Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents DolomitasDomenig, Thomas lemma sequent

Domat
Vischnanca polit., cirq. RazÚn, distr. Il Plaun, situada da la vart dretga dal Rain e da la via naziunala A13 (construida il 1961) en ina cuntrada singulara da tumas. 765 colonia de Amede, tud. Ems, dapi il 1943 Domat/Ems (uffiz.). 1850 1'247 abit.; 1900 1'504; 1950 2694; 2000 6'372.
Restanzas d'ina culegna dal temp da bronz tardiv (ca. 11. tsch. a.C.) tar la Tuma Casti. En il temp medieval possedevan las claustras da Faveras e da MustÚr, ils baruns de RazÚn, Belmont e Wildenberg sco era il chapitel catedral da Cuira bains signurils sparpagliads a D. Il cumplex fortifitgÓ, construý prob. en il 13. tsch. sin la Tuma Casti (numnada tenor il chastŔ), era en possess dals Belmonts (feud episcopal). Il 1371 Ŕ il chastŔ-fortezza passÓ ens. cun la vischnanca da D. als signurs de Montalt e de Sax, il 1380 als baruns de RazÚn; a partir dal 1450 Ŕ el ý en decadenza. La tur marcanta Ŕ scrudada enturn il 1700. Il 1255 ha l'uvestg da Cuira triumfÓ a D. sur ina coaliziun da nobels retics. Ens. cun ils vischinadis da RazÚn, Panaduz e Favugn furmava D. entaifer il signuradi da RazÚn il cumin da RazÚn ch'Ŕás'uný il 1424 a la LG. Suenter l'extincziun dals signurs de RazÚn (avant il nov. 1458) Ŕ D. passÓ als contsávon Zollern, il 1497 a l'imp. Maximilian I.
Da ca. l'onn 800 datescha la baselgia carolingica da S. Peder, construida a l'ost da la Tuma Casti sin la fundamenta d'in anteriur edifizi dal 7./8. tsch., dal 12. tsch. quella da S. Gion Battista, erigida sin la Tuma Turera. Il clutger massiv da questa baselgia, ina tur da defensiun, para d'esser stÓ integrÓ da bell'entschatta en il cumplex. L'altar cun alas, ornÓ d'entagls prezius, datescha da l'entsch. dal 16. tsch. (renovaziun da la baselgia en stil gotic tardiv). Durant la Refurmaziun Ŕ la vischnanca da D. restada fidaivla a la cardientschaácatolica. Il 1739 Ŕ vegnida consecrada la nova baselgia da Nossadunna d'avust (Assumziun da Maria), erigida en il center dal vitg; l'altar principal Ŕ stÓ in regal da Carl VI. Il 1776 ha in incendi destruý la gronda part da la vischnanca, en ils onns 1800, 1870 e 1903 Ŕn suandads ulteriurs incendis. Ils 3-5-1799 han ils Franzos battý la milissa surs. a D. Il 1815 Ŕáil signuradi da RazÚn - e cun quel era D. il 1819 - vegný incorporÓ al chantun Grischun. La vischnanca burgaisa e quella politica da D. Ŕn sa separadas pir il 1942.
Fin enturn il 1950 Ŕ D. stada ina vischnanca prevalentamain agricula cun bains purils en la val, aclauns ed alps. Sper l'Alp Urtgicla sin il Term Bel posseda la vischnanca dapi il 1469 era l'Alp Ranasca a Pigniu. Dasperas vegn cultivÓ granezza en la planira dal Rain, dapi il 19. tsch. era tartuffels.
Ils servetschs mercenars, o.t. per la Spagna, per il reginavel dad omaduas Sicilias e per la Frantscha, Ŕn stads fin viaden la mesadad dal 19. tsch. funtaunas d'entradas alternativas per umens pli giuvens. A partir dal 1850 ha cumenzÓ a predominar la lavur stagiunala en l'hotellaria europeica, dapi il 1900 pli e pli era quella en l'hotellaria svizra. En il 19. tsch. vegnivan tramess uffants pitschens e gronds da fam. paupras ed orfens da regiuns rum. e cat. (a partir dal 1850 era da regiuns ref.) dal Grischun, da la Svizra Orientala, dal Vorarlberg e dal Tirol, ils uschen. Schuobacheclers, sco forzas da lavur stagiunalas en la Germania dal Sid.
Il 1941 ha cumenzÓ la Hovag SA, fundada il 1936 da Werner Oswald, a producir cun sustegn finanzial da la Confed. l'uschen. aua da Domat (surrogat da carburant). Il 1956 ha refusÓ il pievel svizzer in ulteriur sustegn finanzial tras il maun public. La fabrica da D. ha alura cumenzÓ a producir cellulosa artifiziala e fibras sinteticas, dapi il 1960 sut il num dad Ovras da D. (tud. Emser Werke), dapi il 1981 sut quel da Chemia da D. SA (tud. Ems-Chemie AG). L'industrialisaziun e la conjunctura auta generala, iniziadas suenter la Segunda Guerra mundiala, han stimulÓ l'economia: il 1941 lavuravan 20% da las persunas cun activitad da gudogn a D. en l'emprim, 46% en il segund e 34% en il terz sectur, il 2000 mo pli 4% en l'emprim, ma 70% en il segund e 26% en il terz sectur. 54% dals occupads eran pendularis dal lieu. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 90%; 1941 76%; 1980 29% (LM); 2000 11,1%/23,5% (ML/Lindic). La part da la populaziun cat. Ŕ sa diminuida da 96% a stgars 66% tr. il 1920 ed il 2000.



Litteratura:
G. Federspiel, Emser Geschichte, 3 ts, 1938 (1960-61▓); Kdm GR 3, 10-38; K. J÷rger, D./Ems, 1963; L. BŘhler e.a., D./Ems, 2000; Dorfbuch D./Ems, 2005; M. Camenisch, Vias e quartiers da D. - lur nums e lur svilup, 2005; I. Berther e.a., D./Ems, Tuleu bel: Rńtsel um historisches Massengrab gel÷st, en: Jber ADG DPG, 2007, 25-36.

Linus BŘhler

lemma precedents DolomitasDomenig, Thomas lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :