas (966). En il temp medieval tardiv appartegneva T. al domini episcopal Alt-Aspermont. En il 14. tsch. ha provocÓ l'immigraziun dad Alemans e Gualsers la germanisaziun progressiva da T. Il 1519 Ŕ la vischnanca sa liberada da l'avugadia episcopala ed Ŕ daventada ina part dal cumin dals Quatter Vitgs cun ina represchentanza da dus settavels fin il 1803. Il 1532 ha la vischnanca cumprÓ ora la dieschma gronda (vin e graun) ed il 1649 tut las grevezzas feudalas. Il 1516 possedeva T. gia atgnas leschas approvadas da l'uvestg: il dretg d'ierta, l'elecziun dal domicil ed il dretg testamentar.
La baselgia daáS. Sisinius, menz. il 831, Ŕ sparida. La baselgia da S. Carpoforus, oriundamain ina baselgia episcopala regalada puspŔ a l'uvestgieu dad Otto I l'onn 958, Ŕ ida a l'abazia da Faveras l'onn 998, alura a Neuburg/Vaz Sut. La pravenda Ŕ doc. il 1307. Il 1496 Ŕ la vischnanca da T. vegnida attribuida, ens. cun Neuburg, a l'uvestgieu. Dapi il 1613 ha existý ina minoritad ref. a T., a la quala Ŕ vegnida cedida la baselgia da S. Emerita (pli baud S. Leonard) dal 1614-22 ed a partir dal 1646.
Era Hintervalzeina (fin il 1851), Says e Valtanna (omaduas fin il 1880) han appartegný pli baud a T. Il 1894 Ŕ vegný realisÓ l'access a la Viafier retica. La vischnanca dispona d'in agen provediment da forza electrica. A partir da ca. l'onn 1935 Ŕ la vischnanca tradiziunalmain purila (allevament da muvel, cultivaziun dad ers, viticultura) vegnida sut l'influenza da Cuira e da Landquart ed Ŕ sa transfurmada spert. L'infrastructura da T. Ŕ concepida per 4'000 abitants. T. promova conscientamain il sectur secundar (2005 passa 56% da las plazzas da lavur) per impedir il svilup ad ina vischnanca utilisada mo per pernottar. Numerus pendularis.


Litteratura:
Kdm GR 7, 389-93; J.U. Meng, Trimmiser Heimatbuch, 1963; R.C. Head, Praktiken der Toleranz in der Ostschweiz, 1525-1615: religi÷se Koexistenz und konfessioneller Streit in den Vier D÷rfern, en: BM, 1999, 334-42; M. Janosa, Archńologische Ausgrabungen bei der evangelischen Kirche in Trimmis, en: Jber ADG DPG, 2000, 97-102.

Adolf Collenberg

lemma precedents Term BelTerra Grischuna lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :