Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ReydtRezia lemma sequent

Rezia
Il 1797 ha la Republica da las Trais Lias pers sias Terras subditas a la Republica cisalpina, ed il 1799 han ellas suttascrit il contract davart l'integraziun dal chantun R. en la Republica helvetica. Ils 29-5-1801 è entrada en vigur la Constituziun da Malmaison, ed ils 24-6-1801 è il Grischun daventà, sco chantun R., part da la Republica helvetica. Ils 13-8-1801 è il Parlament, consistent da 35 comm. (tschernids tras electurs tenor districts) sa radunà per l'emprima giada a Cuira. La nova Regenza centrala consistiva dal Cussegl prefectural e d'ina administraziun da tschintg persunas. Il chantun era subdividì en 11 districts cun mintgamai in prefect a la testa. Il chantun R. era represchentà cun ses deputads en la Dieta helvetica, ed il col. da Zug, Joseph Leonz Andermatt, occupava l'uffizi dal cumissari helvetic a Cuira. Ils 22-1-1802 ha ina chombra administrativa remplazzà il Cussegl prefectural. Il centralissem da la Republica helvetica sco era ils represchentants da quella eran en gen. odiads, e suenter la retratga da las truppas franz. è prorutta l'avust 1802 ina rebelliun. L'urden statal vegl-republican, reintroducì ils 9-9-1802, è restà en vigur fin ils 25-10-1802; entant ha la Constituziun da Mediaziun dals 2-2-1803 instituì il chantun Grischun modern sco stadi da la Confed. cun dretgs cumplains. L'urden helvetic è stà in intermez ed è restà - abstrahà d'in pitschen rinforzament da la pussanza centrala - senza influenza per las constituziuns sequentas. La divisiun politica dal pajais è dentant daventada reala 200 pli tard cun da la reorganisaziun da las dretgiras e regiuns il 2001.  


Litteratura:
Pieth, Bündnergeschichte, 320-34; Metz, Graubünden 1, 78-94; HbBG 3, 253-56; IG, 202-07; Rathgeb, Verfassungsentwicklung, 45-68.

Adolf Collenberg

lemma precedents ReydtRezia lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :