Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SegliaSegnas, Pass dal lemma sequent

Seglias
Vischnanca polit., cirq. Tumleastga, distr. Rain Posteriur (fin il 2001 Mantogna), situada lung la via a la confluenza da l'Alvra e dal Rain Posteriur, cun las fracz. da Freihof, Campi ed Alvra. 1149 de Sillas, tud. Sils im Domleschg (uffiz.). 1803 277abit.; 1850 295; 1900 621; 1910 541; 1950 590; 1990 794; 2000 880.

Carschenna

Aclaun sur la vischnanca da S. cun petroglifas preistoricas d'impurtanza internaz., scuvertas il 1965 tras in funcziunari forestal e rendidas visiblas tras collavuraturs dal Museum retic. L'aclaun è situà al nordost dal Crap Carschenna ad in'autezza da ca. 1080-1110 m. Las petroglifas sa chattan a l'ur d'in spelm marcant, mulà da glatschers. Ellas èn repartidas sin 9-10 plattas-crap en in radius da ca. 400 meters. Ils dissegns èn vegnids stgalprads en il spelm cun ina tecnica spez. e cun agid d'in instrument a piz (stgalper da metal?). Il motiv principal da las petroglifas è in rudè concentric cun in fin nov tschertgels ordinads per regla enturn ina pitschna cuppa centrala. Dasperas cumparan div. represchentaziuns d'animals (chavals, chaval da sauma, tschiervs, evtl. arments) e d'umans (chavalier cun in balester [?], chavalier cun ina sort da trianza [adorant?]) sco era numerus cuppins colliads per part in cun l'auter tras pitschens chanals. Ulteriurs motivs, prob. pli giuvens, èn chanals en furma da ziczacs, in rudè cun radis (sulegl?), ina crusch, ina crusch en in rombus, ina cuntracrusch ed il pe d'in utschè. Damai che l'archeologia n'ha betg anc pudì datar ils dissegns, na pon ins betg attribuir quels a temps exacts. Cumpareglià cun ils dissegns, per part databels, da la Val Camonica en l'Italia dal Nord pudessan las petroglifas da Carschenna coincider il pli tgunsch cun las periodas da Camonica I-III (temp neolitic, temp da bronz). L'interpretaziun dals motivs da Carschenna è fitg intscherta e per part contestada. Fin ussa n'han ins betg pudì cumprovar, sch'i sa tracta d'ina represchentaziun puramain artistica (realisada p.ex. da pasters), d'ina expressiun d'acziuns culticas u perfin d'in fenomen cultic-astronomic (represchentaziuns da stailas, determinaziuns da direcziuns e.a.).
                                                                                                    Jürg Rageth  



Temp medieval e temp modern

En il temp medieval era S. il punct da partenza d'ina via da sauma che manava da la vart dretga dal Rain Posteriur tras la Viamala. Fin il 1456 ha la vischnanca appartegnì a la part dal Schons suttamessa als conts de Werdenberg ed è alura vegnida attribuida al territori episcopal en la Tumleastga. Sin territori com. sa chattan ils chastels da Baldenstein, Campell ed Ehrenfels. La baselgia da S. Gion a Munt S. Gion (Reziòlta) è stada fin en il 15. tsch. la baselgia principala per l'entira Tumleastga da la vart sanestra dal Rain Posteriur, cun excepziun da S. En ils onns 1525-30 ha S. adoptà la cretta refurmada. Suenter la construcziun da la baselgia en la vischnanca (1619), è la veglia baselgia da S. Cassian daventada ina chaplutta da sepultura. Fin il 1851 ha S. furmà in vischinadi dal cumin da Farschno. Il 1709 ha la vischnanca cumprà ora ils dretgs feudals episcopals. Ils abitants da S. pratitgavan l'allevament da muvel e l'agricultura. Las inundaziuns a partir dal 1832 han manà a grondas correcziuns dal Rain. Incendi da vischnanca 1887. La via dal Meir è vegnida construida il 1868-69, la via com. il 1895-96 e la staziun da la Viafier retica il 1903, las centralas da l'OE Turitg il 1910 e l'OE Rain Posteriur il 1961. Fin il 1987 ha ina fabrica a S. producì cuvertas da launa. Il 2005 lavuravan 69% da las persunas cun activitad da gudogn a S. en il sectur secundar.
                                                                                                   Jürg Simonett  


Litteratura:
Seglias: Kdm GR 3, 143-54; Gem. GR, nr 161, 1984; LQ, 30-4-2007. Carschenna: C. Zindel, Zu den Felsbildern von Carschenna, en: JHGG, 1967, 3-20; P.E. Müller, Eine Landschaft der Symbole: die geheimnisvollen Felsbilder von Carschenna, 2004.



lemma precedents SegliaSegnas, Pass dal lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :