Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents San Romerio [San Remigio]Sandri, Clara lemma sequent

San Vittore
Vischnanca polit., cirq. Roveredo, distr. Moesa, situada sin la spunda dretga da la Moesa giudim il Mesauc al cunfin cun la vischnanca da Lumino/TI (per gronda part cun la fracz. da Monticello). 1168 sancto Victore. 1826 465 abit.; 1850 594; 1900 517; 1950 468; 1970 666; 1980 555; 2000 657. S. appartegneva a la squadra ed al vicariat da Roveredo ed ha furmā in vischinadi cun Roveredo fin il 1646. Ils guauds e las alps cuminaivlas čn alura vegnids separads. La baselgia colliada, deditgada als ss. Giovanni e Vittore, č stada dal 1219 fin il 1885 la sedia dal chapitel cun il medem num, fundā da Heinrich de Sax. La baselgia, erigida il 1491-98 sin ina construcziun pli veglia, č vegnida auzada il 1711-13 e restaurada il 1931 ed il 1983-90. La tur da Pala, construida dals de Sax e menziunada il 1265, fascheva eventualmain part d'in edifizi d'abitar pli grond. La Rotonda da S. Gliezi deriva dal 8.-9. tsch. ed č, sper la baselgia da S. Carpofel a Mesocco, l'edifizi sacral il pli vegl dal Mesauc; il zain datescha dal 13. tsch. tempriv. En ils onns 1979-86 č la chaplutta vegnida restaurada cumplettamain. La vischnanca da S. cumpiglia era insaquants edifizis remartgabels da fam. patrizianas, tr. quels la Casa del Gerb (17. tsch.), il Palazzo Togni e la Casa Romagnoli. Il Palazzo Viscardi, construė da Bartolomeo Viscardi il 1548, amplifitgā e modernisā en il 18. tsch. da Giovanni Antonio Viscardi, dat alloschi al Museum moesan dapi il 1949. Tr. il 1550 ed il 1750 čn naschids a S. numerus architects e stuccaturs (Angelini, Camessina, Viscardi), activs o.t. en Germania ed en Austria. Ils abitants da S. pratitgeschan anc a l'entsch. dal 21. tsch. l'agricultura, l'allevament da muvel e surtut la viticultura. En la planira tr. la via chant. e l'autostrada A13 čn sa domiciliadas div. industrias, en ils onns 1950 p.ex. l'interpresa d'atschal Valmoesa ch'ha fusiunā cun la Monteforno a Bodio il 1968. S. dispona era d'ina plazza aviatica per helicopters. Bain enconuschentas čn las grottas al sid da la vischnanca.


Litteratura:
R. Boldini, Storia del capitolo di S. Giovanni e S. in Mesolcina, 1219-1885, [1940]; T. Tamō, S., 1988.

Cesare Santi

lemma precedents San Romerio [San Remigio]Sandri, Clara lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :