Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CruaraCrusch, Pass lemma sequent

Crusch
Vischnanca polit., cirq. Aschera, distr. Partenz/Tavau (fin il 2001 Landquart Sut). Vitg accumulà situà sin il cugn d'ina bova furmada da l'aual Taschinas, cun ils bains dad Überlandquart e Cavadura (dapi il 1874). Ca. 1340 Grusch, 1375 Crüsch, tud. Grüsch (uffiz.). 1850 614 abit.; 1880 577; 1888 681; 1900 629; 1950 726; 1970 709; 2000 1'210. Territori suveran administrà dals baruns de Vaz e dals nobels d'Aspermont (13. tsch. - 1344), alura en possess dals signurs de Toggenburg (fin il 1436), dals conts de Montfort (1437-52) e dals chastellans de Matsch. Il domini austr. ha durà dal 1496 fin il 1649. La germanisaziun è stada terminada en il 16. tschientaner. La baselgia da S. Jodocus, menz. il 1495, è vegnida spazzada il 1720 ed alura spustada. Refurmaziun 1561, avant appartegneva C. ecclesiasticamain a S. Gion/Aschera. En il 16.-18. tsch. han las fam. Finer, von Ott e von Salis-Soglio erigì las chasas signurilas caracteristicas a C., p.ex. la chasa Zum Rosengarten (actualmain museum da la vallada). Suenter la construcziun dal stradun (a partir dal 1843) èn sa domiciliads manaschis da mastergnanza a C. (tr.a. il mulin e la resgia Lietha). Las pendicularas C.-Danusa (1970-71), la construcziun da novas chasas tr. la vischnanca ed il sviament (dapi il 1984) sco era a Cavadura e l'installaziun d'interpresas industrialas a C. ed a Pardisla (tr.a. Georg Fischer SA il 1971) han permess da stgaffir novas plazzas da lavur. L'onn 2005 lavuravan 72% da las persunas cun activitad da gudogn a C. en il sectur secundar. Center da scola secundara e reala per las vischnancas da Sievgia e Valzeina dapi il 1988. A partir dal 2011 cun las fracziuns Fanas e Valzeina (fusiun).


Litteratura:
U. Obrecht, Grüsch, Land und Leute, 1929; Kdm GR 2, 72-78; Gem. GR, nr 58, 1984.

Otto Clavuot

lemma precedents CruaraCrusch, Pass lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :