Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SurmeirSurrein lemma sequent

Surmiran
Idiom da Surmeir (regiuns "sur il Meir"/Schyn), linguatg da scrittira e dialects da la vallada da la Gelgia (Surses) e da la part rum. da la Val d'Alvra (Sotses). Il surmiran sa basa sin il latin vulgar ch'č entrā en questas regiuns cun ils invasurs rom. l'onn 15 a.C. e ch'č sa maschadā cun ils linguatgs preromans. El furma ens. cun il sutsilvan la part rum. dal Grischun Central e fa linguisticamain la punt tr. il ladin ed il sursilvan, reunind elements dad omaduas variantas (p.ex. scumanzar/antschever, pansar/patartger), dasperas particularitads lexicalas sco ils adverbs angal (mo, be) e mecta (detg).
En il 17./18. tsch. cumparan singulas scrittiras religiusas en il linguatg dal Surses. Enturn il 1850 vegnan era stampads intgins cudeschs da scola en surmiran. Ils emprims texts litterars en la lingua surm. vegnan dentant publitgads pir a l'entsch. dals onns 1920. Atgnadads foneticas da la furma scritta surm., che sa basa sin il dialect da Mon e Stierva, čn ils diftongs ei, ou (p.ex. meir, vousch, pronunziads en Surses mecr, vocsch [eliminaziun dal diftong], en Sotses moir, veusch/vausch). Tipic per il surmiran č la palatalisaziun dals infinitivs sin -are, precedids da -gn- e -tg- (bugnier, fitgier, dialectal fitgear), la finiziun velara -ng (bung, tgang) ed il vocal dal prefix in- (anturn, amprender), en pli la reducziun da qua- a ca- en Surses (catter, cal), variantas per -tg en Sotses (Surses: fatg; Bravuogn fin Lantsch: faz; Vaz: fatsch), il futur sintetic ed analitic (ia giaro/niro sper ia vign ad eir/neir), il pronom possessiv cun artitgel (igls noss frars) e la posiziun spez. da Bravuogn e Beiva, influenzads dal puter resp. dal bregagliot.



Litteratura:
A. Decurtins, Vom Vulgärlatein zum Rätoromanischen, en: JHGG, 1986, 207-39; LRL 3, 764-85.

Kuno Widmer

lemma precedents SurmeirSurrein lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :