Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Cunclas, Pass dalCunter  lemma sequent

Cunter
Vischnanca polit., cirq. Cuvlignas, distr. Partenz/Tavau (avant il 2001 Landquart Sura). Abitadi situà sin la spunda, cun l'aclaun da Brunnen tr. C. e Cuvlignas. 1290 Cunters, tud. Conters im Prättigau (uffiz.). 1850 195 abit.; 1900 184; 1950 219; 2000 194. Territori suveran dals baruns de Vaz da la mesadad dal 13. tsch. fin il 1338, alura en possess dals conts de Toggenburg (fin il 1436) e da quels de Montfort, pli tard dals baruns de Matsch. Dal 1477-1649 è C. stà sut il domini austr., il 1436 ha la vischnanca aderì a la LDD sco vischinadi dal cumin da Claustra Ausserschnitz. Germanisaziun tras Gualsers davent da Claustra (14.-15. tsch.). Il patrocini e l'onn da construcziun da la baselgia da C. n'èn betg enconuschents. A l'entsch. dal 16. tsch. reconstrucziun da la tur e dal chor. Refurmaziun enturn il 1526. Baselgia filiala da Saas fin il 1646, alura independenta e pastorada da la plaiv da Cuvlignas, agen plevon 1728-1907. Predominanza da l'allevament da muvel fin viaden il 20. tsch., daspera cultivaziun dad ers per l'agen provediment. C. posseda in'atgna alp (Conterser Duranna). Il 1549 ha la vischnanca era acquistà dretgs d'alp en la Val Veraina, il 1918 ha ella ingiantà l'Alp Parsenn sin territori da Tavau. Construcziun dal stradun Cuvlignas-C. 1855, nov trassé segir d'enviern dapi il 1989. Dapi ils onns 1930 flurescha l'hotellaria a C. grazia al turissem d'enviern al Parsenn. Il 1990 faschevan las indemnisaziuns da las Pendicularas Parsenn SA ca. 25% da las entradas communalas. Il 2000 ca. 50% pendularis ordaifer; il 2005 lavuravan 27% da las persunas cun activitad da gudogn a C. en il sectur terziar.



Litteratura:
Gem. GR, nr 35, 1984; M. Thöny, Prättigauer Geschichte, 1991²; C. Hansemann, Conterser Heimatbuch, 2001; Gem. GR, 2003, 78 s.

Otto Clavuot

lemma precedents Cunclas, Pass dalCunter  lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :