Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FilantropinsFilm rumantsch lemma sequent

Filisur
Vischnanca polit., cirq. Bravuogn, distr. Alvra, situada a 1084 m lung la via da la vart dretga da l'Alvra, cun l'aclaun da Valplana (1504 m) sin la spunda sanestra da la Val da la Landwasser. 1262 villa Fallisour. 1803 164 abit.; 1850 280; 1888 273; 1900 644 (construcziun da la VR); 1910 333; 1950 375; 2000 466.
Chats da fragments d'objects dal temp da bronz a F. La part superiura da la Val d'Alvra era vegnida colonisada da Rumantschs en il temp autmedieval, ils culms da Valplana da Gualsers en il 15. tschientaner. En il conturn da F. sa chattavan migiurias ed ina curt suttamessas al chastè da Greifenstein (a la fin dal 12. tsch.), residenza dal chastellan sur la vischnanca. Il 1394 è il signuradi da Greifenstein passà dals Wildenbergs, Werdenbergs e Matschs a l'uvestg da Cuira ch'ha transfurmà il chastè en in center administrativ da la regiun. Il 1537 ha la vischnanca cumprà ora ils dretgs signurils episcopals. Il vischinadi da F. disponiva d'ina atgna dretgira civila entaifer il cumin da Bravuogn (fin il 1851). Ecclesiasticamain ha F. appartegnì a Bravuogn fin il 1496. La baselgia, consecrada als ss. Giosch e Flurin, datescha dal 1495 (pli tard deditgada a s. Martin), quella da Valplana dal 1681. Refurmaziun enturn il 1590.
En la regiun cun bler guaud è vegnì explotà fin il 1848 metal ed elavurà en la fundaria centrala da Bellaluna. Sper l'agricultura e l'allevament da muvel pratitgava la populaziun da F. anc autras activitads liadas al traffic da transit. Il schlargiament da la via da l'Alvra (1855-58) e l'avertura da la lingia da la VR en l'Engiadina (1903) ed a Tavau (1909) han fatg da F. in impurtant center da traffic stradal e ferroviar. In'attracziun è il viaduct sur la Landwasser al nord dal vitg (part dal patrimoni cultural mundial da l'UNESCO). Meglieraziun generala 1942. A l'entsch. dal 21. tsch. sa chattavan a F. in'interpresa d'orticultura, pliras resgias sco era la centrala da l'OE Alvra-Landwasser SA, averta il 1967. Il 2005 lavuravan 18% da las persunas cun activitad da gudogn a F. en il sectur secundar, 45% en il sectur terziar. La germanisaziun è stada praticamain terminada a la fin dal 19. tschientaner. L'aspect dal vitg regorda fermamain a quels da l'Engiadina e vegn considerà sco bain cultural d'impurtanza naziunala.
   


Litteratura:
Kdm GR 2, 393-400; Gem. GR, nr 48, 1983; Gem. GR 2003, 110 s.; J. Ragettli, B. Barandun, Architekturrundgang F., en: BM, 2005, 299-329.

Jürg Simonett

lemma precedents FilantropinsFilm rumantsch lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :