Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Santa Maria en CalancaSanta Maria en Val Müstair lemma sequent

Santa Maria en Calanca
Vischnanca polit., cirq. Calanca, distr. Moesa, situada a 949 m sin ina terrassa orientada vers il Mesauc. 1219 sancte Marie in Calanca. 1808 207 abit.; 1850 206; 1900 163; 1950 202; 2000 111. En la Val Calanca han ins scuvert intginas fossas dal 3. tsch. a.C. En il 13. tsch. han ils de Sacco/de Sax acquistà da nobels locals la tur medievala che dominescha, ens. cun la baselgia parochiala, il vitg. Fin il 1796 ha S. appartegnì al vischinadi da Calanca, alura a la Val Calanca dadora ed è daventada autonoma il 1851. La baselgia parochiala, menz. dapi il 1219, è deditgada a s. Maria Assunta (l'Assumziun da Maria) ed è la baselgia principala da la val e lieu da processiuns dapi il 17. tschientaner. L'edifizi ad ina nav cumpiglia differents stils e numerus frescos, tailas en ieli ed auters motivs decorativs; l'altar grond originar, construì il 1512 dad Ivo Strigel, vegn conservà dapi il 1887 en il Museum istoric da Basilea. La part da persunas cun occupaziun da gudogn a S. è fitg bassa, intgins abitants pratitgeschan anc a l'entsch. dal 21. tsch. l'agricultura e l'allevament da muvel.


Litteratura:
A. Bertossa, Storia della Calanca, 1937; E. Agustoni, Guida all'arte della Calanca, 2005, 31-45.

Cesare Santi

lemma precedents Santa Maria en CalancaSanta Maria en Val Müstair lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :