Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Testa, GiovanniTester, Christian lemma sequent

Testament da Tello
Ils 15-12-765 ha testamentà l'uv. Tello da Cuira a la claustra da Mustér las entradas da ses bains en la Foppa e da ses possess sparpaglià da Trun fin a Buchs/SG. Quest testament è ina da las funtaunas istoric-culturalas las pli impurtantas da la Currezia e da la Svizra en gen. per il temp medieval tempriv. Il text tradì deriva d'ina copia realisada en la claustra da Faveras e represchenta ina veritabla donaziun; el è dentant vegnì falsifitgà tras agiuntas exequidas o.t. en il 10. tsch. e pli tard, cura che la tuna ha cumenzà a daventar legenda ch'il preses Victor, il bab da Tello, haja assassinà Placidus, il fundatur da la claustra da Mustér e ch'il testament saja vegnì stabilì sco expiaziun.
En l'introducziun vegn tr.a. enumerada la parentella da Tello che permetta da dissegnar ina part da l'arber genealogic dals Zaccons/Victorids. La part principala e cun quai originala dal Testament da Tello s'occupa da la descripziun detagliada dals bains tellonics, da lur situaziuns e cunfins, da pertinenzas da glieud e dretgs sco era da las indicaziuns davart racoltas dad ers e pradas. En il center stat il bain dals Zaccons a Sagogn. A quel appartegneva il bain signuril cun stabiliments da crap a Bregl da Heida cun sias annexas, cun curtins da pumera, ierts da verdura e vignas, en pli in bain signuril sin il crest dal chastè da Schiedberg (Crest Val-Casti), ina migiuria a l'intern da la vischnanca, in ulteriur bain a Lavanuz sur Lags cun ina colonia sin territori urbarisà ed alps extendidas a Nagens. I suonda in'ulteriura chasa signurila a Glion cun bains en ils conturns fin al territori da Sursaissa, inclus ina migiuria ed alps sin la spunda dal Piz Mundaun, alura ina chasa signurila da crap a Breil, ina migiuria a Schluein ed ina chasa signurila a Ruschein cun il guaud da ruvers sutvart. La descripziun detagliada furnescha conuschientschas impurtantas davart il stadi da la cultivaziun dal terren, la colonisaziun e la cumposiziun da la populaziun tenor classas socialas en la vallada dal Rain Anteriur.
Sper Tello han dudesch perditgas, uschen. viri boni, q.v.d. persunas libras autorisadas d'accumplir acts giuridics, suttascrit il testament. Da quellas fascheva part in spiritual Silvanus, in derschader Justinianus, tschintg cussegliers (curiales) da Cuira, Domat, Sargans e dal Scanvetg sco era tschintg chavaliers da Mels, Termin, Cuira, Vaz e Buchs. Ils tschintg curiales eran prob. comm. d'in cussegl installà per l'entira Currezia e che derivava prob. nà da l'administraziun romana.


Funtaunas:
BUB 1, 10-20.

Litteratura:
I. Müller, Die Schenkung des Bischofs Tello an das Kloster Disentis im Jahre 765, en: JHGG, 1939, 1-138; E. e B. Meyer-Marthaler, Untersuchungen zum Tello-Testament, en: Zeitschrift für schweizerische Kirchengeschichte, 1946, 161-89; Bundi, Besiedlung, 26-28; O.P. Clavadetscher, Rätien im Mittelalter, edì dad U. Brunold, L. Deplazes, 1994.

Martin Bundi

lemma precedents Testa, GiovanniTester, Christian lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :