Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dominis territorials ecclesiasticsDonatz, Peter Ludwig von lemma sequent

Donat
Vischnanca polit., cirq. Schons, distr. Rain Posteriur, cun las fracz. da D. e Pazen-Farden (fin la fin dal 2002 atgna vischn. politica). Vitg situ lung la via al pe da la Muntogna da Schons a sanestra dal Rain Posteriur, cun ils quartiers da Curscheglias, Tarvisch e Tscharvi. Ca. 1150 ad Anede, tud. Donath (uffiz. fin il 2002). 1835 167 abit.; 1850 188; 1900 128; 1950 118; 2000 133. Necropola dal temp da bronz tempriv a Surses. Enturn il 1150 era D. ina gronda curt episcopala cun in'agricultura intensiva ed allevament da muvel. Al nordost da la vischnanca sa chattava la culegna bandunada da Scarsuir. Il 1204 menz. per l'emprima giada sin la Muntogna da Schons ina veglia communitad da purs libers ch'exercitava autonomamain la dretgira bassa. Ils dretgs da suveranitad territoriala n passads dals signurs de Vaz a quels de Werdenberg, il 1456 pusp a l'uvestg da Cuira. La Val Schons sa cumprada libra il 1458. Ecclesiasticamain appartegneva D. a S. Martin a Zirn (il 1463 menz. la chaplutta da S. Gieri). Refurmaziun enturn il 1530. A partir dal 1627 ha D. constitu ina plaiv cuminaivla cun las vischnancas da la Muntogna da Schons inferiura, a partir dal 1863 pusp cun Zirn. Fin il 1851 D. st in vischinadi dal cumin da Schons e furmava cun Pazen, Farden, Casti e Clugn ina dretgira civila. Construcziun da l'emprima via charrabla 1901-02. D. il center scolastic da la Muntogna da Schons e la sedia da la mastralia da la val. Il 2005 lavuravan 57% da las persunas cun activitad da gudogn a D. en l'emprim sectur (meglieraziun generala dapi il 1983). Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 99%; 1941 89% (LM); 2000 53,8%/75,6% (ML/Lindic.).



Litteratura:
Kdm GR 5, 199-203; Gem. GR, nr 41, 1984; Gem. GR, 2003, 96.

Jrg Simonett

lemma precedents Dominis territorials ecclesiasticsDonatz, Peter Ludwig von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :