Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FerreraFesta naziunala lemma sequent

Ferrera
Vischnanca polit., cirq. Belfort, distr. Alvra, situada a 1280 m lung la via da la vart dretga da la Val d'Alvra. 1447 Schmiten, tud. Schmitten (uffiz.). 1623 170 abit.; 1850 205; 1900 249; 1950 329; 2000 243. La regiun da F., abitada oriundamain d'ina pitschna colonia rum., è vegnida urbarisada da Gualsers da Tavau en il 14. e 15. tschientaner. Fin il 1338 han exercità ils signurs de Vaz il domini feudal sur la regiun. Il 1480 è vegnì dividì il cumin d'Alvagni en ils vischinadis da F., Tain ed Alvagni. Sco part dal cumin da Belfort (dapi il 1436 integrà en la LDD) è la vischnanca da F. passada dals conts de Toggenburg a quels de Montfort, alura als de Matsch, il 1477 a l'Austria. Il 1652 ha F. cumprà ora ils davos dretgs signurils austriacs. Il 1613 èn ils trais vischinadis da Belfort Dadens sa separads da Belfort Dadora ed han furmà fin il 1851 la mesa dretgira da Belfort Dadens cun libra tscherna dal mastral. La baselgia parochiala da Belfort Dadens, deditgada a s. Gliezi, sa chattava oriundamain a F., pli tard ad Alvagni. Construcziun da la baselgia da Tut ils sontgs 1470-90, atgna pravenda dapi il 1718. Ina plaiv ref. ha existì mo fin il 1608. Allevament da muvel e cultivaziun dad ers, dasperas explotaziun ed elavuraziun da fier, plum ed arom fin en il 19. tschientaner. Incendi 1862. Construcziun da la via charrabla 1870-73 e d'abitaziuns secundaras a partir dals onns 1980. Il 2005 lavuravan 59% da las persunas cun activitad da gudogn a F. en il segund, 35% en il terz sectur. Il 2000 eran ca. 64% pendularis dal lieu.
   



Litteratura:
Kdm GR 2, 370-76; K. Egli, Die Landschaft Belfort im mittleren Albulatal, 1978; Gem. GR, nr 153, 1982; Gem. GR, 2003, 302 s.

Jürg Simonett

lemma precedents FerreraFesta naziunala lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :