Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SarazensSarn lemma sequent

Sardona
Alp en la Val Calfaisa (vischn. da Faveras), situada a ca. 1800 m al pe dal Piz S., dal Piz Dolf e da la Fuorcla Trin. En il temp medieval ha appartegnì questa regiun al domini retic. 1346 Sardan. Da quel temp han colonists Gualsers da la Val dal Rain obtegnì da l'abazia da Faveras il dretg d'utilisar permanentamain l'Alp S. La plipart da lur bains sa chattava sin la spunda sanestra da la Foppa da S., depopulada a partir dal 15. tschientaner. Il 1652 ha la davosa abitanta bandunà la Val Calfaisa. Il CAS posseda ina chamona a S. (2157 m).
L'arena tectonica da la S. cumpiglia passa 300 km²  en ils chantuns Glaruna, S. Gagl e Grischun. Sia strivla magica da las Set Dunschalas (tud. Tschingelhörner) sco la part la pli spectaculara è vegnida distinguida sco singulara e recepida il 2008 sin basa da sias particularitads geologicas en la glista dal patrimoni natiral mundial da l'UNESCO.
 


Litteratura:
P. Zinsli, Walser Volkstum in der Schweiz, in Vorarlberg, Liechtenstein und Italien, 1976 (20027); Bundi, Besiedlung, 140, 399; D. Imper, Weltweit einzigartig: Unesco-Weltnaturerbe Tektonikarena S., en: Terra plana, 4/2008, 3-8.

Adolf Collenberg

lemma precedents SarazensSarn lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :